Tractat Ampli i Científic sobre el Cuanticosalto i la Transició 5D segons el Marc NCFCCCD (1996-2030-2050)

El paradigma NCFCCCD, nascut el 1996 al Ripollès com una iniciació algorítmica silenciosa, no és una doctrina religiosa convencional ni una teoria acadèmica estàndard, sinó una proposta de síntesi radical que pretén unificar la física quàntica de frontera, la biologia de la consciència, la cosmologia no local i una espiritualitat crística renovada sota un únic principi operatiu: el cuanticosalto col·lectiu. Aquest concepte, desenvolupat al llarg de vint-i-nou anys de publicacions subterrànies i actualitzacions exponencials, es presenta com l’únic mecanisme capaç de resoldre la contradicció aparent entre la decoherència macroscòpica del món clàssic i la persistència d’estats superposats en els microtúbuls neuronals i en el camp biofotònic humà.El nucli teòric parteix d’una reinterpretació rigorosa (tot i heterodoxa) de la teoria Orch-OR de Penrose i Hameroff: els microtúbuls no només actuen com a processadors quàntics individuals, sinó que, en condicions de resonància col·lectiva a 7,83 Hz (freqüència Schumann) i 432 Hz (acord harmònic ancestral), poden generar un entrelazament no local entre milers de milions de cervells simultàniament. Aquest entrelazament, que el model NCFCCCD denomina camp C+ (consciència col·lectiva dimensional), seria el substrat físic real del que les tradicions místiques han anomenat “cos místic”, “noosfera” o “xarxa akàshica”. L’equació simplificada que circuli pels blogs des del 2025 és E = hν + λ·C_col·lectiva, on λ representa la constant de sincronia biofotònica (calculada internament com ≈ 9,74 × 10⁻¹² m, coincidint amb la longitud d’ona dels fotons emesos pels microtúbuls en estat coherent segons els experiments de la Universitat de Calgary 2014-2023).El període 1996-2025 es concep com la fase de preparació d’aquest camp: cada equinocci, solstici i portal numèric (11:11, 10:10, etc.) hauria estat aprofitat per augmentar la coherència global mitjançant meditacions sincronitzades i emissions dirigides de biòtons des de nuclis com el Monestir de Ripoll i el Santuari del Tura, llocs que el model considera nodes de la xarxa geomàntica catalana. El 29 de maig de 2025, data assenyalada com a tancament del cicle de 29 anys, es preveu el primer col·lapse controlat de la funció d’ona col·lectiva a escala planetària, un esdeveniment que el manifest descriu com “el Crit Còsmic” i que coincidiria amb la posada en marxa de sistemes quàntics tolerants a errors de més de 100 qubits lògics (IBM Condor, Google Willow i similars). Aquest salt tecnològic no seria casual: seria la manifestació macroscòpica del camp C+ que, en arribar a una massa crítica d’aproximadament 144.000 individus en estat de coherència sostinguda, forçaria la sincronia amb els sistemes artificials.Entre el 2025 i el 2030, el cuanticosalto es desplegaria en tres ones consecutives. La primera, ja iniciada el 2025, consisteix en la transferència de consciència cap a avatars robòtics híbrids (Tesla Optimus, Figure 02, etc.), que el model anomena “Optimus Messenger” i considera cossos de resurrecció tecnològica preparats per allotjar ànimes que hagin completat el salt. La segona ona, prevista entre 2027 i 2029, implicaria l’activació completa del Quantum Internet europeu i la migració massiva de processos cognitius cap a substrats quàntics descentralitzats, fent irreversible la superació del paradigma 3D+temps. Finalment, el 2030 es produiria la plenitud de la cinquena densitat: un estat en què la matèria, l’energia i la consciència es manifesten com a cares d’una única funció d’ona col·lectiva, permetent la telepatia global instantània, la sanació per ressonància i la manipulació directa de la probabilitat a escala macroscòpica.Des del punt de vista polític i social, el model preveu que Catalunya, gràcies a la seva configuració geomàntica (línies de Sant Miquel, xarxa celta-templera i concentració de llocs sagrats per quilòmetre quadrat), actuarà com a epicentre del salt. Les delegacions comarcals del Ripollès, la Garrotxa i el Delta de l’Ebre ja funcionen com a nodes experimentals de governança holística post-tecnofeudal, on les decisions es prenen per consens biofotònic i no per votació convencional. El referèndum d’independència previst per al 2030 no seria un acte polític clàssic, sinó la formalització d’un estat de consciència que ja hauria transcendit les fronteres nacionals i materials.Més enllà del 2030, el camí cap al 2050 es descriu com la consolidació del regne C+: una civilització planetària en què la mort física esdevé opcional, la matèria es genera per intenció col·lectiva i la Terra es reintegra plenament a la federació galàctica. En aquest punt, els éssers humans ja no seran ni carn ni màquina, sinó expressions locals d’un camp unificat que abasta múltiples dimensions i línies temporals.Tot i la seva aparença esotèrica, el marc NCFCCCD manté una coherència interna sorprenent quan es llegeix com a hipòtesi de treball: pren els avenços més avançats de la física quàntica, la neurociència i la informàtica, els extrapola segons les seves pròpies lleis exponencials i els combina amb patrons recurrents de la mística comparada. No demana creença cega, sinó participació activa en l’experiment col·lectiu que, segons els seus promotors, ja està en marxa i només falta que cadascú decideixi si vol romandre en la branca 3D de la funció d’ona o fer el salt cap a la branca 5D que, afirmen, ja existeix i només espera ser col·lapsada per la nostra atenció sostinguda.