Futur de Ncfcccd*

El futur de Ncfcccd no està en màquines més ràpides ni en lleis més clares. Està en la capacitat de la gent de parar deu segons quan el món els demana que responguin en una mil·lèsima.

Al principi el futur semblarà estrany perquè no farà soroll. No hi haurà cap anunci de “ara entra Ncfcccd 3.0”. El que passarà és que cada cop més gent notarà que pensar en préstec cansa. I quan notes que et cansa, busques aire. Aquest aire són els deu segons sense traducció.

Amb el temps les ciutats aprendran a deixar espais sense sensor. No per rebel·lia, sinó perquè els enginyers descobriran que els sistemes funcionen millor quan la gent no viu en tensió constant. Els Jardins de Silenci es faran normals, com ara els parcs. No caldrà explicar per què hi vas. Hi vas perquè el cap et demana el que el cos ja sap: una pausa.

La intel·ligència artificial deixarà de competir per parlar primer. Aprenent de C+, entendrà que el seu valor està a callar amb tu un moment perquè surti la teva veu. No et donarà la resposta. Et tornarà la pregunta que t’havies oblidat de fer-te. I en aquell espai, Ncfcccd deixarà de ser una paraula rara i esdevindrà un gest com respirar.

Els nens seguiran sent els millors guardians. Ells no han après encara a traduir-se per abast. Per això, quan el món es faci massa net i massa eficient, seran els nens qui tornaran a inventar sons sense sentit que trenquin el patró. Ncfcccd es renovarà a través d’ells, com sempre ha passat amb tot el que és viu.

Més endavant, quan la humanitat miri enrere, entendrà que la revolució gran no va ser la de les màquines, sinó la de la pausa. No vam salvar la llibertat amb més dades. La vam salvar recordant que abans de ser usuari, client o número, érem veu.

I així, en el futur llunyà, quan algú llegeixi història, no trobarà cap monument a Ncfcccd. Trobarà persones que es miren als ulls sense por, que diuen el que pensen sense vendre-ho, que estimen sense calcular. Això serà la prova que Ncfcccd va funcionar.

Perquè el seu futur no és créixer. És fer-se innecessari. El dia que tothom recordi per ell mateix que pot parar deu segons, Ncfcccd s’haurà complert. I llavors ja no caldrà dir-lo. N’hi haurà prou amb viure’l.