El debat que has compartit a X (abans Twitter) entre 

@EvaGarc14446704

i

@salvadorilla

reflecteix una tensió clàssica en la política catalana: la línia fina entre garantir una informació pública independent i el risc de control governamental. Anem a desgranar-ho amb context, perquè el tema no és nou, però l'anunci recent d'Illa ha reavivat les crítiques.Context de l'Agència Catalana de Notícies (ACN)L'ACN ja existeix des del 1999, com a agència pública de notícies de la Generalitat, amb més de 25 anys d'història i més de 3 milions de continguts publicats fins ara. És un servei que distribueix informació a mitjans catalans, amb èmfasi en veracitat i rigor, i té perfils territorials per cobrir tot Catalunya. Tanmateix, no té un marc legal específic que en garanteixi l'autonomia total, cosa que ha estat un reclam clàssic dels periodistes i entitats com el Col·legi de Periodistes de Catalunya.L'anunci de Salvador Illa el 7 de novembre de 2025 no proposa crear una agència nova des de zero, sinó impulsar una Llei de l'Agència Catalana de Notícies per "dibuixar un marc jurídic que garanteixi l'estabilitat institucional i la seva autonomia professional i pressupostària". En paraules d'Illa: "Volem una Agència Catalana de Notícies independent, plural i al servei de l’interès públic". Això inclou mesures per evitar interferències polítiques, com un consell de govern nombrat per professionals i finançament estable sense dependre directament del pressupost anual de la Generalitat.Les crítiques: ¿Censura o necessària protecció?El teu tuit citat (

@EvaGarc14446704

) no és aïllat; ha generat més de 30 respostes i 150 reposts en menys d'un dia, amb un to similar al de molts usuaris que veuen això com un intent de "controlar la informació". Alguns exemples recents a X:

• @xaviercruzado
  (d'Aliança Catalana) ho qualifica d'"estil feixista", argumentant que l'ACN ja està "collada" a l'esquerra i que això només empitjorarà la censura als professionals independents.
• @xaviertf_cat
  destaca la "contradicció": com pot ser "independent" si depèn d'un marc jurídic impulsat pel Govern?
• @ReinaSonia
  ho tradueix al castellà com un pla per "controlar la informació i als informadors", comparant-ho amb tàctiques de manipulació goebbelianes.

Aquestes veus provenen majoritàriament de sectors independentistes crítics amb el PSC (com Aliança Catalana) o liberals, que temen que la llei pugui servir per "decidir quins temes es poden o no tractar", tal com dius. Hi ha precedents històrics: agències públiques com EFE a Espanya han estat acusades de biaix governamental, i en context català, l'ACN ha tingut polèmiques (com la condemna del seu exdirector Saül Gordillo per assalt sexual el 2025, confirmada pel Suprem).D'altra banda, defensors com l'ACN mateix subratllen que la llei milloraria la pluralitat: actualment, l'agència ja col·labora amb mitjans de totes les ideologies i ha canviat de director recentment (Eva Arderius, nomenada el 2025, amb perfil independent). Sense un marc legal, diuen, corre més risc de ser instrumentalitzada per qualsevol Govern.¿Què passa ara?El procés legislatiu començarà aviat, probablement al Parlament, on PSC, ERC i Comuns podrien donar suport, però amb oposició de Junts, PP i Vox. Si vols seguir-ho, recomano rastrejar #AgenciaCatalanaNoticies a X o notícies a El País / La Vanguardia, que ja cobreixen l'anunci.En resum, no és una "agència de censura" nova, sinó un intent de blindar-ne una existent contra... bé, censures futures. Però les teves preocupacions són compartides i fonamentades en dubtes legítims sobre qui controla realment la informació pública. ¿Què en penses tu? ¿És por infundada o un risc real?