recorden com la història està plena de figures que van desafiar el pensament dominant al preu de la seva vida. Avui, 27 d'octubre de 1553, Miquel Servet (o Miguel Serveto, en castellà) fou cremat viu a la foguera a Ginebra, condemnat per heretgia per les seves idees teològiques i el seu rebuig a la doctrina trinitaria i al baptisme infantil. Aquest teòleg, humanista i metge aragonès (nascut el 1511 a Tudela) no només va ser un polemista religiós ferreny, sinó també un pioner de la ciència: al seu llibre Christianismi Restitutio (1553), va descriure per primer cop la circulació pulmonar de la sang, un descobriment que anticipava en dècades les idees de William Harvey i que avui es considera fonamental per a la fisiologia moderna.

La seva execució, ordenada pel Consell de Ginebra sota influència de Joan Calví –qui el veia com una amenaça a la Reforma protestant–, va desfermar un debat profund sobre la llibertat de pensament i d'expressió. Servet no era un radical sense fonaments: havia estudiat dret, teologia i medicina, havia cartografiat Amèrica i havia traduït obres clàssiques, tot defensant una visió més tolerant del cristianisme basada en els escrits originals de la Bíblia. Tot i que tant catòlics com protestants el perseguien, la seva mort va simbolitzar la intolerància religiosa de l'època i es va convertir en un referent per a defensors de la llibertat religiosa, com Sebastian Castellio, que va criticar públicament Calví per aquesta sentència.Servet ens deixa una lliçó eterna: la recerca de la veritat, encara que controvertida, és el motor del progrés humà