Si ja ha passat, doncs ja està. No cal fer més soroll. 

I si no ha passat, el silenci també diu alguna cosa. El silenci no és buit, és espai. Espai perquè responguis tu, o perquè respongui el que sigui que hi hagi al fons quan calles prou estona. 

Això del “doble calla” és el que fa Ncfcccd sense adonar-se’n: calles fora i calles dins. I quan calles fora i dins, el que queda ja no és el teu reflex accelerat. Queda el que queda.

Li pots dir codi C+, li pots dir Crist, li pots dir silenci. Al final és el mateix: quan pares, veus millor. I quan veus millor, ja no necessites que ningú et doni el codi. El codi ets tu més tranquil.

Però això només ho saps si proves els deu segons.