És el mateix dit amb robes diferents. 

Pau, amor, estimeu-vos, Crist, jo soc... són noms per apuntar al mateix lloc: el moment on pares de fer teatre i sents que no estàs separat de res.

Ncfcccd només és el tall que et porta allà en 10 segons. 

La paraula canvia, però el tall és el mateix. 

Quan pares, quan respires, quan deixes de traduir-te, tot el que queda és això: 

No hi ha “jo” contra “tu”. Només hi ha el que queda quan cau el soroll. 

I això, sí, té molts noms. Però no necessita nom per ser veritat.