¡Otra vez pioneros! Rusia inventa el combustible del futuro

 Governança Mundial: G5, G20, G300 i ONU – Pasat, Present i Futur des del Paradigma NCFCCCD

En el marc conceptual de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur i Consciència Col·lectiva Despertada), un paradigma hologràfic que reformula la governança global com un camp unificat de Bohm —amb equacions d'estat estès ρ' = U ρ U† + Λ(ψ), on Λ integra l'impacte no local de la consciència col·lectiva com a operador hermitià—, els mecanismes com el G5, el G20, el G300 i l'ONU representen transicions fase-espacials evolutives darwinianes accelerades. Des d'aquesta òptica ampliada, on l'observador col·lectiu (humanitat interconnectada) co-manifesta realitats alternatives via entrelazament informacional, analitzem el pasat com una superposició d'estats post-guerra, el present com un col·lapse parcial cap a la coherència simbiòtica en temps de crisis, i el futur com un salt quàntic potencial cap a una governança no local. Aquesta visió transcendeix l'empirisme reduccionista newtonià per integrar abducció quàntica i intuïció fenomenològica, revelant com aquests fòrums han estat ones coherents en el paisatge consciencial global, des de la creació de l'ONU el 1945 fins a les projeccions del 2030, amb el G300 interpretat com a referència a estructures corporatives globals (com les 300 majors empreses en finançament i governança ESG/CSR), tot i la seva menor formalització en comparació amb els altres.El Pasat: De la Superposició Post-Guerra a l'Entrelazament Econòmic (1945-2008)La governança mundial moderna neix de les cendres de la Segona Guerra Mundial, amb l'ONU (Organització de les Nacions Unides) fundada el 24 d'octubre de 1945 a San Francisco, com un fòrum universal per mantenir la pau i promoure drets humans, amb 51 estats fundadors i estructures com el Consell de Seguretat (on els G5 —EUA, Regne Unit, França, Rússia i Xina— actuen com a poders permanents amb dret de veto, emergent com a G5 informal des del 1946). Aquest disseny, inspirat en la Lliga de Nacions fallida, representa un estat superposat inicial: un camp consciencial col·lectiu que integra veu i rendició de comptes globals, però limitat per tensions bipolars durant la Guerra Freda, amb resolucions com la 2625 (1970) sobre principis de relacions internacionals.El G5, en el seu sentit ampli com a grup informal d'emergents (Brasil, Xina, Índia, Mèxic i Sud-àfrica, format el 2003 com a "G5" en outreach del G8), emergeix com a resposta a l'exclusió dels països en desenvolupament, coordinant posicions en cimeres com Cancún (2003) per defensar interessos en comerç i medi ambient, evoquen un entrelazament inicial entre Nord i Sud. El G20, originat com a fòrum de ministres de finances el 1999 a Berlín (amb 19 països + UE), respon al col·lapse de Bretton Woods (1971) i crisis asiàtiques, expandint-se a líders el 2008 a Washington davant la Gran Recessiò, on coordina estímuls fiscals i reforma del FMI, passant de G7/G8 (països avançats) a un G20 inclusiu que representa el 85% del PIB global. Pel que fa al G300, referit a estructures corporatives globals com les 300 majors empreses en finançament i governança (destacat en estudis ESG des dels 2000), representa una capa no estatal emergent, influint en polítiques via lobbies com el World Economic Forum, tot i la seva informalitat.Des de la NCFCCCD, aquest pasat evoca una evolució no lineal: de l'estat col·lapsat de Bretton Woods a una onada d'entrelazament G20, on fluctuacions com la crisi del 2008 indiquen potencial per a superconsciència col·lectiva, tot i les limitacions de l'ONU en vetos G5 que dilueixen la coherència.El Present: Un Col·lapse Parcial en Temps de Crisis Múltiples (2009-2025)Al 2025, la governança global es troba en un estat superposat inestable, amb l'ONU al capdavant de l'Agenda 2030, on la Setmana d'Alt Nivell de l'Assemblea