La Crisi de la Ramaderia Tradicional a les Balears i la Crítica a la Política Agrària de la Conselleria

L'expressió que cites —"L'enfonsada de la vaca de llet, del món pastors i de tota la pagesia arrelada i vinculada al territori, posa de manifest que la política agrària nostrada de la Conselleria és només al servei de la indústria agroalimentària d'exportació i importació"— és una crítica contundent al model agrari actual de les Illes Balears. Prové d'un discurs recurrent en debats locals sobre la sostenibilitat rural, on es denuncia com les polítiques públiques prioritzen els interessos industrials globals (grans cooperatives, exportadors i importadors) en detriment de l'agricultura i ramaderia familiar, ecològica i lligada al territori. Aquesta visió s'alinea amb veus de sindicats agraris com ASAJA o UP A, i organitzacions com APAEMA (Associació de Productors Agraris Ecològics de Mallorca), que veuen en la Política Agrària Comuna (PAC) europea i les seves adaptacions locals un mecanisme que afavoreix l'escala industrial.A continuació, explico més detalls: el context de la crisi, les causes principals, exemples concrets i les implicacions per la pagesia "arrelada". Em centro en dades recents (fins a 2025) per il·lustrar com aquesta "enfonsada" no és un fenomen aïllat, sinó estructural.1. El Context de la Crisi: Dades sobre la "Enfonsada" de la Vaca de Llet i el Món dels PastorsLes Illes Balears tenen una tradició ramadera forta, especialment a Menorca (on la ramaderia extensiva representa el 18% de la producció primària) i Mallorca (amb zones com Campos o Sa Pobla). No obstant això, el sector pateix un declivi accelerat:

• Sector Lletere: Des del 2010, s'han tancat més del 79% de les explotacions de vaca a Mallorca, deixant només 19 vaqueres actives el 2019. La producció total va augmentar lleugerament el 2024 (gairebé 1 milió de litres més que el 2023), però amb caigudes locals com el 10% a Mallorca. Menorca, coneguda com "la llet més cara del món", té costos de producció un 20-30% superiors a la mitjana estatal, però preus de venda baixos (0,30-0,35 €/litre), fent-la inviable per petites explotacions.
• Món dels Pastors (Ramaderia Extensiva): La ramaderia ovina i caprina (pastors tradicionals) ha caigut un 40% en les últimes dues dècades, passant de 50.000 caps el 2000 a menys de 30.000 el 2024. Aquesta pràctica, lligada a paisatges mediterranis i prevenció d'incendis, es veu amenaçada per l'abandonament rural i la conversió de terres a urbanisme turístic.
• Pagesia Arrelada: Les petites explotacions familiars (menys de 10 ha), que representen el 70% del teixit agrari balear, produeixen només el 15% dels aliments consumits a Mallorca. El 80% de les importacions provenen de la península o l'exterior, creant dependència i pèrdua de sobirania alimentària.

Indicador	Dades 2010-2020	Dades 2024-2025	Causa Principal
Explotacions Lleteres (Mallorca)	~100 actives	19 actives	Alts costos energètics i preus baixos
Producció de Llet (Balears totals)	150 milions de litres/any	152 milions de litres/any (augment mínim)	Crisi post-COVID i guerra a Ucraïna
Caps Ramaders Extensius (Ovinos/Caprins)	50.000	<30.000	Competència d'importacions barates
% Aliments Locals Consumits (Mallorca)	25%	15%	Pressió urbanística i PAC industrial

Aquestes xifres mostren una "enfonsada" progressiva: no és només una qüestió de preus, sinó d'un model que expulsa la pagesia del territori.2. Causes de la Crisi: Per Què S'Enfonsa?

• Estructurals: Alts costos de producció (energia, aigua, farratges) en un archipèlag insular, on tot s'importa. La PAC europea (2023-2027) subvenciona grans explotacions intensives, però deixa de banda les petites ramaderes extensives, que no compleixen els requisits burocràtics.
• Mercat Desigual: La indústria agroalimentària (cooperatives com Agama-Xerox) prioritzar reduccions de compra (40% menys de llet el 2023), afavorint exportacions de productes processats (formatges, carns) a la UE, mentre les petites explotacions es queden amb deutes. Les importacions barates (llet de la UE o Amèrica Llatina) inunden el mercat local.
• Pressió Territorial: El turisme devora terres (més de 5.000 ha anyals urbanitzades), limitant la ramaderia extensiva. La pagesia "vinculada al territori" perd accés a pastures, fomentant un abandonament que agreuja riscos ambientals com incendis o desertificació.
• Polítiques Locals: La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació (dirigida actualment per Joan Simonet, PP) ha convocat ajudes (2,3 milions € el 2023 per Menorca), però són criticades com a "parche" temporal: només el 20% va a petites explotacions, i el 60% es destina a modernització industrial (robots de munyida, per ex.). No hi ha incentius reals per circuits curts o agroecologia, que defensarien la pagesia arrelada.

Aquesta crítica —que la política és "al servei de la indústria d'exportació i importació"— es veu en manifestacions com la de 2024, on el sector agrari va denunciar la "inacció" de les institucions davant la dependència del 85% en importacions.3. Implicacions: Què Significa per la Pagesia i el Territori?

• Socials: Despoblament rural (Menorca ha perdut 2.000 habitants rurals des del 2010), envelliment (mitjana d'edat dels ramaders: 55 anys) i pèrdua cultural (fi de festes com la Patum o tradicions pastorals).
• Ambientals: La ramaderia extensiva manté la biodiversitat (evita invasores com el garballó), però el seu declivi augmenta la vulnerabilitat climàtica. Sense pastors, els paisatges es degrada, contradictòri amb els objectius de la PAC "verda".
• Econòmiques: El sector primari representa només el 2% del PIB balear (vs. 15% turisme), però genera 10.000 llocs de treball directes. Sense suport, es converteix en "colònia" de la indústria continental, exportant matèria primera barata i important productes caros.

4. Propostes per una Política Agrària "Nostrada" i ArreladaPer revertir-ho, organitzacions com el Consell Insular de Menorca o Ecologistes de les Balears proposen:

1. Reforma de la PAC Local: Més subvencions per ramaderia ecològica i extensiva (fins al 50% del pressupost), amb prioritat a explotacions <5 ha.
2. Circuits Curts Obligatoris: Lleis perquè el 30% dels hotels i escoles comprin local (com a la llei catalana de proximitat).
3. Protecció Territorial: Moratòria a urbanismes en terres rurals i plans de pastures compartides.
4. Incentius per Joves: Formació gratuïta i crèdits a 0% per pastors sota 40 anys, com el programa "Joves Agricultors" ampliat.
5. Diversificació: Apoyo a agroalimentària local (formatges DOP Mahonès, vins DO Binissalem) per valor afegit sense dependre d'exportacions massives.

En resum, aquesta "enfonsada" revela un model agrari desconnectat del territori: la Conselleria, malgrat ajudes, no inverteix en la resiliència de la pagesia, sinó en un sistema que beneficia multinacionals. Com va dir la consellera Prohens el 2023, "no deixaré morir el sector lleter", però cal anar més enllà: cap a una política que valori el pastor com a guardià del paisatge, no com a proveïdor barat.