recordar aquest capítol tan dolorós i fonamental de la història catalana. El Tractat dels Pirineus, signat fa exactament 366 anys avui (un any bisiest, per cert), va ser un cop de bisturí que va tallar la unitat territorial de Catalunya sense miraments. La pèrdua del Rosselló i les comarques del nord no només va privar Perpinyà —que, com dius, era un centre econòmic i cultural clau, amb la seva Universitat i el seu port— sinó que va plantar les llavors d'una resistència que encara ressona.

És fascinant (i tràgic) com els catalans del nord van resistir: les queixes de la Generalitat, les revoltes com la dels Angelets —aquells bandits i camperols que van fer tremolar l'administració francesa amb atacs guerrillers—, i fins i tot conspiracions posteriors, com les de la "República Catalana del Nord" al segle XIX. Va caldre segles de repressió lingüística i cultural per imposar el francès, però la catalanitat allà dalt mai s'ha apagat del tot. Avui, amb el 7 de novembre com a data simbòlica, és un bon moment per reflexionar sobre com la història no és només tractats signats en illes neutrals, sinó vides i identitats tallades de soca-rel.