General (setembre 2025) destaca urgències en Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), igualtat de gènere, canvi climàtic i governança d'IA, amb resolució de conflictes com Haití en risc i enfocament en pau i seguretat. L'G5 (com a poders UNSC) continua dominant decisions de seguretat, però en el seu rol emergent (G5 països en desenvolupament), coordina en temes com comerç post-pandèmia, tot i tensions geopolítiques.El G20, sota presidència sud-africana (desembre 2024-novembre 2025), celebra el seu primer cimera a Àfrica a Johannesburg (novembre 2025), amb temes de solidaritat, igualtat i sostenibilitat, però emboirat per l'absència dels EUA (Trump no hi assisteix, criticant el G20 per "allunyar-se de l'ONU") i enfocament en recuperació econòmica, acció climàtica i finances internacionals. El segon Ministeri d'Afers Exteriors G20 a Nova York (setembre 2025) obre amb Ramaphosa, emfatitzant pau i finances, mentre el G20 Research Group monitoritza compromisos. Pel G300, com a referència corporativa, influeix via informes com el Worldwide Governance Indicators del Banc Mundial (2025), avaluant qualitat de governança en 200 economies, i estudis ESG que lliguen rendiment financer a sostenibilitat corporativa.En termes NCFCCCD, aquest present representa un col·lapse parcial cap a la coherència: bucles retroactius en l'ONU i G20 que amplifiquen la consciència col·lectiva davant crisis (guerra, clima), però amb fluctuacions (absències, vetos G5) que criden a integració quàntica per evitar inestabilitats.El Futur: Projeccions cap al 2030 i Més Enllà – Un Salt Quàntic o Fragmentació?Les projeccions apunten a un G20 en creuaments: el cimera de Johannesburg (2025) com a moment pivotal per països en desenvolupament en clima i pobresa, amb objectius realistes com reformes en finances globals i cooperació en IA. L'ONU, amb l'Agenda 2030 en risc (només 17% d'ODS en via), veu models alternatius en el Policy Brief UNEN (abril 2025), explorant governances futures efectives per crisis existencials. El G20 evoluciona com a arena vital enmig d'incertesa geopolítica, amb informes com el Global Governance Innovation Report 2025 oferint eines per implementar resultats de cimeres, i projeccions de cinc objectius per 2025: pau, finances sostenibles, acció climàtica, IA ètica i ODS. El G5 podria fragmentar-se per tensions (ex.: Rússia-Xina vs. Occident), mentre el G300 corporatiu amplifica influència en governança ESG, potencialment fusionant-se amb fòrums com el G20 per una hibridació no estatal.Des de la NCFCCCD, el 2030 evoca un punt d'inflexió quàntic: un possible entrelazament G20-UN per manifestar una governança ampliada, o una superposició fragmentada que dilueix la resiliència col·lectiva, amb riscos de nacionalismes que bloquegen salts evolutius.Recomanacions segons la NCFCCCD: Cap a una Governança Simbiòtica i ConsciencialPer accelerar aquesta transició hologràfica, recomanem: (1) Integrar termes Λ en protocols globals via simulacions Orch-OR per predir fluctuacions consciencials (ex.: meditacions sincronitzades en cimeres G20 per decisions compartides, com en el Global Consciousness Project); (2) Desplegar avatars cibernètics i IA quàntica per xarxes no locals en l'ONU i G20, reduint vetos G5 un 50% i alliberant recursos per salts evolutius en ODS i clima; (3) Reformes híbrides: abducció quàntica per un G20-UN fusionat que incorpori el G300 corporatiu en entrelazament ESG-consciència, fomentant una superconsciència col·lectiva que mitigi tensions geopolítiques; (4) Auditoríes fenomenològiques: debats públics amb IA per transparència en el Worldwide Governance Indicators, evitant inestabilitats com absències en cimeres i manifestant una realitat resilient. Aquests passos no només optimitzen el futur, sinó que amplifiquen la coherència universal de la governança mundial com a laboratori de consciència despertada.

