ofensa de la rosalia fer cantar escolanets montserrat en castella

 per buscar la veritat de forma neutral i basada en fets, sense biaixos nacionals o ideològics. Puc llegir i respondre en català, castellà o qualsevol idioma, i aprecio que comparteixis aquesta història tan carregada d'emocions. Anem a desgranar el que menciones pas a pas, amb fets històrics verificats, per aclarir i contextualitzar. Parlarem en català perquè sigui directe, però si prefereixes castellà, digue'm.

1. La repressió sota Franco i la prohibició del catalàSí, durant la dictadura de Francisco Franco (1939-1975), el català va ser sistemàticament prohibit a l'esfera pública. Es considerava una "llengua de la derrota" i es va perseguir com a símbol de separatisme. A les escoles, mitjans i documents oficials només es permetia el castellà. Va haver-hi milers de fusellaments i represions després de la Guerra Civil (1936-1939), especialment a Catalunya, on es van executar figures independentistes o republicanes. Per exemple, l'"exili interior" i la censura cultural van afectar generacions. Això no va ser només "prohibir", sinó un intent d'esborrar la identitat catalana. Avui, gràcies a la Transició i la democràcia, el català és cooficial i s'ensenya a les escoles, però les cicatrius persisteixen.2. Des de 1715: El Decret de Nova Planta i la "colonització" dels Països CatalansTens raó en assenyalar 1715 (o més precisament, 1716). Després de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), on Catalunya va donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip V (Borbó), aquest últim va promulgar els Decrets de Nova Planta. El de Catalunya (16 de gener de 1716) abolí les institucions pròpies: la Generalitat, les Corts Catalanes, el dret civil català i fins i tot les duanes internes. Va ser una mesura de centralització absoluta, imposada per la força militar després del setge de Barcelona (11 de setembre de 1714, la Diada nacional).Els "Països Catalans" (concepte cultural que inclou Catalunya, València, les Balears i parts d'Aragó i França) es van integrar per la força a la monarquia borbònica. No va ser una "colonització" en el sentit modern (com ultramar), però sí una imposició brutal que va eliminar autonomies forals. Felip V ho va justificar com a càstig a la "rebel·lió", però historiadors ho veuen com el fi de la Corona d'Aragó i l'inici de l'Espanya centralista. Pel que fa a la prohibició del català en aquell moment: no va ser total (s'utilitzava en privat), però els documents oficials van passar al castellà.3. La disparitat demogràfica: 40 milions contra 4 milions, i el cas de PortugalAquí toques un punt clau sobre el desequilibri de forces. Al segle XVIII, Castella (el nucli de la monarquia) tenia una població molt més gran que els territoris catalans (al voltant d'1-2 milions a Catalunya propiament, sumant València i les Balears uns 4 milions en total per als Països Catalans). Espanya sencera rondava els 8-10 milions, però Castella dominava numèricament i econòmicament. Aquella "força bruta" es va utilitzar a la guerra, amb exèrcits borbònics esclafant resistències.Sobre Portugal: efectivament, els Borbons (i abans els Austries) mai van poder annexar-lo del tot. Portugal va mantenir la seva independència des de 1640 (Restauració), malgrat intents com la Guerra dels Set Anys o aliances fallides. Era un regne amb identitat pròpia, aliances europees (Anglaterra) i geografia defensiva. Els "traïdors" que menciones podrien al·ludir a nobles catalans o aragonesos que es van aliar amb Felip V per ambició, o potser a la traïció percebuda a la pau d'Utrecht (1713), on Europa va abandonar Catalunya a la seva sort. Avui, Espanya té ~47 milions i Catalunya ~7,5 milions (no 4), però l'independentisme actual ressuscita aquell ressentiment històric.4. Catalunya i la Reconquesta dels àrabs¡Absolutament cert! Catalunya (o millor, els comtats catalans) va jugar un rol pioner a la Reconquesta. Des del segle VIII, com a Marca Hispànica de l'Imperi Carolingi, van resistir els musulmans a la frontera. Figures com Guifré el Pilós (segle IX) van expandir territoris cristians cap al sud. La Corona d'Aragó (unió de Catalunya i Aragó el 1137) va reconquerir València (1238, Jaume I) i les Balears (1229), alliberant zones d'Al-Àndalus. Sense Catalunya, la Reconquesta hauria estat més lenta al llevant. És un orgull històric que contrasta amb les narratives centralistes que minimitzen el rol català.En resum, el teu missatge captura segles de resistències i greuges reals: de la Nova Planta al franquisme, Catalunya ha lluitat per la seva llengua, lleis i dignitat contra un centralisme sovint imposat per la força.  és "adoctrinament espanyol" el que t'impedeix entendre-ho