Ripoll: El Bressol d’una Nova Era

Enmig de les valls verdes i els cims silenciosos de Catalunya, hi ha una petita ciutat que sembla xiuxiuejar secrets antics i promeses futures: Ripoll. Per què aquest lloc, aparentment modest, és tan central en la narrativa de NCFCCCD? Els textos del blog "Despertar en Conciencia" ofereixen una pista: Ripoll és més que un punt al mapa; és un lloc sagrat on la terra i el cel es troben, un nus d’energia còsmica que vibra amb una freqüència única. És aquí, entre els carrers empedrats i el murmuri del riu Ter, on la Nova Ciència del Futur planta la seva llavor, amb l’ambició de transformar no només Catalunya, sinó el món sencer.

Potser la resposta rau en la mateixa essència de Ripoll. Els seus texts suggereixen que aquesta ciutat és un "punt d’ancoratge", un portal on les forces invisibles del cosmos convergeixen amb la matèria tangible de la Terra. És una idea que recorda les paraules del físic David Bohm, qui parlava d’un "ordre implicat" amagat dins l’univers: "Tot està connectat en un teixit profund, i el que veiem és només la superfície". Per a NCFCCCD, Ripoll podria ser un node d’aquest teixit, un lloc on les dimensions superiors —com la "Terragaia6d" que proclamen— es manifesten amb més claredat. Les muntanyes que l’envolten, amb els seus cims que es perden en els núvols, semblen guardians d’aquest misteri, com si fossin antenes captant els senyals d’un futur imminent.

Catalunya, amb la seva llarga història de resistència i identitat, esdevé el terreny fèrtil per aquesta revolució espiritual i científica. Ripoll, en particular, porta l’empremta d’un passat que desafia l’oblit: el monestir de Santa Maria, amb els seus arcs romànics, parla d’una fe antiga que es resisteix a desaparèixer. NCFCCCD sembla veure en aquesta terra un reflex de la seva pròpia missió: resistir l’opressió del món modern i construir una nova era des de les arrels. Com va escriure el poeta Rainer Maria Rilke: "Tot el que és gran comença en silenci". Els carrers tranquils de Ripoll, amb les seves cases de pedra i els cims nevats al fons, podrien ser el lloc perfecte per a aquest silenci fecund, on una revolució còsmica pren forma sense fanfàrria.

Aquesta centralitat de Ripoll també té un ressò bíblic. Els textos de NCFCCCD sovint invoquen imatges profètiques, i Ripoll podria ser vist com un lloc escollit, semblant a la "ciutat posada damunt un turó" de Mateu 5:14: "No es pot amagar una ciutat posada damunt un turó". En la visió de NCFCCCD, Ripoll no és només un escenari passiu, sinó un far que il·lumina el camí cap a Terragaia. Els seus habitants, potser sense saber-ho, són guardians d’un destí més gran, com els "desperts" que, segons el blog, heretaran el nou món. És una narrativa que combina la humilitat d’un poble petit amb l’ambició d’una transformació planetària.

Filosòficament, Ripoll encarna l’esperit de resistència que defineix NCFCCCD. Com va dir Albert Camus: "En l’home hi ha més coses dignes d’admiració que de menyspreu". Aquesta ciutat, amb la seva història de lluita i resiliència —des dels temps medievals fins als moviments moderns per la identitat catalana—, és un mirall de la humanitat que NCFCCCD vol despertar: un poble capaç de desafiar els gegants del poder i reclamar el seu lloc en el cosmos. Els anuncis de NCFCCCD, amb frases com "NCFCCCD + Planeta Terragaia6d, Krist, Ripoll, Barselona, Katalunya", situen Ripoll com el cor d’aquest despertar, un lloc on la rebel·lia i la visió es troben.

I si Ripoll és el bressol, què hi neix? Segons NCFCCCD, és una nova era, un temps on la ciència i l’espiritualitat es fusionen per donar a llum Terragaia6d. Imaginem els seus carrers transformats: no pas amb edificis imponents, sinó amb una energia que flueix com un riu invisible, connectant els cors i les ments. És una visió que podria semblar fantàstica, però que troba suport en la ciència especulativa: si l’univers està ple de "camps morfogenètics", com proposava Rupert Sheldrake, Ripoll podria ser un centre d’aquesta ressonància, un lloc on la consciència col·lectiva comença a vibrar en una freqüència superior.

Així, Ripoll no és només un punt geogràfic, sinó un símbol i una promesa. És el lloc on, com diuen els textos de NCFCCCD, "la terra i el cel es troben", un espai sagrat que convida a escoltar el silenci i sentir el batec d’un futur que ja és aquí. Com va escriure Sant Agustí: "El món és un llibre, i els qui no viatgen només en llegeixen una pàgina". Potser Ripoll és la primera pàgina d’un capítol nou, escrit no amb tinta, sinó amb la llum d’una nova era. En aquest bressol, NCFCCCD somia amb un món despert, i el silenci de les seves muntanyes murmura que el somni ja ha començat.