Comparació de l'Escàndol DGAIA amb Altres Casos Similars a Espanya i Catalunya

L'escàndol de la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) destaca per la seva combinació de corrupció contractual (788 milions d'euros irregulars entre 2016-2020), falles en la protecció infantil (abusos sexuals i frau en ajuts) i implicació política multipartidista (ERC, PSC, Junts). Aquest tipus de casos no és aïllat: Espanya ha viscut múltiples escàndols en serveis socials i protecció vulnerable, on fons públics es desvien per clientelisme, amb conseqüències humanes greus. A continuació, comparo la DGAIA amb quatre casos similars, seleccionats per la seva proximitat temàtica (malversació en àmbits socials, falles en protecció i corrupció institucional). Utilitzo una taula per claredat, seguida d'anàlisi.

Escàndol	Període	Import Mislestat (aprox.)	Aspectes Clau	Impacte Polític	Reformes/Resultat
DGAIA (Catalunya)	2016-2025	788 M€ (contractes irregulars) + abusos a >25 menors	Adjudicacions opaques a entitats vinculades (Resilis, FASI); frau en ajuts; xarxes de pederàstia; externalització sense control.	Erosiona credibilitat d'ERC-PSC-Junts; comissió parlamentària pendenta; dimissions (exdirectors Carrasco, Mayoral).	Supressió DGAIA (maig 2025); creació DGPPIA amb +300 professionals i IA per controls; investigacions Antifrau en curs.
Bebés Robados (Espanya sencer)	1940-1990	No quantificat (miles de casos; danys estimats en >100 M€ en adopcions il·legals)	Robatori sistemàtic de nadons (falsificació documents, complicitat metges/monja); violació drets infantils; eugenesia franquista.	Impunitat històrica; pressió sobre Església i Estat; PSOE-UP proposen llei bases dades (2023, encallada).	Lleis d'adopció estrictes (post-1990); investigacions judicials (querelles com la de Picó, 2024); accés limitat arxius eclesiàstics.
Residències Ancians (Madrid)	2020-2025	>200 M€ (contractes opacs) + 7.291 morts sense atenció	Protocols discriminatoris (no derivació hospitals); manca medicalització; favors a empreses privades (Orpea, Sanitas).	Ataca PP-Ayuso; >300 querelles; imputacions a Mur, Yedra; oposició exigeix dimissions.	Reobertura investigacions (Fiscalia, 2025); llei residències (2023); >100 familiars declaren.
ERE Andalucía	2000-2009	680 M€ (subvencions irregulars)	"Fons de rèptils" per ERE falsos; clientelisme PSOE-UGT; sense controls; beneficiaris "fantasma".	Fi hegemonia PSOE-A (pèrdua eleccions 2018); condemnes Chaves/Griñán (revisades TC, 2024).	>136 peces separades; lleis antifrau autonòmiques; TC obliga reescriptura sentències (2024).
Nóos (Illes Balears/Catalunya)	2004-2011	6 M€ (fons públics desviats)	Desviament via institut Nóos (esdeveniments esportius); falsificació, blanqueig; implicació infanta Cristina/Urdangarin.	Escàndol reial (PP Balears); condemnes Matas (3,5 anys); danya imatge monarquia.	Lleis transparència contractes públics (post-2012); condemnes confirmades TS (2018); recuperació parcial fons.

Anàlisi Comparativa

• Similituds Estructurales: Tots impliquen desviació fons públics en sectors vulnerables (infants, ancians, aturats), amb externalització opaca a entitats privades (fundacions, empreses) i complicitat institucional (metges, monja a Bebés Robados; geriatres a Residències; sindicat a ERE). La DGAIA comparteix amb Bebés Robados la violació drets infantils (robo vs. abusos), i amb Residències la discriminació en atenció (menors/ancians "no prioritats"). L'ERE i Nóos destaquen el clientelisme polític, com les adjudicacions a "amigues" de la DGAIA.
• Diferències en Escala i Impacte Humà: L'ERE és el més massiu econòmicament (680 M€ vs. 788 M€ DGAIA, però sense morts directes), mentre Bebés Robados i Residències són més "sistèmics" en danys humans (milers de vides alterades/morts). La DGAIA combina ambdós: econòmic i humà (abusos), però menys letal que Residències (7.291 morts). Nóos és més "personalitzat" (reialesa), amb menys volum però gran impacte mediàtic.
• Resposta Institucional i Política: En tots, hi ha impunitat inicial (arxius querelles a Residències; TC revisa ERE), però pressió ciutadana (denúncies familiars a DGAIA/Residències) força reformes. La DGAIA veu supressió estructural (com Nóos va portar lleis transparència), però com ERE, pateix "borratges" polítics (comissió pendenta). Impacte: tots erosionen partits (PSOE a ERE/DGAIA; PP a Residències; monarquia a Nóos).
• Lliçons Comunes: Aquests casos revelen falta controls en serveis socials (sense concursos, IA absent fins 2025 a DGAIA), fomentant "guinguetes" (tercer sector opac). Espanya ocupa posicions baixes en índexs corrupció (Transparency International, 2024: 57/100), amb crides a lleis federals (com proposició bebés robados). La DGAIA, com els altres, subratlla la necessitat de rendició comptes independent per evitar repeticions.

Aquesta comparació mostra un patró sistèmic: corrupció en protecció vulnerable com a símptoma de clientelisme crònic.