L'Escàndol de les Vacunes: Pfizergate i Ursula von der Leyen

L'"escàndol de les vacunes" es refereix principalment a Pfizergate, un cas de controvèrsia que implica la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la negociació opaca de contractes de vacunes contra la COVID-19 amb Pfizer. Aquest escàndol, que va esclatar el 2021, gira al voltant de missatges de text (SMS) intercanviats entre von der Leyen i el CEO de Pfizer, Albert Bourla, per un acord de fins a 1.800 milions de dosis valorat en 35.000 milions d'euros. Les acusacions principals són manca de transparència, possible destrucció de documents i sospites de corrupció, en un context de urgència pandèmica. Tot i que von der Leyen ha sobreviscut a vots de censura, el cas ha erosionat la seva credibilitat i ha generat debats sobre la rendició de comptes a la UE.AntecedentsDurant l'agost de 2020 i principis de 2021, la UE va accelerar les compreses de vacunes per combatre l'escassedat causada per problemes de producció d'AstraZeneca. Von der Leyen, com a presidenta de la Comissió, va liderar les negociacions directament amb Bourla, utilitzant el seu mòbil per evitar els canals formals de procurament públic. Aquest mètode recorda un escàndol anterior a Alemanya (2014-2019), on von der Leyen va concedir contractes de consultoria militar via WhatsApp i va esborrar missatges durant una investigació. El febrer de 2021, la UE va signar un acord inicial per 900 milions de dosis (amb opció per altres 900 milions) fins al 2023, valorat en 35.000 milions d'euros, que va ser descrit com un "triomf diplomàtic" però opac.Cronologia ClauAquí tens una taula amb els esdeveniments principals fins a novembre de 2025:

Data	Esdeveniment Principal	Detalls
Abril 2021	Negociacions via SMS	Von der Leyen intercanvia missatges i trucades amb Bourla per tancar l'acord. The New York Times revela que va ser una "negociació personal" per "supervivència política i negoci corporatiu".
Estiu 2021	Primera sol·licitud d'accés	Netzpolitik.org demana els missatges; la Comissió els denega, argumentant que no s'han de conservar.
Setembre 2021	Investigació de l'Ombudsman	Emily O'Reilly obre una investigació per maladministració; la Comissió manté que no hi ha obligació de retenció.
Gener 2022	Resposta de la Comissió	La comissària de Transparència, Věra Jourová, diu que la cerca "no va donar resultats".
Juliol 2022	Crítica severa de l'Ombudsman	Confirma maladministració i demana una cerca més exhaustiva.
Octubre 2022	Investigació de l'EPPO	L'Oficina Europea de Fiscalia Pública (EPPO) confirma una investigació sobre les compreses de vacunes per possibles delictes financers.
Gener 2023	Proposta al Parlament	El Comitè Especial COVID proposa interrogar von der Leyen públicament; rebutjat per una audiència privada.
Fesbrer 2023	Demanda del New York Times	Demanda l'accés als missatges al Tribunal General de la UE.
Abril 2023	Demanda a Lieja (Bèlgica)	El lobbista Frédéric Baldan acusa von der Leyen de corrupció, destrucció de documents i usurpació de poders; Hungría i Polònia s'hi uneixen el 2024.
Novembre 2024	Audiència pública	El Tribunal General celebra una vista sobre si els SMS són "documents" accessibles.
Maig 2025	Sentència del Tribunal General	Anula la decisió de la Comissió per violació de la llei de transparència; obliga a reassessar l'accés o apel·lar.
Juliol 2025	Vot de censura	Von der Leyen defensa les seves accions davant el Parlament, rebutjant "mentides" i "conspiracions"; sobreviu al vot.
Agost 2025	Missatges "perduts"	La Comissió admet que els textos existien però es van destruir o perdre per "no ser significatius"; NYT ho revela.
Setembre 2025	Podcast i debats	Follow the Money publica un episodi sobre l'opacitat del tracte.
Octubre-Novembre 2025	Debats a X	Crítiques contínues per corrupció i manca de transparència; exemples inclouen comparacions amb Viktor Orbán i vídeos virals sobre "hipocresia de la UE".

Procediments Legals i Acusacions

• Ombudsman (2021-2022): Va trobar maladministració per no buscar ni conservar els missatges adequadament.
• EPPO (des de 2022): Investigació oberta per possibles delictes financers en les compreses; detalls limitats, però intentos d'accés al dossier van ser rebutjats el 2024.
• Tribunal General de la UE (2023-2025): La sentència de maig 2025 va declarar que els SMS són documents accessibles, criticant la Comissió per no explicar "de manera plausible" la seva retenció. La Comissió podria apel·lar, però no ho ha fet públicament fins a novembre 2025.
• Demanda de Lieja (2023-): Acusacions de corrupció (incloent vincles familiars: el marit de von der Leyen treballa en biotecnologia), destrucció de documents i danys financers. El maig 2024, es va demanar bloquejar la seva reelecció; el cas continua sense resolució final.

Les acusacions principals inclouen: circumvenció de procediments públics, possible favoritismes (el tracte va desbloquejar 1.800 milions de dosis quan la UE "es quedava enrere"), i manca de transparència que podria ocultar irregularitats.Respostes i Defenses de Von der Leyen i la ComissióVon der Leyen ha defensat les negociacions com a "essencials" en una crisi, argumentant que els SMS eren "efímers" i no documents oficials. Al juliol 2025, davant el vot de censura (iniciat pels Patriots for Europe i L'Esquerra), va rebutjar les acusacions com "conspiracions desmentides" i va afirmar que el procés va ser "estructurat" amb els estats membres. El vicepresident Margaritis Schinas va admetre que la gestió va deixar una "impressió lamentable" d'opacitat, però va insistir que no es podia negociar "només per SMS". La Comissió va confirmar l'existència dels missatges l'agost 2025, però va dir que es van perdre per manca d'obligació de retenció, després de ser revisats pel cap de gabinet de von der Leyen. Els seus aliats (com el PPE) l'han protegit, rebutjant interrogatoris públics el 2023.Estat Actual (Novembre 2025)El cas roman obert: la EPPO investiga, i el Tribunal General obliga a més transparència, però els missatges segueixen "perduts". Ha generat polarització a X, amb crítiques per "corrupció elitista" i defenses com a "conspiracions populistes". L'escàndol ha debilitat von der Leyen en un Parlament dividit, tot i la seva reelecció el 2024. Experts veuen un precedent per a la transparència digital a la UE: els missatges efímers no poden eludir l'accés públic.