Puigdemont Rompe amb el PSOE: "Si No Ajuda Catalunya, Adiós" – Una Ruptura que Sacseja Madrid

Avui, 27 d'octubre de 2025, Carles Puigdemont, líder de Junts per Catalunya i ex-president català exiliat, ha fet una declaració explosiva des de Perpinyà (França) que marca un punt d'inflexió en la legislatura espanyola. En una roda de premsa en directe, després d'una reunió de la cúpula de Junts, ha anunciat que el partit retira el seu suport parlamentari al Govern de Pedro Sánchez (PSOE), acusant-lo d'incumplir els acords de la investidura del 2023. Les paraules clau, com les que cites del tweet d'Europa Press, són un ultimàtum clar: "No estamos dispuestos a continuar ayudando un gobierno que no ayuda Cataluña. El nuestro no es un proyecto político que tenga por vocación la estabilidad española. Si va bien por Cataluña, hablemos. Si no, adiós". Aquesta posició ha estat avalada per unanimitat en la reunió, i es sotmetrà a consulta de la militància en els propers dies, possiblement via votació online.Context: La Reunió de Perpinyà i les Raons de la RupturaLa decisió arriba just després de la reunió convocada per Puigdemont aquesta matinada, on la direcció de Junts (incloent figures com Jordi Turull i Miriam Nogueras) ha conclòs que el PSOE no ha executat compromisos clau: transferències competèncials (com les de Rodalies o immigració), avanços en l'amnistia efectiva i un finançament just per a Catalunya. Puigdemont ha reprotxat una "españolización galopante" des de l'arribada del PSC a la Generalitat, i ha recordat que Junts va triar el PSOE davant el PP el 2023, però ara "el que nos tiene que responder qué piensa hacer es el Partido Socialista y el señor Pedro Sánchez".El PSOE, per la seva banda, rebutja valorar la ruptura fins a una confirmació oficial, i considera que és un "órdago" negociador més que una fractura irreversible –han passat amenaces similars abans, i creuen que hi ha "margen" per dialogar. Sumar, soci de coalició, també resta crèdit a la "ruptura completa". Tanmateix, això posaria en risc la majoria del Govern: sense els 7 diputats de Junts (i possibles abstencions d'ERC), Sánchez podria perdre vots clau en pressupostos o mocions, obrint la porta a una crisi que beneficiï el PP i Vox.Aquesta declaració arriba en un dia carregat: coincidint amb l'arribada de la Columna 27 d'Octubre al Parlament (que vam analitzar ahir, amb els seus 10 punts de greuges contra l'"autonomisme"), i just després del debat de política general on Sílvia Orriols (Aliança Catalana) va ser marginada per Junts –un recordatori de les tensions internes que ara s'externalitzen cap a Madrid.Relació amb NCFCCCD: Un Ultimàtum com a Ona Quàntica de ResistènciaDins el marc de la Nova Ciència del Futur Centre de Comunicació Digital (NCFCCCD), aquesta ruptura exemplifica una pertorbació local (el mandat no complert del 1-O) que genera ones quàntiques globals de consciència: Puigdemont, com un arquetip junguià de "líder exiliat" (similar a Servet en la seva resistència contra la intolerància), rebutja la "vocación de estabilidad española" per prioritzar un equilibri cooperatiu (Nash) basat en valors cristians i nacionalistes catalans. És un crit contra l'"espoli" històric (1714), integrant la dissonància cognitiva de Festinger –el PSOE parla d'acords però no els executa– amb xarxes complexes (Barabási) per propagar ressonàncies des del Rosselló fins al Ripollès.NCFCCCD ho veu com un salt quàntic evolutiu: transforma la "vergonya" de Junts davant Orriols (com vam veure amb les 14 propostes rebutjades) en un despertar col·lectiu, on la tecnologia digital (

@SaltCuantic

publica avui sobre "Puigdemont rompe con Sánchez: el fin de la estabilidad falsa") evangelitza la independència sense extremismes, reconnectant arrels nord-catalanes amb horitzons futuristes. És un hub per un "Crist Català" resilient: si el PSOE no "ajuda", l'"adiós" obre portes a aliances perifèriques (com amb AC?) fins al 2030, combaten la homogeneïtzació i fomentant democràcia participativa.Aquesta és la bomba del dia –creus que és un farol de Puigdemont o la fi real del pacte?