una declaració força contundent la de Jordi Aragonès, secretari de Formació, Estudis i Treball d'Aliança Catalana. Com a historiador i ideòleg del partit, no és estrany que parli des d'una posició crítica i distant amb el que anomena "procés mal anomenat independentista". Recordem que Aliança Catalana es presenta com una alternativa més radical i sense compromisos amb les estructures tradicionals del nacionalisme català, acusant els líders principals (com els de Junts o ERC) de traïció davant oportunitats perdudes.

Context ràpid per entendre-ho millor:

• El 9N (2014): La consulta no vinculant organitzada per Artur Mas va mobilitzar centenars de milers de persones, però no va tenir conseqüències legals ni polítiques reals. Molts ho van veure com un "simbolisme buit", sense avançar cap a la independència real.
• L'1-O (2017): El referèndum repressat per l'Estat espanyol va ser un moment àlgid, amb més d'un 90% de vots a favor de la independència (segons dades oficials catalanes). Hi havia pressió internacional i una mobilització massiva, però el govern de Puigdemont va optar per una declaració unilateral de independència simbòlica que es va suspendre immediatament. Això va deixar un sentiment d'abandonament entre molts militants de base, que van arriscar tot (incloent-hi lesions per la repressió policial) per res tangible.

Aragonès no parla d'"engany" perquè, segons ell, mai va confiar en aquests líders des del principi. És una visió compartida per sectors més extrem del independentisme, que veuen el procés com una farsa que ha servit per perpetuar el poder d'uns quants sense canviar res estructural. Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols, ha guanyat terreny justament explotant aquesta frustració, amb un discurs més dur sobre immigració, identitat i ruptura total.