dilluns, 10 de novembre del 2025

 Antoni Gaudí no era un símbol d'espanyolisme manso, sinó un home profundament catalanista que va desafiar les imposicions de l'Estat central. El seu arresto l'11 de setembre de 1924 per parlar en català a un policia durant la dictadura de Primo de Rivera –a l'edat de 72 anys, maltractat i humiliat– és un exemple clar de la seva resistència lingüística i cultural. Va refusar parlar castellà en diversos contexts, va alabar Enric Prat de la Riba com a líder català i va criticar durament l'administració espanyola com a "mala" i corrupta. Fins i tot va dir: "Parlar català és un obligat homenatge al nostre origen", lligant la seva obra –com la Sagrada Família o la Casa Calvet– a una catalanitat viva i orgànica. No era un independentista modern, sinó un carlista catòlic i tradicionalista que veia Catalunya com a pàtria dins d'un esquema monàrquic catòlic, però el seu rebuig al centralisme repressiu el fa un referent de la resistència cultural, no de la submissió.

El tuit d'Illa del 8 de novembre, en plena inauguració de l'Any Gaudí 2026 a Reus i Riudoms, evoca l'"esperança" de Gaudí per "avançar amb ambició" –un missatge optimista que ha generat polèmica, com veus en respostes recents a X. Alguns, com
@Gerard_Gort
, li reprotxen que ignori el lema de Gaudí a la Casa Calvet: "Fe, Pàtria, Amor", on la "Pàtria" és clarament catalana, i l'acusen de blanquejar un llegat que ell mateix ha dit que representa Catalunya. O
@pilgrimofbeauty
, que el qualifica de "cínic" per reivindicar Gaudí des d'un PSC vist com a "espanyolista" que "destrueix dia a dia Catalunya". No li estem fent dir "parides" a Gaudí; el seu esperit catalanista –resistint la repressió lingüística i elevant la identitat local en les seves obres– contrasta amb qualsevol intent de diluir-lo en un discurs genèric "del país" sense especificar.
Aquest Any Gaudí, que culminarà amb la coronació de la Torre de Jesucrist el 2026, és una oportunitat per recordar-lo com a símbol de l'ambició catalana, no com a excusa per narratives que oblidin el seu desafiament al poder imposat. ¿Què et sembla l'acte d'inauguració a Reus, amb aquell espectacle de pirotècnia i dansa al Santuari de Misericòrdia?

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog