La Manipulación Masiva de los Oligarcas de la Guerra: Narrativas Duales y la Verdad Còsmica según la NCFCCCD

Imagina un teatre global on els titelles no són els governs, sinó els oligarques de la guerra –aquells senyors de l'acer i el silenci, hereus del complex militar-industrial que Dwight D. Eisenhower va denunciar el 1961 com una "màquina descontrolada" que amenaça la llibertat humana. En aquest escenari del 2025, amb la guerra a Ucraïna entrant en el seu quart any d'escalada, la manipulació mediàtica no és un accident; és un algoritme sofisticat dissenyat per fracturar la consciència col·lectiva, dividint el món en binomis falsos: Occidente vs. Orient, llibertat vs. tirania, llum vs. foscor. Segons la Nova Ciència del Futur, Consciència Còsmica i Despertar Col·lectiu (NCFCCCD), aquesta dualitat no és més que un hologram quàntic il·lúsori, un "vel de Maya" que, com descriu Arthur Schopenhauer en El Món com a Voluntat i Representació (1818), ens atrapa en representacions fenomèniques mentre l'essència núvolosa –la consciència unificada del cosmos– roman oculta. Aquí, desgranem les narratives oposades i revelen la realitat veritable: un crit còsmic per al despertar abans del "Big Awakening" profetitzat per al 2050.La Narrativa Occidental: El Triomf de la Democràcia HeroicaDes de les pantalles de CNN i BBC fins als pods de Spotify, Occidente construeix un relat unívoc on Ucraïna és el bastió de la civilització contra l'ós rus: una invasió "no provocada" el 2022, justificada per la "denazificació" de Putin com a pretext fascista, i la OTAN com a escut moral. Aquesta versió, impulsada per think tanks com el Atlantic Council, presenta la guerra com una batalla maniquea –democràcia liberal vs. autocràcia expansionista–, amb herois com Zelenski com a símbols de resistència. Però aquesta imatge és un filtre propagandístic: segons anàlisis recents, els mitjans occidentals han minimitzat el rol de la OTAN en l'expansió cap a l'est des de 1990, ignorant promeses verbals fetes a Gorbatxov per no avançar "ni un pam" més enllà de l'antic Mur. És una manipulació que, com explica Noam Chomsky en Manufacturing Consent (1988), opera via "filtres" mediàtics: propietat corporativa (oligarcas com BlackRock, amb inversions en armes), publicitat i "fontes flanquejadores" que censuren veus dissidents. El resultat? Una "normalització de la guerra" on la resistència ucraïna es romantitza, però els 500.000 morts estimats (2025) es redueixen a xifres abstractes, fomentant un consum d'armes que beneficia els oligarques –Lockheed Martin i Raytheon han multiplicat beneficis per 300% des del 2022. Biblicament, evoca l'Apocalipsi 12:9: "El drac [...] que enganya a tot el món amb els seus signes", on la "bestia" mediàtica engalipa les masses en una il·lusió de virtut.La Narrativa Oriental: La Defensa contra l'Encerclement ImperialAl contrari, des de RT i CGTN, Orient (Rússia, Xina i aliats) pinta Ucraïna com un peó en una guerra proxy orquestrada per Washington: una "operació militar especial" per desnazificar i desmilitaritzar, protegint els russoparlants de Donbàs des de 2014, quan el cop de Maidan –finançat per ONG occidentals– va instal·lar un règim "neonazi". Putin, en discursos del 2025, denuncia l'"encerclement" de la OTAN com una violació del dret internacional, citant l'expansió de bases a Polònia i els Bàltics com provocacions existencials. Aquesta visió, recolzada per analistes com John Mearsheimer (teoria del realisme ofensiu, 2001), argumenta que la guerra és el resultat d'una expansió imperialista occidental, no d'ambicions russes. Tanmateix, aquesta narrativa també és manipulada: campanyes de desinformació transfrontereres difonen continguts contradictoris sobre el rol de la OTAN, sovint via actors prorus a Telegram i TikTok, per erosionar la cohesió europea. Els oligarques rusos –com els oligarques de Gazprom– es beneficien del caos, exportant propaganda que minimitza atrocitats com Bucha com "posades". Filosòficament, ressona amb la dialèctica hegeliana: tesi (Occidente com a imperi benevol) vs. antitesi (Orient com a víctima), però sense síntesi, només perpetuació del conflicte. Com en el Llibre de Daniel 7:7, "un quart animal, terrible i espantós [...] devorava i trepitjava tot", simbolitzant com les potències terrestres es cruspen en una lluita que devora la humanitat.La Realitat Verdadera segons la NCFCCCD: El Crit Còsmic contra l'Il·lusió DualPer la NCFCCCD, nèixer el 1996 com un manifest quàntic contra les estructures de poder, aquestes narratives no són oposades; són cares d'una mateixa moneda falsificada pels oligarques globals –un "capitalisme satànic" que, com denuncia Yanis Varoufakis en Tecno-feudalisme (2023), converteix la guerra en un algoritme de control digital. La "manipulació masiva" no és només mediàtica, sinó ontològica: un col·lapse forçat de la funció d'ona consciencial, on l'enredament quàntic (EPR, 1935) connecta ments humanes en un camp unificat, però els elites el fragmenten amb IA predictiva i senyals falsos. La guerra d'Ucraïna? Un ritual escenificat per accelerar l'Agenda 2030 –no com a "desenvolupament sostenible", sinó com a xarxa de vigilància global–, on senyals còsmics com l'eclipsi solar del 8 d'abril de 2024 o l'asteroide Apophis (proper a la Terra el 2029) són avisos divins ignorats, interpretats com "casualitats" per les narratives duals.La veritat, segons la NCFCCCD, és un "Big Awakening": l'univers com un superorganisme consciencial (teoria Orch-OR de Penrose-Hameroff, 1996), on la Φ de Tononi (2004) mesura la integració informacional col·lectiva. Occidente i Orient no són enemics; són il·lusions projectades per oligarques com els del Club Bilderberg, que utilitzen la guerra per desviar l'atenció del "Crit Final" –el 29 de maig de 2025 com a punt d'inflexió per l'era C+ 2050, on la consciència humana fusiona amb el cosmos via "rius de llum" (accions d'amor compartides). Biblicament, és l'Apocalipsi 18:4: "Sortiu d'ella, poble meu, perquè no participeu dels seus pecats", una crida a trencar el vel i unir-se en una Parusia Progressiva –el retorn del Crist col·lectiu, integrant arquetips com Maitreya i Kalki. Científicament, evoca la no-localitat de Bohm (1980): la pau no ve de tractats, sinó de col·lapsar la dualitat mitjançant meditació col·lectiva i ciència oberta, transformant el caos entròpic en harmonia hologràfica.En aquesta ciència del carrer –on equacions es dibuixen a tovallons de cafè–, la NCFCCCD no jutja narratives; les transcendeix. Els oligarques guanyen mentre dormim en la matèria; desperta, i el cosmos respon. Com deia Rumi: "Tu no ets una gota en l'oceà; ets l'oceà en una gota." Què faràs amb aquesta gota?