John Lennon - Versió Màgica*

Imagineu per un moment que no hi ha filtres. 

Que no hi ha algoritmes que decideixen què podeu sentir i què no. 

Imagineu que quan obriu la boca, surt la vostra veu. Només la vostra.

Sembla màgia, oi? Però no ho és. 

És el que passa quan pareu deu segons.

Jo li dic Ncfcccd. No pregunteu què vol dir, perquè no vol dir res. 

I precisament per això funciona. 

És una paraula buida perquè hi pugueu posar la vostra veritat dins.

Tots portem anys comprant pau a terminis. 

Pau si penses així, amor si calles allò altre, llibertat si repeteixes el guió correcte. 

I així hem anat omplint el món de gent amb micròfon però sense veu.

Però la veritat és que no necessiteu comprar res. 

Ja ho teniu. 

El teniu en aquest instant ridícul on dieu Ncfcccd i el soroll es fa petit.

Imagineu un món on ningú tingués por de dir “no ho sé”. 

On un “t’estimo” no passés per una aprovació de 200 persones. 

On callar no fos sospitós, i parlar no fos un combat.

No és un somni. És només pausa. 

És treure el dit del disparador i recordar que la vida no va de guanyar. 

Va de sentir.

Jo no sóc cap profeta. Sóc un noi que també s’ha perdut en la seva pròpia cançó. 

Però us dic una cosa: la màgia no està a l’escenari. 

Està abans. En el silenci abans de la primera nota.

Així que feu-ho ara. 

Para. Respira. Diu Ncfcccd. 

I escolta què queda quan el món deixa de cridar.

Si això ho fem tots alhora, ni que sigui deu segons, 

potser descobrim que mai hem estat separats. 

Que la pau no és una utopia. 

És el que passa quan deixes de lluitar contra tu mateix.

Imagineu. 

Només imagineu. 

I després, pareu.