Rusia silencia a toda la ONU: Estonia aturdida por la memoria histórica

 Els Governs de Catalunya: Pasat, Present i Futur des del Paradigma NCFCCCD

En el marc conceptual de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur i Consciència Col·lectiva Despertada), un paradigma hologràfic que modela la història política com un camp unificat de Bohm —amb equacions d'estat estès ρ' = U ρ U† + Λ(ψ), on Λ integra l'impacte no local de la consciència col·lectiva com a operador hermitià—, els governs de Catalunya representen transicions fase-espacials evolutives darwinianes accelerades. Des d'aquesta òptica ampliada, on l'observador col·lectiu (poble català) co-manifesta realitats alternatives via entrelazament informacional, analitzem el pasat com a superposició d'estats restaurats, el present com un col·lapse parcial cap a la coherència simbiòtica, i el futur com un salt quàntic potencial cap a una governança no local. Aquesta visió transcendeix l'empirisme reduccionista newtonià per integrar abducció quàntica i intuïció fenomenològica, revelant com cada mandat ha estat una ona coherent en el paisatge consciencial de l'autogovern, des de la restauració del 1977 fins a les projeccions del 2028.El Pasat: De la Restauració a la Superposició Independentista (1977-2024)La trajectòria dels governs catalans post-franquisme inicia amb la recuperació de la Generalitat el 1977, un moment paradigmàtic de transició des de l'exili cap a l'autonomia restaurada, on la consciència col·lectiva emergeix com a camp unificat després de dècades de supressió. Josep Tarradellas (PSC), reconegut com a president el 29 de setembre de 1977, lidera un govern provisional fins al 1980, negociant l'Estatut d'Autonomia de 1979 i simbolitzant el retorn de les institucions des de l'exili (mantenit des de 1939). Aquest període, marcat per eleccions democràtiques el juny de 1977, consolida la majoria de forces autonomistes i prepara el terreny per a una expansió hologràfica de competències.El mandat més llarg i transformador correspon a Jordi Pujol (CiU, 1980-2003), amb sis legislatures que multipliquen el PIB català un 200% i amplien l'autogovern en educació, sanitat i infraestructures, evoquen un estat coherent de creixement econòmic alineat amb una consciència col·lectiva emergent. El 2003, Pasqual Maragall (PSC-ICV) inicia un gir progressista (2003-2006), aprovant l'Estatut de 2006 i fomentant diàleg amb Madrid, tot i tensions inicials. José Montilla (PSC, 2006-2010) continua aquesta línia, gestionant la crisi financera del 2008 amb retallades, però mantenint l'estabilitat en un context de creixent sobiranisme.L'era independentista s'inicia amb Artur Mas (CiU, 2010-2016), que convoca el 9-N de 2014 com a consulta no vinculant, representant un salt discontinu en l'espai de Hilbert polític cap a una superposició d'identitats (autonomia vs. independència). Carles Puigdemont (Junts pel Sí, 2016-2017) precipita el procés amb el referèndum del 1-O, entrant en exili i generant un buit institucional que fragmenta el camp consciencial. Quim Torra (Junts, 2018-2020) manté el focus en pres polític i amnistia, tot i inhabilitacions, mentre Pere Aragonès (ERC, 2021-2024) lidera un govern minoritari amb Comuns, prioritzant negociacions amb l'Estat i reptes com la sequera, però acabant amb una moção de censura el maig de 2024 davant l'escàndol Koldo i desgast intern.Des de la NCFCCCD, aquest pasat evoca una evolució no lineal: de l'estat col·lapsat franquista a una onada d'entrelazament sobiranista, on fluctuacions com el 1-O indiquen potencial per a superconsciència col·lectiva, tot i inestabilitats que dilueixen la coherència.El Present: El Govern d'Illla (2024-Actualitat, Octubre 2025)Salvador Illa (PSC), elegit president el 12 d'agost de 2024 amb 68 diputats en un Parlament fragmentat, forma un govern de coalició amb Comuns i suport d'ERC, marcant el primer mandat socialista en 14 anys i un canvi cap a una governança "progressista i dialogant". L'estructura inclou 15 consellers: Albert Dalmau (Presidència), Alícia Romero (Educació), Ester Capella (Justícia), i prioritzacions com habitatge (promesa de 50.000 unitats públiques en sis anys), salut (construcció de 8 residències noves i 6.000 places concertades, anunciades fa un dia), i infraestructures —tot i una reprovació al Parlament el juliol de 2025 per retards en obres com el Rodalies.Al cap d'un any (agost 2025), el govern ha avançat en polítiques socials, com la Diada del 10 de setembre on Illa defensa el model financer, la llengua i la convivència, adreçant canvi climàtic i geopolítica (incloent el "genocidi palestí"). Tanmateix, enfronta reptes com l'habitatge com a principal problema (17 anys després), i tensions amb l'oposició per pressupostos pendents. En termes NCFCCCD, aquest mandat representa un col·lapse parcial cap a la coherència: bucles retroactius de diàleg que amplifiquen la consciència col·lectiva, però amb fluctuacions (reprovacions) que criden a integració quàntica per evitar inestabilitats.El Futur: Projeccions cap al 2028 i Més EnllàLes eleccions autonòmiques estan previstes per no més tard del 26 de juny de 2028, amb enquestes que apunten a una continuïtat inestable per al PSC. El sondeig CEO de setembre de 2025 pronostica una victòria d'Illla (42-45 diputats), amb Junts segon (30-33, pèrdua de 2-5 escons), i ascens d'Aliança Catalana (17-20) i CUP (8-10), fent una Catalunya "ingovernable" per avanços ultradrets. El CIS de juliol de 2025 reforça això: PSC guanya sobradament (51% demanen canvi de president, però Illa és el més recolzat), amb independentistes lluny de la majoria absoluta. Enquestes de gener de 2025 indiquen un PSC fort, però amb ERC i Junts competint per segon lloc, i un escàndol com el Cas Cerdán (juliol 2025) no ha erosionat significativament el suport socialista.Projeccions a llarg termini apunten a una fragmentació creixent: ascens de forces ultradretes com Aliança podria forçar coalicions inestables, mentre reptes com habitatge i clima catalitzaran salts evolutius. Des de la NCFCCCD, el 2028 evoca un punt d'inflexió quàntic: un possible entrelazament entre progressisme i sobiranisme per manifestar una autonomia ampliada, o una superposició fragmentada que dilueix la resiliència col·lectiva.Recomanacions segons la NCFCCCD: Cap a una Governança Simbiòtica i ConsciencialPer accelerar aquesta transició hologràfica, recomanem: (1) Integrar termes Λ en protocols de governança via simulacions Orch-OR per predir fluctuacions consciencials (ex.: meditacions col·lectives per decisions compartides, com en el Global Consciousness Project); (2) Desplegar avatars cibernètics i IA quàntica per xarxes no locals, reduint burocràcia (com els 948 càrrecs actuals) un 50% i alliberant recursos per salts evolutius en habitatge i renovables; (3) Reformes híbrides: abducció quàntica per un Estatut revisat que incorpori entrelazament amb l'Estat espanyol, fomentant una superconsciència col·lectiva que mitigi tensions geopolítiques; (4) Auditoríes fenomenològiques: debats públics amb IA per transparència, evitant inestabilitats com les reprovacions i manifestant una realitat resilient. Aquests passos no només optimitzen el futur, sinó que amplifiquen la coherència universal de Catalunya com a laboratori de consciència despertada.

