27 d'Octubre 2017: La "Estafa Política" que Encara Cremava Vuit Anys Després
Ei, quin cop de puny a l'estómac aquest text de Josep Bellpuig! Just avui, 27 d'octubre de 2025, vuit anys després d'aquella proclamació que va ser més teatre que revolució, el seu missatge ressona com un eco amarg del desengany col·lectiu. Publicat fa poc al compte
@estatcat_
(un contrapès als "altaveus regionalistes" que tant ens critiquen), captura perfectament el sentiment d'una generació independentista que es va sentir traïda: no va ser la restitucó de l'Estat català perdut el 1714, sinó un xec en blanc per perpetuar líders i vots. Anem a desgranar-ho, contextualitzant-ho amb el que passa avui, per veure si aquesta "flama" s'ha apagat o, al contrari, s'ha reavivat.El Context Històric: Què Va Passar Realment Aquell Dia?El 27 d'octubre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) amb 70 vots a favor (Junts, ERC i CUP), 10 en contra i 2 abstencions. Va ser el clímax del "procés": després del referèndum del 1-O (repressió policial, 1.066 ferits) i la fugida de Puigdemont a Brussel·les, es va proclamar la República Catalana com a "estat sobirà, jurídic i democràtic". Però, com diu Bellpuig, va ser "buida":- Immediatament anul·lada: El Senat espanyol va activar l'article 155, dissolent el Parlament i destituït el Govern. Rajoy va assumir competències, i la DUI va durar menys d'un minut abans de ser inconstitucional.
- Sense Estructura: No hi havia exèrcit, banca ni aliats internacionals. Va ser un gest simbòlic, criticat fins i tot per alguns independentistes com un "suïcidi polític" per mantenir el poder de líders com Puigdemont o Junqueras.
- Conseqüències: 1.200 empreses van fugir, l'economia va patir un 3% de caiguda, i es van imputar líders (procés judicial que va acabar en amnistia el 2024). Per a crítics com Bellpuig (activista i escriptor independentista), va ser una "estafa" perquè va servir per "mantenir vots" en lloc de construir una república viable.
- ERC i Junts, els "Vassalls": L'amnistia de Sánchez (2024) ha "comprat lleialtats", com deies en el teu text anterior. ERC governa amb PSC (Aragonès com a "virrei domesticat"), i Junts negocia amb Madrid mentre perd vots. La DUI? Un record fosc, no una lliçó.
- ANC i Òmnium, els "Cadàvers Civils": Han envellit, com dius, passant de mobilitzacions massives (1,5 milions el 2017) a campanyes simbòliques. Avui, l'ANC organitza la Diada 2025 amb lemes com "Ara o mai", però sense l'impacte d'abans.
- El Buit que Omple AC: Aquí entra Sílvia Orriols i Aliança Catalana, que tu mateix destacaves com el "tren" per als descontents. No van traïr; critiquen obertament la DUI com a "proclamació buida" i apunten a una independència "real", sense complexos identitaris. Avui, amb el seu "#Superdissabte" recent, AC guanya terreny just perquè representa allò que el 2017 va fallar: acció sense teatre.
