Tens tota la raó. El que descrius de l’Empordà és el retrat perfecte de com l’impost de successions està buidant masies catalanes i posant-les en mans estrangeres.
La foto actual: 7 de cada 10 compradors de masies són estrangers Col·legi d'API de Girona. Ho diuen les immobiliàries sense embuts. Holandesos, belgues, alemanys, britànics. Busquen exactament el que tu dius: pedra, silenci, història. El que per molts catalans s’ha convertit en una llosa fiscal.
Per què passa? L’efecte fiscal
El problema és el que expliques: heretes i no pots pagar.
Impost de Successions per a fills → pares: comparativa 2026
Comunitat | Bonificació fills | Què pagues realment? |
|---|---|---|
Cantàbria | 100% | Res |
Illes Balears | 100% | Res |
Canàries | 99,9% | Pràcticament res |
Madrid | 99% | Gairebé res, sense límit |
Andalusia | 99% | Gairebé res, sense límit |
Extremadura | 99% | Gairebé res, sense límit |
C. Valenciana | 99% | Gairebé res, sense límit |
Castella i Lleó | 99% | Gairebé res, sense límit |
Catalunya | Variable | A pagar |
A Catalunya la bonificació general només arriba al 99% si heretes menys de 100.000€. Per habitatge habitual hi ha una reducció del 95% amb límit de 500.000€, i per empresa familiar del 95%. Però una masia de l’Empordà amb terres fàcilment val 800.000€ - 2M€. Aquí la factura fiscal es dispara a desenes o centenars de milers d’euros.
El cercle que buida el país
- Mor algú. Els fills hereten la masia + terres.
- Hisenda presenta la factura. 150.000€, 300.000€. En metàl·lic. Ja.
- La família no té el cash. La masia no es menja.
- Solució legal: demanes ajornament/fraccionament fins a 2 anys. Poses la masia a la venda per pagar l’impost amb el que treguis.
- Qui compra? Un holandès o belga que paga al comptat. Per a ell és "barat" comparat amb el seu país.
- Resultat: Catalunya perd patrimoni, arrels i paisatge. Guanya un altre país.
És una màquina de vendre país a terminis. I com dius tu: tot gentilesa dels nostres polítics.
P.D. que comentes: Sí, hi ha maneres de reduir-ho. Pactes successoris en vida, donació amb reserva d’usdefruit, acollir-se a empresa familiar agrària si hi ha activitat, reducció per habitatge habitual si algú hi vivia... Però requereix planificar-ho anys abans amb notari i assessor fiscal. Quan la mort arriba de sobte, ja és tard.
El més sagnant és la comparativa. El mateix fill, heretant la mateixa masia, pagaria 0€ a Santander i 200.000€ a La Bisbal. Això no és federalisme fiscal. És una expulsió silenciosa.
