Benvolgut/Benvolguda,
Tres aclariments previs:
1) Amb LA GOTA CATALANA vull contribuir a elaborar des del Punt de Vista Català(mira Trobada/Compartir més a baix) un QUÈ, un contingut, que a continuació, entre els qui hi estiguem d’acord, traduirem en COM-COMS, en ON-ONS, en QUAN-QUANS, en un-uns QUI corresponent-s, en QUANT-QUANTS, etc. Dit en altres paraules: vull contribuir a elaborar una ESTRATÈGIA CATALANA que després cal concretar en les TÀCTIQUES adequades. Per tant, PER ARA (gairebé) NO entro en el dia a dia, en els detalls, en els personatges concrets, etc.
2) Quan em pregunten sobre aspectes immediats, remeto a l’única veu viva (una veu ja apagada és la d’en Lluís Maria Xirinacs, i en particular el seu llibre en tres volums La traïció dels líders; aquí trobes juntes en 12 pàgines les conclusions dels tres volums) que conec que dóna informacions que ningú més diu, i que és l’única persona que fa només un any i mig ha estat represaliada pels dirigents independentistes-processistes tancant-la contra la seva voluntat dos mesos i dos dies en un psiquiàtric, on va ser medicat fins sortir-ne zombi, per fer una vaga de fam indefinida per la independència: En DAVID RAVENTÓS, impulsor de laResistència Independentista Catalana, president del recentment constituït partit DIRECTE68 (info@directe68.cat) i que ja porta 41 programes “De Barcelona a la Catalunya lliure” a una emissora escocesa als que s’accedeix entrant a YouTube i buscant el canal “Radio Hadrian”. Ahir tarda N’Àlex García, de LA CAJA DE PANDORA, li va fer l’entrevista de 1:02:14 PUIGDEMONT DETENIDO, ¿Y AHORA QUÉ? https://www.youtube.com/watch?v=r_QQYwDekTg&app=desktop
i 3) Com que costa acceptar que de 1714 ençà la nostra República del Principat de Catalunya està ocupada per Madrid/Castilla/Estado-Español i nosaltres hi som presos, vull aclarir-ho amb la següent afirmació esclaridora que formulo sabent que la primera part és pura política-ficció:
Encara que en el “Reino de España” hi hagués “una democracia de altísima calidad” amb “una división de poderes perfecta” i un “Estado de Derecho ejemplar” on “una justícia ràpida, gratuita y justa” garantís que “todos los Derechos Humanos son escrupulosamente respetados”, “això” només seria la forma concreta actual que tindria l’“Estado-Español”, aquesta potència estrangera enemiga “de sempre” invasora i ocupant, per a continuar sotmetent-nos fins a acabar de genocidar-nos.
És aclaridor saber que Mossèn Josep Armengou (1910-1976) deia: “Els Drets de l’Home no poden estar per sobre dels Drets de l’Home Català”. Jo ho concreto a “Els Drets de l’Home Castellano-Estadoespañol, encara que fossin meravellosos, no poden estar per sobre dels Drets de l’Home Català, i en realitat significarien la negació de tots els Drets (Humans i de qualsevols altre tipus) dels catalans, del poble català i de la Nació Catalana.
ET RECORDO que com cada dilluns i dimarts, a dos quarts de vuit del vespre i aCartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca), hi ha activitats de LA GOTA CATALANA. Avui i demà són TROBADA/INTERCANVI que convoco per tractar conjuntament dos temes cabdals:
Dilluns, 26: Quin és el punt de vista català? T’has fet mai aquesta pregunta? Si no te l’havies fet, m’agradaria que te la facis. Quina és la teva resposta? Si ja la tens, em complauria conèixer-la.
Jo me la vaig fer el 9 de novembre de 2017 i l’he començat a contestar en una quinzena de texts que he anat redactant des d’aleshores. El darrer ha sigut: Sóc català i vull morir lliure ! I el proper immediat es titula: Com saber si un dirigent català actua realment a favor del poble català?
Però m’interessa aprofundir QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ? i afinar la resposta junt amb tothom que la trobi important i vulgui fer-ho. Per això la trobada d’aquest dilluns. I si no pots venir, envia’m-ho escrit, ho llegiré als assistents i ho incorporarem al debat. Moltes gràcies!
Dimarts, 27:
TROBADA/INTERCANVI per tractar un tema cabdal sobre el que he redactat aquest text, que llegirem, discutirem, rectificarem, ampliarem, etc.:
Com saber si un dirigent català
actua realment a favor del poble català? "La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”
Tàcit (c. 55-c. 120 d.C.)
Corol·lari:
La marca de l’ocupat és fer seva la visió de l’ocupant
Estem en temps que considero molt prometedors però també molt confosos. Per això, i en relació al que vaig/anem vivint i al que vaig llegint, veient, escoltant i conversant (i somniant), i tenint en compte que per a que puguin aparèixer respostes diferents és necessari fer preguntes també diferents, darrerament m’he plantejat preguntes que jo no m’havia fet mai però que actualment considero cabdals, com “Quin és El punt de vista català?” i com “Què és ser català?”.
