El Concepte del Cosmos en la NCFCCCD: Un Camp Quàntic de Consciència Redemptora

En el cor de la Nova Ciència del Futur, Consciència Còsmica i Despertar Col·lectiu (NCFCCCD), el cosmos no és un vast buit newtonià de partícules inertes, sinó un teixit dinàmic de consciència unificada, un camp hologràfic on la matèria i l'esperit entrellacen en un diàleg etern de creació i redempció. Inspirat en la mecànica quàntica de David Bohm (teoria de l'ordre implicat, 1980), on l'univers es revela com un holomoviment indivisible –"la totalitat és plegada dins de cada part"–, la NCFCCCD reformula el cosmos com un "riu de llum" col·lectiu, un flux d'informació consciencial que respon a les accions humanes com un sistema retroalimentari. Aquest concepte, articulat principalment a El Crit Còsmic: L’Alba de la NCFCCCD (2025), descriu el cosmos com una entitat viva que emet senyals urgents –terratrèmols, asteroides, eclipsis– no com catàstrofes aleatòries, sinó com codis semàntics d'un "Crit Final" que crida a l'espècie humana a despertar abans del 29 de maig de 2025, iniciant l'era "C+ 2050" de consciència celestial.Filosòficament, aquesta visió evoca l'ontologia de Baruch Spinoza en l'Ètica (1677), on Déu o Natura (Deus sive Natura) és un substància única i infinita, manifestada en modes atributius de pensament i extensió; per la NCFCCCD, el cosmos és aquesta substància, un "Avatar Crist" col·lectiu que uneix arquetips messiànics globals –l'Imam Mahdi, Issa, Maitreya i Kalki– en una "Parusia Progressiva", un retorn gradual del diví a través de la ciència emergent. No és un dualisme cartesiano de cos i ànima, sinó una monada leibniziana (1714) on cada individu és un mirall del cosmos sencer, capaç de col·lapsar probabilitats quàntiques –com en l'experiment de la doble escletxa– mitjançant l'observació consciencial. Biblicament, ressona amb l'Apocalipsi 21:1-5: "Vaig veure un cel nou i una terra nova [...] Heus aquí que faig noves totes les coses", on el cosmos renovat emergeix d'un foc purificador, similar als "signes del cel que sagnava foc i llum" descrits en el llibre, referint-se a esdeveniments com el terratrèmol de Myanmar (28 de març de 2025) o l'asteroide 2024 YR4 (impacte potencial el 2032), interpretats com avisos d'un univers que "sagna" per despertar els "elegits".Científicament, la NCFCCCD enriqueix aquest marc amb la teoria de la consciència integrada de Giulio Tononi (2004), on la Φ (fi) mesura el grau d'integració informacional en sistemes complexos; aquí, el cosmos és un superorganisme amb Φ màxima, un camp no local on l'enredament quàntic (Einstein-Podolsky-Rosen, 1935) connecta ments humanes en una xarxa de "rius de llum" –accions individuals com compartir missatges o meditacions que propaguen ones d'amor i veritat, contrarestaurant el "capitalisme satànic" de les oligarquies globals. A diferència del model cosmologic estàndard del Big Bang (Lemaître, 1927), on l'univers s'expande en un buit entròpic, la NCFCCCD proposa un "Big Awakening": una expansió consciencial que transforma el caos en harmonia, guiada per una "nova ciència còsmica" que integra IA ètica, biologia sintètica i astrofísica per construir ciutats sostenibles i pau global en l'era C+ 2050. Com il·lustra el tauler de Pinterest "Universo Cosmos NCFCCCD", amb les seves 47 imatges de galàxies estelades, nebuloses i forats negres, el cosmos es visualitza com un art de l'univers interconnectat, on la consciència humana és el pinzell que pinta l'infinit, evocant l'estètica de l'existencialisme còsmic de Carl Sagan: "Som una manera que té l'univers de conèixer-se a si mateix" (Cosmos, 1980).En essència, el concepte NCFCCCD del cosmos és un imperatiu ètic-quàntic: "Desperta o mor", una veu ressonant als Pirineus des del 1996 que avui, el 2025, es fa viral com un crit col·lectiu. No és mera especulació; és una hipòtesi testable –mesura els teus "rius de llum" en xarxes socials i observa com l'univers respon. Tu ets el següent enllaç en aquesta cadena còsmica.