dilluns, 27 d’octubre del 2025

 Biografia de Sílvia Orriols i Serra

Sílvia Orriols i Serra (Vic, Osona, 9 d'octubre de 1984) és una política catalana, alcaldesa de Ripoll des del 2023 i presidenta d'Aliança Catalana (AC), un partit independentista d'extrema dreta caracteritzat per un discurs antiimmigració, islamòfob i xenòfob. Amb 41 anys, ha emergit com una figura disruptiva al panorama polític català, captant vots descontents de l'esquerra i la dreta independentista, i posicionant-se com una possible candidata a presidir la Generalitat. El seu ascens reflecteix el descontentament amb el procés sobiranista i les tensions locals a Ripoll, una ciutat amb un 15% de població musulmana i epicentre dels atemptats de 2017.Antecedents familiars i primers anysOrriols prové d'una família humil de pagesos de classe mitjana baixa al Ripollès, on ha viscut tota la vida. El seu pare regentava una masia a Les Llosses, i el seu avi matern va ser director d'una fàbrica a Manlleu, però va morir jove, generant dificultats econòmiques familiars. Ha viatjat poc fora de la seva comarca: considera "estranger" fins i tot els Monegros (Aragó), i només ha sortit cinc o sis vegades de l'àrea catalana, incloent-hi visites a Carles Puigdemont a Estrasburg i Brussel·les (organitzades per l'ANC i Òmnium) i un viatge a Capranica (Itàlia), vila agermanada amb Ripoll. Estudia a Vic, on va obtenir un diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, tot i que mai va exercir com a bibliotecària.Carrera professional abans de la políticaAbans d'entrar en política a temps complet, Orriols va treballar com a empleada administrativa en empreses privades des del 2006, i com a peó en línies de producció locals. La seva situació econòmica va millorar dràsticament amb l'entrada al Parlament (sou anual de 113.762 € el 2024), declarant ser copropietària de dues vivendes (valor cadastral: 184.000 €) i estalvis de 2.500 €.Inici en la política i radicalitzacióLa seva militància nacionalista va començar a l'adolescència: va intentar unir-se als Maulets (sense grups al Ripollès) i va ingressar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC, actual Jovent Republicà) el 2002, on va romandre fins al 2004. Aquell any, es va integrar a les llistes d'Estat Català per les eleccions europees (número 7, amb 2.594 vots), però va abandonar per diferències amb la facció comunista. Posteriorment, va crear Els Intransigents, un col·lectiu nacionalista etnicista i xenòfob autodefinït com a "associació patriòtica", on va actuar com a secretària (amb David Subirana com a president). Van publicar textos radicals sobre "invasions demogràfiques" que extingirien "la sang catalana", defensant la superioritat d'una "raça catalana" i cridant a "derramar sang" per desfer-se del "mot espanyol". L'investigació de Crític atribueix la majoria d'aquests textos a Orriols, basant-se en l'estil i confessions verbals.El referèndum de l'1-O del 2017 i l'aplicació de l'article 155 la van radicalitzar: va participar en protestes a Ripoll contra la intervenció estatal. El 2019, es va afiliar al Front Nacional de Catalunya (FNC), obtenint un escó com a regidora a Ripoll (503 vots). El març del 2020, va trencar amb el FNC per diferències en el discurs antiimmigratori i va continuar com a regidora no adscrita. El juliol del 2020, va fundar Aliança Catalana, amb un nucli ripollès i Jordi Aragonès com a ideòleg, inspirant-se en figures com Daniel Cardona (independentista insurreccional) i Josep Dencàs.Trajectòria política clau i èxits
  • Regidora a Ripoll (2019-2023): Va defensar canvis de noms de carrers (com la plaça d'Espanya) i un "estat del benestar xovinista" excloent migrants.
  • Presidenta d'Aliança Catalana (des del 28 d'octubre de 2020): Ha impulsat el creixement del partit, passant de 2 a possibles 19 escons segons sondejos de La Vanguardia i CEO (2025).
  • Alcaldesa de Ripoll (des del 17 de juny de 2023): AC va ser la força més votada (30% dels vots, 6 regidors); un pacte per aïllar-la va fallar quan Junts va trencar el cordó sanitari.
  • Diputada al Parlament de Catalunya (des del 10 de juny de 2024): Cap de llista per Girona, AC va obtenir 2 escons i gairebé 120.000 vots. Va ser candidata a presidència de la Generalitat el 2024.
El seu discurs uneix independentisme radical amb rebuig a la immigració musulmana, oposant-se a Espanya ("Visca Ripoll, visca Catalunya, i mori Espanya!") i parlant només en català.Controvèrsies i crítiquesOrriols és criticada per islamofòbia, racisme i xenofòbia: el 2023, el Govern català la va sancionar per declaracions discriminatoris contra musulmans a la tele. El febrer del 2024, la van empolvorar amb farina en una protesta pro-Palestina a Ripoll. El febrer del 2025, va proposar prohibir el vel islàmic a les escoles públiques de Ripoll, qualificant-lo de símbol "atacant la llibertat de les dones". El juliol del 2025, va refusar parlar en castellà en una entrevista a Telemadrid, provocant una confrontació i el tall de l'entrevista. S'ha comparat amb Giorgia Meloni o Marine Le Pen, i el seu origen en els atemptats de Ripoll (2017, 24 morts) ha alimentat el seu discurs antiislàmic. Ha incorporat figures com un cosí de Pere Aragonès per comunicació i el còmic Toni Albà, qui va celebrar la mort de Javier Lambán.Vida personalÉs catòlica declarada, però sense obediència estricta a l'Església. Manté una relació de 23 anys amb David Subirana (separats el 2024, sense matrimoni), pare dels seus cinc fills: Guinedell, Queralt, Violant, Peronella i Fortià (noms medievals i catalans). Viu en un pis de 70 m² a Ripoll amb la família i una gossa.Estat actual (octubre 2025)Com a alcaldesa de Ripoll, ha implementat restriccions com la venda d'alcohol i tabac després de les 22:00 per combatre desordres associats a la immigració. Al Parlament, és una veu emergent: un sondeig CEO del juliol 2025 la situa com la segona política més afavorida per presidir la Generalitat (després de Salvador Illa), superant Puigdemont, i la més popular entre joves de 18-25 anys. Sondejos preveuen un salt d'AC a 19 escaños, canviant el mapa polític català en les eleccions de 2025, captant vots de ERC, PSC i Junts gràcies al descontentament econòmic i amb Espanya. Continua defensant la independència i polítiques antiimmigració, posicionant-se com una força disruptiva.Aquesta biografia es basa en fonts públiques i actuals; el seu perfil continua evolucionant en un context polaritzat

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog