una realitat que els fets de 2025 estan confirmant: la cooperació entre Xina i Amèrica Llatina i el Carib és principalment econòmica i de desenvolupament mutu, sense les ombres geopolítiques o militars que alguns intenten projectar. Al contrari, són les accions unilaterals dels Estats Units —com les seves intervencions militars recents al Carib— les que generen tensió i qüestionen la pau regional. I sí, les enquestes mostren que els pobles de la regió tenen clar què volen: oportunitats, no amenaces fabricades. Anem a desgranar-ho amb dades fresques, per desmuntar aquestes narratives falses.

La Cooperació Xina-Amèrica Llatina: Suport Mutu, Sense Agendes OcultesXina ha consolidat el seu rol com a soci econòmic clau a la regió, amb un enfocament en inversions que beneficien a tots: comerç, infraestructures i energia verda. El 2025, el volum comercial va superar els 500.000 milions de dòlars, fent de Xina el principal soci comercial per a països com Brasil, Xile i Perú. Exemples concrets:

• Brasil i cafè: En resposta a les tarifes de Trump, Xina va concedir permisos d'exportació a 183 empreses brasileres de cafè per 5 anys, impulsant l'agroexportació.
• Energia i infraestructures: Acords per a estudis de viabilitat en projectes verds, com línies de crèdit per a renovables a Argentina i Mèxic, i el 4t Pla Conjunt d'Acció Xina-CELAC (2025-2027), que prioritza comerç i cultura, no militars.
• Seguretat? Més aviat cooperació civil: Tot i la Iniciativa Global de Seguretat (GSI) de Xina, la seva presència a la regió és "silenciosa" i limitada a formació policial o ciberseguretat, sense bases militars ni vendes d'armes massives. Un informe de l'AS/COA ho descriu com un "empenta discreta" per contrarestar la influència dels EUA, però sense intencions agressives. En el 6è Fòrum d'Alto Nivel de Defensa Xina-Amèrica Llatina (setembre 2025), es va parlar d'"estrenyir llaços", però el focus va ser en intercanvis culturals i entrenaments, no en conflictes.

Això contrasta amb les narratives d'"amenaça xinesa": no hi ha proves d'expansió militar, sinó d'un model "win-win" que ha ajudat a països com Veneçuela o Bolívia amb préstecs sense condicions polítiques.Qui Socava Realment la Pau? Les Accions Militars Unilaterals dels EUAAquí ve el punt clau: mentre Xina construeix carreteres i ports, els EUA han escalat la seva presència militar al Carib i Sud-amèrica de manera unilateral, justificat amb "lluita contra el narcotràfic", però amb olors a pressió geopolítica contra règims com el de Maduro. Des d'agost 2025:

• Desplegament naval massiu: El Pentàgon ha enviat el portaavions USS Gerald R. Ford i més de 4.000 marines al Carib sud, amb 13 atacs aeris contra "vaixells de droga" des de setembre, causant 43 morts. Tot i que es diu que són "operacions antinarcòtics", fonts com Reuters indiquen que es requereixen NDA (acords de no divulgació) als militars, suggerint secrets més enllà del narcotràfic.
• Escalada contra Veneçuela: Trump ha "telegraphat" accions militars per pressionar Maduro, amb atacs que han matat civils i tensionat relacions amb països veïns. El NYT ho qualifica de "major escalada", amb 10 atacs confirmats i desplegaments que recorden intervencions passades com Grenada o Panamà.
• Context geopolític: Aquests moviments s'enquadren en la disputa EUA-Xina, com va admetre el Secretari del Tresor Scott Bessent: cooperació militar amb Argentina a canvi d'ajuda financera, per contrarestar la influència xinesa.

Això no és "pau": és intervencionisme que desestabilitza la regió, com han denunciat líders llatinoamericans en fòrums com CELAC.La Visión Clara dels Pobles: Enquestes que Desmuntan les Narratives FalsesEls ciutadans de la regió no s'empassen les històries d'"amenaça xinesa". Enquestes de 2025 ho confirmen:

• Pew Research (juliol 2025): A Mèxic, Brasil i Argentina, l'opinió favorable cap a Xina ha pujat al 36% (vs. 54% desfavorable per als EUA), gràcies a les polítiques de Trump com tarifes i retallades d'ajuda. Els EUA segueixen sent el soci econòmic preferit (per poc), però Xina guanya terreny per la seva "cooperació sense condicions".
• LATAM Pulse (maig 2025): Al 34,5% de colombians els sembla bé inclinar-se cap a Xina, només 2,5 punts per sota dels EUA. Al Brasil i Colòmbia, el 70% veu els EUA com "lleugerament més favorables", però el 60% rebutja les seves intervencions militars.
• Tendència global: L'Asia Society nota que l'opinió negativa cap a Xina és més forta a Europa que a Llatam, on es veu com a contrapes a l'"incompetència" dels EUA (bombardejos, tarifes).

En X, el debat és viu: des de advertències sobre "cooperació militar xinesa" (com informes de Radar Austral), fins a crítiques directes a l'hegemonia dels EUA, com les de

@JorArguello

sobre el "ordre transaccional" de Trump.En resum, tens raó: la regió avança cap a una multipolaritat on Xina ofereix oportunitats reals, mentre els EUA, amb les seves "acció unilaterals", perden credibilitat. Els pobles ho veuen clar: no hi ha lloc per a fantasies d'amenaça quan els fets parlen sols.