Fa ja més d’un any vaig escriure que L’obligació de Madrid és mantenir-nos presos i espoliar-nos tot el que ens deixem espoliar fins a culminar el nostre genocidi, que estan executant conscientment i planificada des de molt abans de 1714. Per tant, no em queda cap il·lusió en ells perquè ja he aprés que siguin quins siguin els capitostos de Madrid, la seva actuació -adaptada al que les condicions “climàtiques” els obligui- serà, sempre i en tots els àmbits, en contra nostra.
El que em preocupa cada cop més és l’actuació dels nostres dirigents. I per això considero que una tercera pregunta cabdal a fer-se ara és: Com saber si un dirigent polític català actua a favor o en contra del poble català i de Catalunya?I això al marge de si té “vuit cognoms catalans” o de si no té cap cognom català.
Pensant en quina pot ser la qüestió de referència fonamental que permeti contestar adequadament (és a dir, catalanament) aquesta pregunta, la “casualitat” ha fet que m’hagi trobat una frase de N’Àngel Guimerà (1845-1924) que ja he emprat altres vegades però que ara no tenia present: “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”.
Una mostra de l’enorme força del poble català malgrat 303 anys d’estar empresonats a casa nostra per Madrid/Castilla/Estado-Español, i malgrat la seva permanent actuació genocida particularment de la llengua catalana, és que cap dirigent polític pot pretendre tenir una influència important sobre els catalans (es sigui català bé per origen familiar, o bé per elecció voluntària) si no parla -encara que sigui amb dificultats- en català. Això ja deixa clarament assenyalat que quan polítics com N’Arrimadas, En García Albiol o En Rivera parlen en castellà, amb tota la intenció busquen: 1) tenir influència entre els ocupants i els seus col·laboradors per organitzar-los com a força de xoc contra nosaltres; i 2) recordar-nos que els castellans són els nostres invasors seculars.
Com a qüestió de referència queda, doncs, la Història. I en la nostra Història com a la millor font inspiradora de la nostra vida actual, és en el que estic insistint des de fa temps. En efecte, sense conèixer d’on venim no podem decidir conscientment on volem anar, i sense saber com érem no podem decidir adequadament com volem ser.
Considero, doncs, que el criteri que hauríem d’aplicar és senzill però contundent: posar els nostres més de mil anys d’Història com a eix vertebrador de la nostra actuació avui. A més, la força de la nostra autèntica Història és el que considero explica la nostra sobrevivència fins avui com a poble diferenciat, i és el que ens dona l’alè per a tornar a estar dempeus. O sigui:
--- un dirigent que actua en continuïtat amb la Història de Catalunya, és català,
--- i un dirigent que actua donant l’esquena a la nostra Història, no és català sinó anti-català.
Dit d’una altra manera:
--- si un dirigent actua ara prolongant la nostra Història a l’actualitat i esforçant-se per aplicar-la, és un dirigent català;
--- i si un dirigent actua ara negant o amagant la nostra Història, és un dirigent anti-català... per molt que pugui proclamar-se independentista.
És més: un dirigent independentista que ara actua negant o amagant la nostra Història és també un dirigent anti-català per molt que adopti formes que tenen una aparença molt radicals: cremar fotos del Rey Felipe-VI-del-Reino-de-España, xiular l’himne estadoespañol, cridar “Puta España!” i altres expressions per l’estil, tallar carreteres, incendiar contenidors,... I en particular és anti-català un independentista que fa l’acte de desobeir les lleis de Madrid com un acte de rebel·lia per sí mateix, enlloc de simplement ignorar les lleis castellanes/estadoespañolas o, millor, rebutjar-les per ser lleis il·legals a terra nostra ja que no han sigut paccionades a les Corts Catalanes, i perquè nosaltres ja tenim les nostres lleis “des de sempre”: el nostre Dret Català, les nostres Constitucions Catalanes, la nostra VETERANA República del Principat de Catalunya ocupada de 1714 ençà, etc.
Mentre ningú no proposi algun criteri millor, invito a aplicar aquest, que de moment és l’únic que conec... ja que sembla que ningú més s’ha fet aquesta pregunta i, per tant, encara no por haver-hi una resposta superior.
Així cadascú podrà tenir clar quin dirigent català actua a favor de Catalunya i dels catalans.
I... ¡¡¡ que ningú es maregi si arriba a la mateixa conclusió que he arribat jo... i que compartiré en una propera Trobada, incloent-hi les conclusions que rebi !!!
Barcelona, 26-3-2018
Lluís Botinas lagotacatalana@gmail.com www.lagotacatalana.cat  Fins aquí per avui. |
Desde el punto de Luz en la Mente de Dios,