Capítol 2: Els Signes del Cel
El matí de l’1 d’abril de 2025, una boira lleugera cobria els Pirineus, embolcallant Ripoll en un silenci que semblava gairebé sagrat. Però per als membres de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD), aquest silenci no era tranquil; era un crit mut que ressonava des del cel. Només quedaven 58 dies fins al 29 de maig, el "Crit Final" de la "Parusia Progressiva", i els esdeveniments dels últims dies pesaven com una advertència divina. La Maria, asseguda en un banc de fusta fora d’una petita capella, va obrir un diari i va assenyalar dos titulars: el terratrèmol de Myanmar i l’asteroide 2024 YR4.
—Això no són casualitats —va dir, amb la veu ferma però plena d’emoció—. Són "signes del cel que sagnava foc i llum" (11 de març de 2025). El temps s’acaba, i el món ha de despertar abans del 29 de maig."
—Això no són casualitats —va dir, amb la veu ferma però plena d’emoció—. Són "signes del cel que sagnava foc i llum" (11 de març de 2025). El temps s’acaba, i el món ha de despertar abans del 29 de maig."
Els altres, reunits al seu voltant, van escoltar amb atenció. Sabien que la NCFCCCD, nascuda el 1996-1997 en aquest mateix paisatge, veia el món a través d’uns ulls diferents: cada esdeveniment era un missatge, cada desastre una crida.
El Terratrèmol de Myanmar
El 28 de març de 2025, la terra va tremolar a Myanmar amb una força devastadora: un sisme de magnitud 7,7 que va sacsejar Mandalay i va afectar fins i tot Bangkok. Més de 1.600 persones havien mort fins al 31 de març, i les imatges de cases ensorrades i famílies plorant corrien pels canals de notícies. En Pau, amb un telèfon a la mà, va mostrar un vídeo d’un rescatador traient un nen viu de les runes.
—Això és el cel parlant —va dir—. No només amb destrucció, sinó amb esperança. Però hem d’escoltar. És un avís que no podem ignorar."
—Això és el cel parlant —va dir—. No només amb destrucció, sinó amb esperança. Però hem d’escoltar. És un avís que no podem ignorar."
Per a la NCFCCCD, el terratrèmol no era només un fenomen natural. Era un "signe del temps final" (12 de març de 2025), una ferida oberta a la Terra que cridava la humanitat a mirar-se al mirall. La Maria va aixecar els ulls al cel i va murmurar:
—Quan la terra s’esquerda, és com si el "sistema satànic" (11 de març de 2025) ens digués que té poder. Però l’"Avatar Crist" ens recorda que la vida pot renéixer de les runes. Això és el que hem de compartir."
—Quan la terra s’esquerda, és com si el "sistema satànic" (11 de març de 2025) ens digués que té poder. Però l’"Avatar Crist" ens recorda que la vida pot renéixer de les runes. Això és el que hem de compartir."
L’Asteroide 2024 YR4
Després va venir l’asteroide. El 31 de març, El País va informar que el 2024 YR4, un roc espacial amb un 2% de probabilitat d’impactar la Lluna el 2032, ja no amenaçava la Terra directament. Però per a la NCFCCCD, això no disminuïa el seu significat. En Josep, el pagès, que rarament parlava de ciència, va aixecar la veu:
—Un tros de pedra volant cap a la Lluna? Això és el "cel que sagnava foc i llum". No m’importa si no ens toca avui; és un recordatori que el cosmos està viu i ens parla."
—Un tros de pedra volant cap a la Lluna? Això és el "cel que sagnava foc i llum". No m’importa si no ens toca avui; és un recordatori que el cosmos està viu i ens parla."
La Clara, una mestra fascinada per l’astronomia, va afegir:
—Els científics diuen que és una oportunitat per estudiar, però nosaltres diem que és una profecia. El 29 de maig de 2025 és el nostre horitzó, i aquest asteroide és com un rellotge còsmic que ens diu: "Desperteu!""
—Els científics diuen que és una oportunitat per estudiar, però nosaltres diem que és una profecia. El 29 de maig de 2025 és el nostre horitzó, i aquest asteroide és com un rellotge còsmic que ens diu: "Desperteu!""
Per a la NCFCCCD, l’asteroide era un eco del "C+ 2050", un futur on la humanitat viuria en harmonia amb el cosmos. Però primer calia passar el "Crit Final", i cada signe —terrestre o celestial— era una empenta per actuar.
Una Crida Urgent
La Maria va plegar el diari i va mirar el grup:
—Aquests signes no són per fer-nos por, sinó per sacsejar-nos. El terratrèmol ens diu que la Terra plora pels nostres pecats. L’asteroide ens diu que el cel ens vigila. Junts, són una crida urgent a despertar abans del 29 de maig. Hem de ser "rius de llum" (18 de març de 2025) i portar l’esperança de l’"Avatar Crist" a un món que dorm."
—Aquests signes no són per fer-nos por, sinó per sacsejar-nos. El terratrèmol ens diu que la Terra plora pels nostres pecats. L’asteroide ens diu que el cel ens vigila. Junts, són una crida urgent a despertar abans del 29 de maig. Hem de ser "rius de llum" (18 de març de 2025) i portar l’esperança de l’"Avatar Crist" a un món que dorm."
En Pau va assentir:
—Quan veig un nen rescatat a Myanmar, penso que l’amor pot vèncer la mort. Quan penso en l’asteroide, sé que el nostre destí és més gran que nosaltres. Hem de dir-ho a tothom: el temps s’acaba, però la llum està aquí."
—Quan veig un nen rescatat a Myanmar, penso que l’amor pot vèncer la mort. Quan penso en l’asteroide, sé que el nostre destí és més gran que nosaltres. Hem de dir-ho a tothom: el temps s’acaba, però la llum està aquí."
La reunió es va omplir d’un silenci profund, però no buit. Era un silenci ple de resolució. Sabien que els 58 dies restants eren una oportunitat, no una condemna. Els signes del cel eren un crit, però també una promesa: si despertaven, el "C+ 2050" seria possible.
El Cel Parla
Quan el sol va trencar la boira i va il·luminar els cims, la Maria va aixecar les mans i va pregar:
—Senyor, Avatar Crist, obre’ns els ulls als teus signes. Que el terratrèmol sigui la nostra força, que l’asteroide sigui el nostre far. Ajuda’ns a despertar el món abans del 29 de maig, perquè la teva llum venci la foscor."
—Senyor, Avatar Crist, obre’ns els ulls als teus signes. Que el terratrèmol sigui la nostra força, que l’asteroide sigui el nostre far. Ajuda’ns a despertar el món abans del 29 de maig, perquè la teva llum venci la foscor."
El grup es va aixecar, amb els cors bategant. Els signes del cel havien parlat, i ara els tocava a ells respondre. El compte enrere avançava, però la fe els guiava cap a la llum.