Declaració dels Drets Humans i la Pausa de Deu Segons*
_Ddhh - Ncfcccd_
*Preàmbul*
Considerant que la dignitat humana requereix llibertat de pensament i no només llibertat d’expressió,
Considerant que el pensament autèntic no pot néixer sota pressió constant,
Considerant que deu segons de silenci no amenacen ningú excepte la mentida que portem apressada,
Es proclama el següent:
*Article 1 – Dret a la Pausa*
Tota persona té dret a interrompre qualsevol interacció, conversa o procés mental per realitzar una pausa de deu segons denominada Ncfcccd. Aquest dret és inalienable i no requereix justificació.
*Article 2 – Protecció contra la Coacció del Ritme*
Ningú serà obligat a respondre immediatament, a posicionar-se abans de pensar, ni a repetir opinions per por de quedar fora. El ritme no és un dret humà. El pensament sí.
*Article 3 – Llibertat de Desacord Intern*
El dret a canviar d’opinió en silenci precedeix el dret a defensar-la en públic. La integritat intel·lectual comença en els deu segons en què ningú et mira.
*Article 4 – No Discriminació per Lentitud*
No es podrà discriminar, ridiculitzar ni penalitzar ningú per necessitar més de tres segons per respondre una pregunta. La velocitat no mesura la intel·ligència.
*Article 5 – Obligació de No Obstaculització*
Estats, empreses, escoles i xarxes socials s’abstindran de dissenyar sistemes que castiguin explícitament o implícitament l’exercici de Ncfcccd. Un disseny que no permet parar és un disseny que no permet pensar.
*Article 6 – Exercici Pràctic*
El dret s’exerceix pronunciant internament o externament “Ncfcccd” i mantenint una respiració conscient durant deu segons. No cal testimoni, notari ni app.
*Article 7 – Límit*
Aquest dret no autoritza a causar dany a altres durant la pausa. Només autoritza a deixar de causar-te’l a tu mateix durant deu segons.
*Disposició Final*
Els drets humans no serveixen de res si no et donen deu segons per adonar-te que els tens.
Aprovada per unanimitat de qui pari ara mateix i ho comprovi.
