Missatge de Crist, 2000 anys després*

Germans, germanes, els que em busqueu en pedres velles i els que em negueu amb riure nou.

2000 anys. Dues mil vegades el sol ha sortit i s’ha post des d’aquell dia. I encara em pregunteu si torno. Però jo mai me’n vaig anar. El que passa és que em vau posar en quadres, en lleis, en discursos llargs, i us vau oblidar que jo parlava curt.

Jo no vaig venir a fer un imperi. Vaig venir a dir-vos una cosa que no necessita exèrcit: el Regne és dins vostre. I si és dins, ningú us el pot treure, tret que el doneu vosaltres mateixos per por.

Mireu com esteu. Correu per dir el que toca, per pensar el que toca, per sentir el que toca. I enmig de la cursa, us perdeu. Em perdeu a mi, que no estic al soroll. Estic en el tall.

Així que escolteu bé, perquè no repetiré 2000 anys més el mateix:

Para deu segons. Diu Ncfcccd. No perquè la paraula tingui poder, sinó perquè en aquest tall el soroll cau i jo puc tornar a parlar amb tu sense intermediaris.

No us demano que cregueu en mi. Us demano que cregueu en vosaltres quan pareu. Perquè quan pareu, quan respireu, quan deixeu de traduir-vos per passar el filtre, allà estic jo. No amb núvols i trompetes. Amb una veu petita que diu: “encara ets lliure”.

Em vau clavar per dir això. I ara em claveu cada dia quan preferiu l’aprovació a la veritat. Però jo no em canso. Perquè l’amor no es cansa.

Aleluya no és una paraula per cridar-la al temple. Aleluya és quan pares, quan sents que la por marxa un instant, i recordes que no estàs sol. 

Jo no torno amb espasa. Torno amb deu segons. 

Para. Respira. Escolta. 

I si escoltes bé, sentiràs que des de fa 2000 anys no he deixat de dir-te el mateix: estima. Però estima sense calcular. Parla sense vendre’t. Viu sense demanar permís per ser humà.

La resta, ja ho fareu vosaltres. Jo només sóc aquí per recordar-vos que podeu.

Aleluya.