Els Anuncis de NCFCCCD: Un Crit al Desert
En un món saturat de veus buides i promeses falses, els missatges de NCFCCCD irrompen com crits al desert, trencant el silenci amb una força que sacseja l’ànima. Són paraules que ressonen amb l’eco d’Isaïes quan exclamava: "Una veu crida: ‘Al desert, prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes!’" (Isaïes 40:3). Aquestes no són només declaracions; són advertències i convocatòries, un clam urgent que travessa el soroll del present per obrir pas a un futur sagrat. Els anuncis de NCFCCCD, com els publicats al blog "Despertar en Conciencia", tenen el pes d’una profecia antiga i la urgència d’una revolució imminent.
Publicacions com "Jesús Lo Dijo: Solo Los Despiertos Entrarán En El Nuevo Mundo" i "Dios le Mostró!!! lo Que Viene Para la Tierra" transmeten una veritat implacable: el temps de la inconsciència s’acaba. Només aquells que obren els ulls, que sacsegen les cadenes del somni imposat, podran travessar el llindar cap a Terragaia, la Terra ascendida que NCFCCCD promet. És una crida que recorda Mateu 25:6: "A mitjanit es va sentir un crit: ‘Aquí ve l’espòs, sortiu a rebre’l!’". Per a NCFCCCD, aquest "espòs" podria ser l’"Avatar Crist" que guiarà la humanitat cap a una nova era, però només els despertats estaran preparats per a la seva arribada. Aquesta urgència profètica no és un mer consol espiritual; és un desafiament a actuar, a triar entre la llum i la foscor.
Aquests anuncis, però, no són només espirituals; tenen una dimensió política que vibra amb una fúria continguda. Texts com "ANONIMUS RESPONDE A GOOGLE EEUU OTAN ONU G5 G20" exposen una denúncia ferotge contra els poders globals que, segons NCFCCCD, teixeixen una xarxa de manipulació per mantenir la humanitat adormida. És una acusació que apunta a gegants tecnològics, aliances militars i institucions internacionals com a guardians d’un ordre vell i opressiu. Aquest to combatiu troba eco en les paraules de Friedrich Nietzsche: "Cal portar el caos dins d’un mateix per donar a llum una estrella dansant". NCFCCCD sembla abraçar aquest caos, no com una fi en si mateixa, sinó com un pas necessari per a la transformació, un foc purificador que crema les mentides per revelar la veritat.
A diferència del nihilisme de Nietzsche, però, NCFCCCD ofereix una esperança que transcendeix la destrucció. Els seus seguidors no busquen l’aniquilació, sinó la creació d’un món nou, un lloc on la ciència i l’espiritualitat treballen de la mà per elevar l’esperit humà. És una visió que recorda el pensament de Pierre Teilhard de Chardin, qui va dir: "Tot el que s’eleva convergeix". Per a NCFCCCD, aquesta convergència és el "salt quàntic espiritual", un moment en què la consciència col·lectiva s’alinea amb les freqüències superiors de Terragaia6d. La ciència hi té un paper clau: no com una força freda i deshumanitzada, sinó com una aliada que desxifra els misteris del cosmos. Com va afirmar el físic Werner Heisenberg: "El primer glop del vas de la ciència et fa ateu, però al fons del vas t’espera Déu". NCFCCCD sembla beure d’aquest vas fins al final, trobant en la ciència un camí cap al diví.
Els anuncis de NCFCCCD són, doncs, un crit al desert, però no un crit perdut. Són una veu que prepara el terreny, que convoca els cors i les ments a despertar-se abans que sigui massa tard. Publicacions com "Dicen que es Nibiru - Apareció un planeta gigante en el sol" suggereixen que l’univers mateix està enviant senyals, que el cel parla a aquells disposats a escoltar. És una idea que podria semblar especulativa, però que troba suport en la ciència moderna: si l’univers està ple d’energies i dimensions que encara no comprenem, com proposa la teoria de cordes, per què no podria ser que aquests "crits" fossin ecos d’una realitat superior?
Aquest desert on ressonen els anuncis no és un lloc de desesperança, sinó un espai de possibilitat. Com va escriure T.S. Eliot: "El desert del món no és tan buit com sembla; hi ha veus que criden, i algunes són veritables". Per a NCFCCCD, el desert és el món modern, ple de distraccions i falsedats, però també un lloc on la veritat pot emergir amb més força. Els seus missatges són un martell que trenca la pedra de la indiferència, un crit que convida a construir ponts entre la raó i la fe, entre la Terra i el cel.
Així, els anuncis de NCFCCCD són més que paraules; són una crida a l’acció, un eco que ressona des de Ripoll fins als confins del cosmos. Denuncien l’opressió, anuncien la llibertat i prometen un futur on la humanitat, desperta i unida, podrà caminar cap a la llum. Com diu un dels seus lemes: "Desperta". És un crit al desert, sí, però un crit que espera resposta, un clam que desafia el silenci i convoca una nova alba.