Les Democràcies Il·liberals: Un Anàlisi Conceptual i Empírica

Les democràcies il·liberals constitueixen una forma específica de regímens híbrids que, tot mantenint estructures formals democràtiques com eleccions periòdiques i pluralisme polític aparent, erosionen els principis liberals fonamentals com l'estat de dret, la separació de poders, les llibertats civils i la protecció de les minories. Aquest concepte, popularitzat pel politòleg estatunidenc Fareed Zakaria en el seu llibre The Future of Freedom (1997), ha guanyat renovada rellevància en el segle XXI, especialment davant la globalització de l'autoritarisme suau i la retrocessió democràtica. A continuació, exposo una explicació estructurada, basada en literatura acadèmica i informes recents (fins a octubre de 2025), amb èmfasi en definició, característiques, exemples i tendències evolutives.1. Definició ConceptualUna democràcia il·liberal es defineix com un sistema de govern que "amaga les seves pràctiques no democràtiques darrere d'institucions i procediments formalment democràtics" . En essència, prioritza la majoria electoral sobre les garanties liberals, resultant en un "majoritarisme sense límits" on el guanyador pren tot. Zakaria argumentava que això crea un paradox: democràcia sense llibertat, on les eleccions serveixen per legitimar el poder més que per reflectir la voluntat popular genuïna .Aquest terme s'inscriu en el debat sobre l'hibridisme polític, com una subcategoria de regímens que no són ni democràcies plenes ni autocràcies, sinó espais grisos on la democràcia es converteix en eina per a l'autoritarisme. Informes com el de Brookings (2025) subratllen que l'ascens d'aquests regímens desafia l'acció col·lectiva occidental, especialment en l'UE i l'OTAN .2. Característiques PrincipalsLes democràcies il·liberals exhibeixen una arquitectura institucional que preserva la façana democràtica mentre subverteix els mecanismes de control i equilibri. Les seves trets clau inclouen:

• Majoritarisme extrem: Les decisions es prenen en nom de la "voluntat popular" (sobresovint interpretada com a homogeneïtat cultural o ètnica), ignorant drets minoritaris i principals constitucionals .
• Erosió de l'estat de dret: Control polític sobre el poder judicial, mitjans de comunicació i agències reguladores, sovint mitjançant reformes constitucionals o lleis d'"emergència" .
• Polarització cultural: Èmfasi en valors "tradicionales" (nacionalisme, religió) per justificar restriccions a la immigració, l'LGBTQ+ o la crítica política, fomentant una societat dividida .
• Manipulació electoral subtil: Eleccions lliures en forma, però amb desavantatges per a l'oposició (e.g., finançament desigual, control mediàtic), resultant en victòries previsibles per al incumbent .

Aquestes característiques faciliten l'extracció econòmica per elits oligàrquiques, com es veu en l'ús de crisis (pandemias, migracions) per consolidar poder .3. Tipologies i Exemples Actuals (2025)Les democràcies il·liberals es classifiquen segons el grau d'erosió liberal, des de models "suau" (amb resistència institucional) fins a "dur" (pròxims a l'autocràcia electoral). Segons el V-Dem Democracy Report (2025), el 25% dels països democràtics han transitat cap a aquesta forma en la dècada passada .

Subtipus	Descripció	Exemples Actuals (2025)
Il·liberalisme nacionalista	Nacionalisme com a eix per erosionar institucions independents.	Hongria (sota Orbán): Control judicial i mitjans, amb puntuació de democràcia de 3,5/10 (Freedom House 2025) ; Turquia (Erdogan): Repressió post-2016, amb eleccions però presons a opositors .
Il·liberalisme populista	Líders carismàtics que ataquen "elits liberals" per justificar concentració de poder.	Índia (Modi): Lleis anti-conversió i control sobre mitjans, erosionant secularisme; Brasil (post-Bolsonaro influències persistents) .
Il·liberalisme emergent	Països en transició cap a retrocessió, amb influències globals.	Estats Units: Puntuació "mixta/il·liberal" de 54/100 (octubre 2025), amb atacs a normes democràtiques sota influències trumpistes ; Polònia (pre-2023, amb advertències per restauració post-il·liberal) .

Altres exemples inclouen Filipines (Duterte legacy) i parts de l'Amèrica Llatina com El Salvador (Bukele), on eleccions coexisteixen amb autoritarisme digital .4. Impacte i Tendències EvolutivesLes democràcies il·liberals erosionen la cohesió global, fomentant divisions que beneficien potències autocràtiques com Rússia o la Xina, que exporten models similars via propaganda . En 2025, un quart de segle entrat al segle XXI, aquests regímens s'han convertit en la norma, amb electors utilitzant la democràcia per rebutjar valors liberals com la tolerància i la ciència . El Brookings Democracy Playbook (2025) proposa passos per resistir: reforçar institucions independents i xarxes transnacionals .Tendències projectades inclouen un augment del 15% en retrocessions a l'Àsia i Europa de l'Est fins al 2030, impulsades per crisis climàtiques i IA manipuladora . No obstant, casos com Polònia mostren que la restauració és possible mitjançant aliances civils i pressió internacional .En el context de l'hibridisme polític, les democràcies il·liberals exemplifiquen com la façana democràtica amaga dictadures encobertes, facilitant l'explotació econòmica i la manipulació massiva