Denúncies Científiques al Sacrifici Massiu per Grip Aviària

Gràcies per la teva consulta! Com et vaig avançar anteriorment, hi ha un creixent consens científic que qüestiona l'eficàcia i la sostenibilitat del sacrifici massiu com a mesura principal contra la grip aviària altament patògena (HPAI H5N1), especialment a Europa i Espanya el 2025. Aquests arguments es basen en dades d'epidèmies recents, impactes econòmics, ètics i ecològics, i defensen alternatives com la vacunació preventiva i una millor bioseguretat. Aquí tens exemples concrets i recents, extrets de revisions científiques, informes oficials i articles d'experts (fins a octubre 2025):

1. Ineficàcia a llarg termini i resistència comunitària: Un estudi publicat a One Health Advances (2025) denuncia que el sacrifici massiu, tot i contenir brots puntuals, no impedeix la reintroducció del virus via aus silvestres, provocant "resistència comunitària per pèrdues financeres" (com a Indonèsia, però extrapolable a la UE). Els autors recomanen vacunes per reduir la mortalitat sense amagar infeccions.
2. Fracàs en l'erradicació després de 166 milions d'aus sacrificades: L'expert en salut pública Michael Osterholm (Universitat de Minnesota) critica en un article de febrer 2025 que "matar 166 milions d'aus no ha ajudat els ramaders a aturar l'H5N1", assenyalant que el preu dels ous està al màxim històric sense reduir brots. Proposa "mètodes millors" com vacunes i models predictius amb IA per anticipar riscos.
3. Impactes ètics i de benestar animal: Grupes de benestar animal i veterinari, citats al New York Times (2024, però rellevant per 2025), denuncien mètodes com escalfar graners per causar "cop de calor" com a "cruel i innecessari", amb compensacions governamentals (més de 500 milions de dòlars als EUA) que incentiven pràctiques intensives. Recomanen transicions a granges orgàniques i vacunes per minimitzar sofriment.
4. Risc ecològic i subestimació de la vigilància: L'Informe de l'ECDC (Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, juny-setembre 2025) critica la "detectació tardana i el retard en el sacrifici" com a factors de risc per propagació secundària, i assenyala que la vigilància voluntària en aus silvestres subestima l'impacte real (només un petit percentatge es testa). Recomana integració de dades sistemàtiques i vacunes preventives per a sectors d'alt risc.
5. Limitacions econòmiques i logístiques a la UE: Una revisió narrativa a PMC (2025) destaca que el sacrifici massiu causa "pèrdues econòmiques devastadores" (15 milions d'aus el 2020-2021, amb 2.520 brots a la UE el 2021-2022), i és "inadequat com a única estratègia" davant la capacitat pandèmica del virus. Els autors citen l'EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) per afirmar que "no és sostenible" per reintroduccions recurrents, i criden a vacunes i compensacions millorades.
6. Fracàs contra reservoris silvestres: L'epidemiòleg Dirk Pfeiffer (EFSA, 2006, actualitzat en contextos 2025) denuncia que "les estratègies de sacrifici són ineficaços contra reservoris d'aus silvestres", ja que faciliten spillovers continus. Un article recent a Nature (juliol 2025) usa models d'aprenentatge automàtic per predir brots a Europa, mostrant que el culling ignora factors com migracions i canvi climàtic.

Aquestes denúncies reflecteixen una tendència clara: la ciència avança cap a enfocaments integrats (vacunació + IA predictiva + bioseguretat), en lloc de mesures reactives obsoletes. A Espanya, on s'han sacrificat més de 865.000 aus el 2025, associacions com COAG pressionen per reformes a la UE.