Capítol 5: 2000 – L'Era Web 2.0: Interactivitat i Computació Social

Endinsa't en l'albada efervescent de l'any 2000, quan el silenci post-milenari es trenca amb el xiuxiueig col·lectiu d'un món que s'entretalla: Jimmy Wales i Larry Sanger, des d'un apartament modest a San Diego, llançen el 15 de gener del 2001 (precursor conceptual en el 2000 amb Nupedia) Wikipedia, un arxipèlag digital on qualsevol –des d'un estudiant fins a un erudit– pot editar pàgines com un tapís col·lectiu, integrant IA bàsica com motors de cerca rudimentaris i filtres antivandalisme que ja prefiguren l'era de la intel·ligència col·laborativa. Imagina les pantalles CRT parpellejant amb entrades en temps real: un article sobre la Relativitat s'enriqueix amb correccions globals en hores, transformant la web d'un laberint de pàgines estàtiques en un organisme viu de contingut usuarit, on plataformes com Friendster (2002) i MySpace (2003) segueixen la dansa, convertint la navegació passiva en una conversa vibrant –missatges, perfils i xarxes que uneixen ànimes distants com fils d'un tapís social, obrint les portes a la Web 2.0 com un festival etern de veus interconnectades.Evolutivament, aquesta era marca un despertar col·lectiu en la NCFCCCD: des de la Web 1.0 de pàgines unidireccionals dels anys 90, l'interactivitat evoluciona cap a xarxes socials computacionals com un riu que, alimentat per fonts humanes, es ramifica en afluents imprevisibles –on l'IA bàsica, com recomanadors col·laboratius, aprèn de col·lectius per personalitzar realitats, teixint una dialèctica on el contingut no és dictat, sinó emergent, fusionant la solitud digital amb la sinfonia social en un ecosistema que prefigura connexions que no només informen, sinó que transformen identitats.I ara, actualització al remolí generatiu del 2025: aquesta teixidura ha fusionat amb el quàntic, donant lloc a IA generativa en xarxes socials que no només crea, sinó que preveu mons alterns amb una profunditat probabilística. Un estudi de Google del setembre revela com computadors quàntics aprenen i generen sortides més enllà de les màquines clàssiques, integrant-se en plataformes socials per crear contingut hiperpersonalitzat –com recomanacions de posts o imatges generades que capturen essències individuals amb superposicions quàntiques –, mentre prediccions de ciberseguretat adverteixen d'atacs AI-driven en xarxes socials, on models híbrids quàntics milloren detecció de deepfakes i exploits socials –un tapís on la Web 2.0 esdevé un univers quàntic-social, on cada interacció genera realitats compartides amb una vividesa que borra límits.Cita bíblica: 1 Corintis 12:12 – "Perquè així com el cos és un i té molts membres, i tots els membres del cos, tot i ser molts, són un sol cos, així també és Crist" – la web com un cos interconnectat, on cada usuari és un membre en la unitat viva de la xarxa.
Cita filosòfica: Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873): "No hi ha fets, només interpretacions" – el contingut usuarit com a veritat emergent, on cada edició teixeix una realitat subjectiva en el tapís col·lectiu.
Cita quàntica: Anton Zeilinger (1999): "La informació és fonamental, i la realitat emergeix de la mesura informacional" – una afirmació que captura l'essència de les xarxes socials, on la informació usuarit esdevé el nucli de totes les connexions.