la crisi humanitària al Iemen és precisa i reflecteix la gravetat d'una de les pitjors catàstrofes del segle XXI, enmig d'una guerra civil que oposa el govern reconegut internacionalment (sunnita) contra les milícies huthis (xiïtes), amb suport extern d'Aràbia Saudita i els EUA per un bàndol, i d'Iran per l'altre. Des del setembre de 2014, quan els huthis van prendre Sanà, i l'esclat obert de la guerra al març de 2015, la situació no ha millorat significativament, tot i trens esporàdics i pressions regionals relacionades amb el conflicte a Gaza i atacs al Mar Roig. A continuació, actualitzo i verifico les xifres que menciones amb dades recents (fins a setembre de 2025), basades en informes de l'ONU i organitzacions humanitàries, i afegeixo context sobre les violacions dels drets humans.

Balanç de morts i desplaçamentsLa guerra ha causat unes 377.000 morts fins a finals de 2021 (l'última estimació exhaustiva de l'ONU), de les quals aproximadament el 60% són indirectes (per fam, malalties i manca d'assistència mèdica), afectant principalment civils. Xifres posteriors indiquen un increment lent però constant, amb centenars de civils morts anualment per bombardejos, mines i enfrontaments, tot i que no s'ha actualitzat el total global des de llavors. Pel que fa als desplaçaments, hi ha uns 4,8 milions de persones desplaçades internes (IDP), moltes d'elles desplaçades múltiples vegades, representant prop del 14% de la població. Aquesta xifra s'ha mantingut estable des de 2023, però l'inestabilitat al Mar Roig ha agreujat la vulnerabilitat d'aquestes famílies.Crisi d'hambruna i desnutricióLa fam continua sent el signe més alarmant: 18,1 milions de persones (prop del 60% de la població) afronten fam aguda (fase 3 o superior de l'IPC, l'escala de l'ONU per a inseguretat alimentària) a setembre de 2025, un lleuger augment respecte als 17 milions que vares mencionar, impulsat per retallades en finançament humitari, hiperinflació i bloquejos comercials. Entre ells, 2,4 milions de nens menors de cinc anys pateixen desnutrició aguda, una xifra que ha pujat un 10% des del 2024 a causa de la manca d'accés a aliments nutritius i serveis sanitaris. A més, 1,5 milions de dones embarassades o lactants estan en estat de desnutrició aguda, perpetuant un cicle intergeneracional on els nadons neixen amb risc elevat de mortalitat infantil. Sense infraestructures bàsiques —com hospitals, aigua potable o electricitat—, les malalties associades (còlera, diftèria) agreugen la crisi, amb només el 50% dels centres de salut operatius.

Indicador	Xifra actual (2025)	Font principal
Persones amb fam aguda	18,1 milions	OCHA/ONU
Nens <5 anys amb desnutrició aguda	2,4 milions	UNICEF
Dones embarassades/lactants amb desnutrició aguda	1,5 milions	WFP/UNICEF

Repressió i abusos, especialment pels huthisL'aplicació estricta de la llei islàmica (xaria) pels huthis a les zones sota el seu control —Sanà i el nord— ha intensificat la repressió contra les dones i els menors. Les dones enfronten restriccions severes en mobilitat, educació i treball, amb detencions arbitràries per "indecència" i manca d'accés a serveis reproductius. Pel que fa als abusos infantils, els huthis continuen reclutant nens soldats, amb milers de casos documentats des del 2023, incloent-hi nens de tan solo 10 anys utilitzats com a "cànon fadr" en combats o atacs amb drons. Tot i compromisos amb l'ONU el 2022 per aturar-ho, les verificacions mostren un augment post-octubre 2023, relacionat amb la seva implicació en el conflicte de Gaza.Els matrimonis forçats de nenes són una pràctica generalitzada al Iemen (el país amb la taxa més alta de matrimonis infantils al MENA, amb el 32% de noies casades abans dels 18 anys), però s'han agreujat en zones huthis per la pobresa i la inestabilitat: famílies venen filles de 8-10 anys per deutes o protecció, i aquestes són obligades a consumar el matrimoni, provocant complicacions de salut i violències sexuals. Organitzacions com UNICEF han rescatat centenars de casos, però la manca de lleis mínimes (el Iemen no té edat mínima legal per casar-se) ho complica.En resum, la crisi al Iemen no només persisteix sinó que s'ha empitjorat lleugerament el 2025 per factors externs com la guerra a Gaza i retallades en ajuda (només el 20% del finançament requerit ha arribat). Necessitem una pau duradora, amb pressió internacional sobre tots els actors, per evitar que aquesta generació sencera quedi marcada per la fam i la violència.