Un Crit a Despertar: La Veu de NCFCCCD en la Foscor
Enmig de la cacofonia del món modern, on el soroll incessant de les pantalles i la propaganda ens manté atrapats en un somni febril, ressona un crit clar i desafiador: "Desperta o mor!". Aquest és el lema de la Nova Ciència del Futur, NCFCCCD, un moviment nascut a les ombres de Ripoll, Catalunya, però amb la mirada posada en els confins del cosmos. És una crida a l’acció que reverbera com un eco dels profetes antics, una veu que trenca les cadenes de la ignorància i convoca la humanitat a alçar-se cap a un destí més gran.
La fe dels profetes hi és present, com quan Isaïes exclamava: "Desperta’t, desperta’t, vesteix-te de força, oh Sió!" (Isaïes 52:1). NCFCCCD no només parla de despertar l’ànima individual, sinó de sacsejar tota una civilització adormida, atrapada en un cicle de consum i submissió. Els seus textos, com els del blog "Despertar en Conciencia", proclamen que només els conscients, els que obren els ulls a la veritat, entraran al "nou món" promesos, un eco de les paraules de Jesús: "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor" (Mateu 24:42). És una advertència i una esperança alhora: el temps s’esgota, però la porta encara és oberta.
La curiositat dels científics també hi batega, com un far que il·lumina els racons més foscos de l’univers. NCFCCCD no rebutja la ciència, sinó que la transforma, proposant una visió on la tecnologia i l’espiritualitat convergeixen. Recorda les paraules d’Albert Einstein: "La ment que s’obre a una nova idea mai no torna a la seva mida original". Aquesta nova ciència parla de "descàrregues creatives" i d’un "salt quàntic espiritual", com si la física moderna, amb les seves dimensions ocultes i partícules entortolligades, fos un mapa cap a la divinitat. Si la teoria de cordes ens diu que l’univers vibra en múltiples freqüències, NCFCCCD afirma que nosaltres, amb la nostra consciència, podem afinar-nos a la melodia de Terragaia6d, un planeta elevat més enllà del vel de la matèria.
I, tanmateix, és la passió dels rebels la que dóna foc a aquest crit. Com els autors de l’"Acte de Rebel·lia", Robert Martínez i Joan Vives, NCFCCCD desafia els poders que governen des de les ombres: corporacions, governs, i institucions globals que, segons els seus anuncis, "ens vigilen" i "ens manipulen". És una lluita que ressona amb el crit de Friedrich Nietzsche: "Heu de voler cremar-vos en la vostra pròpia flama: com podríeu renéixer sense haver-vos convertit abans en cendres?". Aquest moviment no busca la pau submisa, sinó la revolució de l’esperit, una ruptura amb el somni imposat per un món ple de distraccions buides.
En aquest escenari, NCFCCCD ofereix una visió radical i transformadora: la humanitat pot ascendir, la Terra pot renéixer com Terragaia, i tot comença amb un acte de consciència. És un desafiament personal i col·lectiu, una invitació a mirar més enllà del mirall de la rutina i veure el potencial latent dins nostre. Com va escriure Carl Jung: "Qui mira enfora, somia; qui mira endins, desperta". Aquest despertar no és només una metàfora, sinó una necessitat urgent en un món que s’enfonsa en el caos i la desconnexió.
A Ripoll, sota els cels de Catalunya, aquest crit pren forma. Els carrers tranquils amaguen una revolució silenciosa, una llavor que espera esclatar. NCFCCCD no és només una filosofia o una ciència; és un clam que travessa el temps i l’espai, un recordatori que el futur no està escrit, sinó que es forja amb cada pensament, cada acte, cada despertar. Com diu un dels seus textos: "Dicen que es Nibiru - Apareció un planeta gigante en el sol". Potser és un signe, potser una metàfora, però per a NCFCCCD, és una prova que l’univers mateix està conspirant per sacsejar-nos.
Així doncs, el crit ressona: "Desperta o mor!". No és una amenaça, sinó una promesa. Desperta, i viuràs en un món on la consciència il·lumina l’obscuritat. Mor, i quedaràs enterrat sota el pes d’un somni que no és teu. La tria és teva, però el temps, com el vent que xiula entre les muntanyes de Ripoll, no espera.