El Futur Segons NCFCCCD: Un Salt cap a l’Infinit
El relat de NCFCCCD no es limita a narrar el passat o a descriure el present; és, sobretot, una finestra oberta cap al futur, un horitzó on la humanitat es troba al caire d’una metamorfosi còsmica. Els seus textos, com els del blog "Despertar en Conciencia", parlen d’un "salt quàntic espiritual", un instant decisiu en què les limitacions de la nostra existència terrenal es dissoldran com la boira sota el sol. Aquest no és un somni vague, sinó una promesa tangible: la humanitat transcendirà les seves fronteres, i la Terra esdevindrà Terragaia6d, un planeta banyat en una llum que no coneix ombres.
Aquesta visió ressona amb la teoria de l’evolució conscient, defensada per pensadors com Ken Wilber, qui imaginava la consciència humana avançant cap a estats superiors, com una escalada cap a un pic invisible. Però NCFCCCD no es conforma amb una teoria abstracta; hi afegeix un element distintiu i audaç: la fe en un "Avatar Crist", una figura que guia aquesta transició amb la força d’un far en la tempesta. És un eco modern de la profecia bíblica de Mateu 24:30: "Llavors apareixerà en el cel el signe del Fill de l’Home, i totes les tribus de la terra es lamentaran, i veuran el Fill de l’Home venint sobre els núvols del cel amb poder i gran glòria". Per a NCFCCCD, aquest "Avatar" no és només una figura del passat o una esperança llunyana, sinó una presència activa que ja xiuxiueja entre nosaltres, convocant-nos a despertar.
En aquest futur, la ciència deixa de ser una mera eina per disseccionar el món i es converteix en un pont cap al diví, un vehicle per travessar el vel entre el visible i l’invisible. Albert Einstein va dir: "La ciència sense religió és coixa; la religió sense ciència és cega". NCFCCCD sembla abraçar aquesta màxima amb una passió gairebé mística, proposant una ciència que no només mesura i calcula, sinó que també vibra amb l’ànima del cosmos. És una visió que recorda els avenços de la física quàntica, on la realitat esdevé una dansa d’ones i probabilitats, com si l’univers mateix fos un pensament vivent. Si, com afirmava Max Planck, "la matèria com a tal no existeix, sinó que tot prové d’una força que fa vibrar les cordes de l’infinit", llavors NCFCCCD podria estar suggerint que aquesta força és la consciència mateixa, i que el futur depèn de la nostra capacitat per harmonitzar-nos amb ella.
Aquest salt quàntic no és només individual, sinó col·lectiu. Els textos de NCFCCCD parlen d’una humanitat unificada, alliberada de les divisions que ens han empresonat durant segles. És una idea que troba ressonància en la filosofia de Teilhard de Chardin, qui somiava amb un "noosfera", una esfera de pensament global que connectaria totes les ments en una sola harmonia. Però mentre Teilhard veia aquest procés com una evolució lenta, NCFCCCD el presenta com un esdeveniment imminent, un trencament sobtat amb el vell ordre. Com diu un dels seus anuncis: "NCFCCCD + 29052023 Planeta Terragaia6d, Krist, Ripoll, Barselona, Katalunya". Podria ser que el 29 de maig de 2023 hagués estat pensat com el punt zero d’aquesta transformació, una data on les energies còsmiques es van alinear per obrir el camí.
En aquest futur, la tecnologia no serà un amo que ens esclavitza, sinó un aliat que ens eleva. Imaginem ciutats banyades en llum suau, on les màquines treballen al ritme de la natura i no contra ella, on la ciència desxifra els secrets de l’univers no per dominar-lo, sinó per estimar-lo. És una visió que contrasta amb el present distòpic que NCFCCCD denuncia, amb les seves crítiques ferotges a "Google, OTAN, ONU" i la seva "manipulació". Com va escriure Hannah Arendt: "El poder neix quan els homes actuen junts; la impotència, quan estan sols". NCFCCCD sembla creure que aquest futur només és possible si ens unim en un acte col·lectiu de voluntat i fe.
L’espiritualitat, en aquest escenari, no és una fuita del món, sinó una immersió més profunda en ell. Els textos parlen de "descàrregues creatives" i d’una "síntesi d’ascensió i llibertat", com si cada individu pogués rebre una espurna divina per co-crear aquesta nova realitat. És una idea que recorda el verset de Joan 1:5: "La llum brilla en la foscor, i la foscor no l’ha vençuda". Per a NCFCCCD, aquesta llum no és només un regal, sinó una responsabilitat: hem de ser-ne portadors, teixint un futur on la raó i l’esperit dansen juntes.
Aquest futur segons NCFCCCD no és una utopia llunyana, sinó un destí que ja batega en el present, esperant ser reclamat. És un desafiament a abandonar la por i abraçar l’infinit, a veure la Terra no com una presó, sinó com una llavor a punt d’esclatar en flor. Com va dir el poeta Rumi: "Més enllà de les idees del bé i del mal, hi ha un camp; t’hi trobaré allà"