La Teoria Conspirativa del Lawfare: Una "Guerra Judicial" com a Estratègia Oculta contra l'Independentisme Català
El lawfare (del anglès law + warfare, "guerra amb lleis") és un concepte que descriu l'ús instrumental i il·legítim del sistema judicial per perseguir objectius polítics, sovint com a eina de repressió contra dissidències o moviments socials. En el context català, es converteix en una teoria conspirativa quan es presenta com una operació orquestrada per l'Estat espanyol –amb implicació d'òrgans judicials, polítics i mediàtics– per desarticular l'independentisme, "matant" el procés des de dins. Aquesta visió no és només una crítica acadèmica, sinó una narrativa àmpliament difosa entre independentistes, que veu en el lawfare una "estrategia de repressió sistemàtica" contra líders com Carles Puigdemont o entitats com Òmnium Cultural. Tot i que alguns crítics ho qualifiquen de "teoria conspirativa" per simplificar complexitats legals com a trama oculta, els defensors argumenten que és una realitat demostrada per patrons de persecució judicial.Orígens i Conceptes Bàsics del LawfareEl terme va néixer en cercles militars i jurídics anglosaxons als anys 70, per descriure com règims autoritaris utilitzen tribunals per eliminar opositors (exemples: persecucions contra Martin Luther King o líders llatinoamericans). A Espanya, es popularitza des del 2017 amb el referèndum del 1-O i la DUI, quan el Govern espanyol activa l'article 155 i inicia judicis contra el "procés". Llibres com Lawfare: L'estratègia de repressió contra l'independentisme català (2021) de Damià del Clot detallen com el Tribunal Constitucional, el Suprem, el Tribunal de Comptes i fins i tot la Monarquia formen una "oligarquia judicial" per criminalitzar la desobediència civil, amb sentències com la del "procés" (2019) que imposen fins a 13 anys de presó sense violència física.La Dimensió Conspirativa: Una "Operació 100% Espanyola" per Fragmentar el MovimentLa teoria conspirativa eleva el lawfare a un pla d'infiltració i divisió interna: no només persecució directa (com l'ordre d'execució europea contra Puigdemont, anul·lada el 2021 per "vici de forma"), sinó una xarxa oculta per "rematar el procés" des de dins, com acusa David Raventós en tuits recents. Elements clau:
- Persecució Selectiva: Líders com Jordi Cuixart o Jordi Sànchez són jutjats per "sedició" (no terrorisme), mentre que violències policials del 1-O queden impunes. Aquesta "asimèria" es veu com a prova d'un pla per deslegitimar el moviment com a "golpista", beneficiant partits com PSOE i PP que "competeixen per lesionar interessos catalans" (com diu Rahola).
- Infiltració i "Falsos Enemics": Teories com les de Raventós suggereixen que figures radicals (ex.: Aliança Catalana d'Orriols) són "operacions espanyoles" per robar vots independentistes i desviar el discurs cap a temes culturals (antiimmigració), fragmentant el bloc (Junts vs. ERC vs. CUP). Això connecta amb "lawfare intern": propostes rebutjades al Parlament (com la DUI immediata) com a eina per mostrar "desacords" fingits.
- Suport Mediàtic i Institucional: Mitjans com OKDiario o 8TV són acusats de ser "braços" del lawfare, amplificant narratives que desacrediten el procés com a "extrema dreta" o "conspiració". Junts ha proposat reformes a la llei d'amnistia per frenar-ho, exigint al PSOE que reconegui "accions judicials abusives".
