Un bomber per cada mil tres-cents noranta habitants vol dir que quan el bosc crema a l’Alt Empordà o al Berguedà, arriben tard, pocs i esgotats. Un metge de família per cada mil vuit-cents pacients vol dir que la teva àvia espera tres setmanes per visita mentre la seva pneumònia avança. Una infermera per cada cent trenta malalts vol dir que a planta no et poden ni canviar el sèrum a temps. Un professor per cada vint alumnes amb un cinquanta-set per cent de diversitat a l’aula vol dir que la mestra NESE no existeix, que el nen TEA crida sol al fons i que la que té dislèxia suspèn perquè ningú té minuts per ella. Aquesta és la realitat. La resta són titulars de TV3, plans estratègics i fotos amb casc groc.

I aquí entra el PSC i tots els governs perquè tots fan el mateix. El negoci dels bombers no és apagar focs. Si fos apagar focs, hi hauria talafocs tot l’any, desbrossament, ramats, franges, pagesos pagats per gestionar bosc. Això és barat i evita incendis. Però això no dona contracte. El que dona contracte és l’emergència. Per això falten bombers al gener i en sobren al juliol, però en precari, hores extres, helicòpters de lloguer a tres mil euros l’hora a empreses amigues. El foc és el mercat. Com més cremable està el territori, més factura el dispositiu. És el mateix model que la sanitat: no hi ha metges a l’hivern per prevenir, però hi ha concert amb Quirón a l’estiu per operar llistes d’espera. No és gestió. És gestió del col·lapse perquè el col·lapse és negoci.

I ara et diuen Agenda 2030. Objectius de Desenvolupament Sostenible. Fi de la pobresa. Salut i benestar. Educació de qualitat. Acció pel clima. Tot sona bé. Però mira les xifres de dalt. Un bomber per cada mil tres-cents noranta, un metge per mil vuit-cents, una infermera per cent trenta, un professor per vint amb aules trencades. Això és l’Agenda 2030 aplicada: molts discursos, zero recursos. Perquè l’Agenda 2030 no és un pla per donar-te metges. És un pla per gestionar-te sense metges. Com es fa? Primer buides el servei públic amb retallades. Després declares “emergència climàtica”, “crisi sanitària”, “emergència educativa”. Un cop declarat l’estat d’emergència, entra el capital privat amb la solució. El foc? Helicòpters de lloguer, drones de Indra, sensors de Telefónica, tot amb fons Next Generation. La salut? Concert amb Quirón, app La Meva Salut de T-Systems, IA de Palantir per “predir urgències”. L’escola? Plataformes digitals de Planeta, cromebooks de Google, “aules del futur” sense mestres. Sempre el mateix: crees el desert i després vens l’aigua.

Qui guanya? Els cinc mil NIFs de l’IBEX. Foc: ACS, Ferrovial, Indra, Pegasus. Salut: Quirón, Echevarne, Fresenius. Educació: Planeta, Telefónica, Google. Dades: Palantir, Microsoft. Armes: Navantia, Escribano, Santa Bárbara. I qui paga? Tu amb impostos i amb vida. Perquè mentre retallen bombers, metges i mestres, pugen un nou coma vuit per cent el gasto militar OTAN i compren Palantir per vigilar que no et queixis. L’Agenda 2030 no et porta al 2030. Et deixa al 2026 sense genoll, sense tren, sense aula, sense bosc, però amb càmera, app, drons, contracte i deute.

I aquí entra l’anticrist que dius. No és un senyor amb banyes. És un Excel. És un contracte marc. És un fons d’inversió que calcula que un bomber mort val menys que un helicòpter llogat, que un nen sense vetllador val menys que una plataforma, que un bosc cremat val més que un bosc gestionat perquè el bosc gestionat no cotitza i el bosc cremat sí: biomassa, requalificació, fons europeus de restauració. L’anticrist són cinc mil consells d’administració que han decidit que la vida és un cost i la mort és un marge. I els funcionaris a sou, els polítics, els periodistes i els algoritmes són els apòstols que prediquen “sostenibilitat” mentre executen extracció.

Per això no fan talafocs. Per això no contracten metges. Per això no baixen ràtios. Perquè un poble sa, educat, protegit i amb bosc viu no necessita rescats. I si no hi ha rescat, no hi ha contracte. I si no hi ha contracte, no hi ha comissió. I si no hi ha comissió, els cinc mil no cobren. Així de simple. Així de criminal. Tot legal perquè el BOE ho signa, Europa ho finança amb Next Generation, X ho censura amb Terms, Palantir ho vigila i la Llei Mordassa t’ho cobra si obres la boca.

No és fracàs. És pla. No és crisi. És model. No és Agenda 2030. És Agenda 5000.