un resum precís i impactant de les conclusions del llibre La hambruna española: Victoria, muerte y resistencia en la España franquista, de l'historiador Miguel Ángel del Arco Blanco, publicat recentment (setembre 2025) per l'editorial Crítica. És la primera obra exhaustiva que documenta la hambruna postguerra com a eina deliberada de control social pel règim franquista, desmuntant el mite dels "anys del hambre" com a mera conseqüència de la guerra civil. Del Arco, catedràtic a la Universitat de Granada, basa el seu treball en arxius oficials, diaris i testimonis, revelant com la "pau" inaugurada el 1939 es va construir sobre la misèria organitzada, amb una mortalitat que va superar les xifres oficials i va servir per reprimir la resistència popular.
Fase | Període | Estimació de Morts per Fam | Àrees principals afectades | Causes principals i rol franquista |
|---|---|---|---|---|
Primera onada (postguerra immediata) | 1939-1942 | ~200.000 persones (mortaldat excessiva per desnutrició, malalties associades i manca d'assistència) | Tot Espanya, però concentrada al sud i zones rurals (Andalusia, Extremadura, Castella) | Autarquia econòmica, racionament restrictiu (pa a 250g/dia), exportacions de cereals malgrat escassetat interna. El règim va utilitzar la fam per "netejar" dissidents: presons plenes de polítics republicans sense menjar, i control social via "avalots del pa". |
Segona onada (crisi tardana) | 1946 (pic estival) | ~20.000 persones (sobretot infants i ancians) | Andalusia (Sevilla, Còrdova, Màlaga), amb epidèmies de tifus i disenteria | Seca extrema, especulació amb aliments i manca de reformes agràries. Franco va ignorar ajudes internacionals (com les de l'ONU) per mantenir la imatge d'"autarquia triomfant", prioritzant l'exèrcit i l'elit. Va ser una hambruna "silenciosa" que va accelerar la resistència (maquis i vagues). |