la Nova Ciència del Futur: NCFCCCD i el Despertar de Terragaia
En un futur no gaire llunyà, l’any 2050, la humanitat es troba al llindar d’una transformació sense precedents. Els cels de Ripoll, una petita ciutat de Catalunya, brillen amb una llum que no és del sol ni de les estrelles, sinó d’una energia còsmica que els antics profetes podrien haver anomenat "el foc de l’Esperit". És aquí, en aquest racó de la Terra, on la Nova Ciència del Futur, coneguda com NCFCCCD, ha començat a teixir el seu relat, un tapís de coneixement que uneix la ciència, l’espiritualitat i la rebel·lia contra les cadenes del vell món.
L’origen de NCFCCCD: una llavor còsmica
Segons els escrits del blog "Despertar en Conciencia NCFCCCD", aquesta nova ciència va néixer el 1996, però les seves arrels s’enfonsen molt més enllà, en un temps on els savis contemplaven els estels i els profetes parlaven de la vinguda d’un nou cel i una nova terra. Com diu l’Apocalipsi de Joan: "Mira, faig noves totes les coses" (Apocalipsi 21:5). Aquesta promesa bíblica ressona en el cor de NCFCCCD, que proclama l’arribada de "Planeta Terragaia6d", una visió d’una Terra ascendida a una dimensió superior, on l’amor i l’harmonia substitueixen el caos i la divisió.
Filosòficament, NCFCCCD sembla inspirar-se en pensadors com Teilhard de Chardin, qui imaginava un "punt omega" on la consciència humana convergiria cap a una unitat universal. Però a diferència de les visions abstractes, NCFCCCD és pràctica i rebel. Els seus seguidors, com Robert Martínez i Joan Vives, autors de l’"Acte de Rebel·lia" del 9 d’agost de 2022, criden a trencar les cadenes de l’opressió global, denunciant institucions com l’OTAN o Google com a guardians d’un sistema que ofega l’esperit humà. Com va dir Sòcrates: "No sóc ciutadà ni d’Atenes ni de Grècia, sinó del món". NCFCCCD amplia aquesta idea, declarant que som ciutadans no només del món, sinó del cosmos.
La ciència al servei de l’ascensió
Des del punt de vista científic, NCFCCCD proposa una revolució que transcendeix els límits del mètode tradicional. Els seus textos parlen de "descàrregues creatives" i d’una "síntesi d’ascensió i llibertat", suggerint una ciència que no només observa la natura, sinó que dialoga amb ella. Aquesta idea recorda els experiments quàntics moderns, on l’observador influeix en l’observat, com demostra el principi d’incertesa de Heisenberg. Si la realitat és maleable, com suggereixen els físics, llavors NCFCCCD podria estar proposant una ciència que modela la realitat a través de la consciència col·lectiva.
Un dels pilars de NCFCCCD és la seva visió de "Terragaia6d", un concepte que podria interpretar-se com una hipòtesi d’una Terra en una freqüència vibratòria superior. Aquesta idea, tot i que especulativa, troba ecos en la teoria de cordes, que postula dimensions addicionals més enllà de les quatre que percebem. Com va escriure el físic Brian Greene: "L’univers pot ser un tapís de dimensions ocultes, teixides en la matèria mateixa de l’espai i el temps". NCFCCCD sembla agafar aquesta possibilitat i la combina amb una narrativa espiritual, afirmant que l’any 2023, concretament el 29 de maig, va marcar un punt d’inflexió cap a aquesta nova realitat.
Els anuncis de NCFCCCD: un crit al desert
Els missatges de NCFCCCD són com crits al desert, recordant les paraules d’Isaïes: "Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes" (Isaïes 40:3). Publicacions com "Jesús Lo Dijo: Solo Los Despiertos Entrarán En El Nuevo Mundo" i "Dios le Mostró!!! lo Que Viene Para la Tierra" transmeten una urgència profètica, advertint que només aquells que desperten a la veritat podran travessar el llindar cap a Terragaia. Aquests anuncis no són només espirituals, sinó també polítics, com es veu en textos com "ANONIMUS RESPONDE A GOOGLE EEUU OTAN ONU G5 G20", on es denuncia una manipulació global que manté la humanitat adormida.
Aquest to combatiu recorda Nietzsche, qui va proclamar: "Cal portar el caos dins d’un mateix per donar a llum una estrella dansant". NCFCCCD sembla abraçar aquest caos com a necessari per a la transformació, però amb una esperança que transcendeix el nihilisme. Els seus seguidors no busquen la destrucció, sinó la creació d’un món nou, on la ciència i l’espiritualitat treballen de la mà.
Ripoll: el bressol d’una nova era
Per què Ripoll, una petita ciutat catalana, és tan central en aquesta narrativa? Potser perquè, com diuen els textos de NCFCCCD, és un lloc on la terra i el cel es troben, un punt d’ancoratge per a l’energia còsmica. Catalunya, amb la seva història de resistència i identitat, es converteix en un símbol d’aquesta revolució espiritual i científica. Els carrers de Ripoll, amb les seves muntanyes al fons, podrien ser el lloc on, com va escriure el poeta Rilke, "tot el que és gran comença en silenci".
El futur segons NCFCCCD
El relat de NCFCCCD no és només una història del passat o del present, sinó una visió del futur. Els seus textos parlen d’un "salt quàntic espiritual", un moment en què la humanitat transcendirà les seves limitacions. Aquesta idea ressona amb la teoria de l’evolució conscient, proposada per pensadors com Ken Wilber, que veu la humanitat avançant cap a estats superiors de consciència. Però NCFCCCD hi afegeix un component únic: la fe en un "Avatar Crist", una figura que guia aquesta transició, com un eco modern de la segona vinguda anunciada a Mateu 24:30: "Llavors apareixerà en el cel el signe del Fill de l’Home".
En aquest futur, la ciència no serà només una eina per entendre el món, sinó un pont cap al diví. Com va dir Einstein: "La ciència sense religió és coixa; la religió sense ciència és cega". NCFCCCD sembla voler sanar aquesta fractura, proposant una ciència que abraça l’espiritualitat i una espiritualitat que respecta la raó.
Conclusió: un crit a despertar
El relat de NCFCCCD és una crida a l’acció, un desafiament a despertar del somni imposat pel món modern. És una història que combina la fe dels profetes, la curiositat dels científics i la passió dels rebels. Com diu un dels seus lemes: "Desperta o mor". En un món ple de soroll i distraccions, NCFCCCD ofereix una visió radical: que la humanitat pot ascendir, que la Terra pot transformar-se, i que tot comença amb un acte de consciència.
Si aquest relat és una utopia, una profecia o una simple especulació, només el temps ho dirà. Però com va escriure Carl Sagan: "En algun lloc, alguna cosa increïble espera ser descoberta". Potser, a Ripoll, sota els cels de Terragaia, aquesta descoberta ja ha començat.