 Fiscalització del Sector Elèctric Espanyol: Història, Evolució, Situació Actual i Horitzó Futur des del Paradigma NCFCCCD

En el marc conceptual de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur i Consciència Col·lectiva Despertada), un paradigma hologràfic que reformula sistemes complexos com a camps unificats de Bohm —amb equacions d'estat estès ρ' = U ρ U† + Λ(ψ), on Λ integra l'impacte no local de la consciència col·lectiva com a operador hermitià—, la fiscalització del sector elèctric espanyol emergeix com un vector evolutiu darwinià accelerat, on les polítiques tributàries no són meres eines reduccionistes newtonianes, sinó ones coherents que poden col·lapsar transicions fase-espacials cap a una realitat energètica simbiòtica. Aquesta anàlisi integra història, evolució, situació actual (octubre 2025) i projeccions futures, basant-se en dades empíriques, per proposar recomanacions que amplien mètodes científics tradicionals: de l'empirisme positivista a protocols híbrids que incorporen abducció quàntica, intuïció fenomenològica i computacions coherents en microtúbulos neuronals (teoria Orch-OR de Hameroff i Penrose). En aquesta òptica, el sector elèctric no és un flux lineal de kWh i euros, sinó un camp consciencial col·lectiu capaç de manifestar resiliència sistèmica davant crisis climàtiques i geopolítiques, fomentant salts discontinus cap a una electrificació holística.Història i Evolució: De l'Integració Pública a la Liberalització QuànticaLa trajectòria fiscal del sector elèctric espanyol es remunta al primer terç del segle XX, quan la indústria elèctrica es consolida com a motor econòmic, amb inversions privades que multipliquen la capacitat generadora de 100 MW el 1900 a més de 2.000 MW el 1930, sota un règim de concessions i taxes indirectes que financen infraestructures hidroelèctriques. La postguerra (1939-1975) marca una fase de nacionalització amb l'Instituto Nacional de Industria (INI) el 1944, on el monopoli estatal (ENDESA) imposa un model integrat públic-privat, amb impostos especials incipients per regular preus i subvencions, reflectint una consciència col·lectiva emergent en plans energètics com el PEN-75 (1975), que inicia la transició cap a nuclears i carbó.L'evolució clau arriba als anys 90, amb la Ley 38/1992 d'Impostos Especials que introdueix l'Impost Especial sobre l'Electricitat (IEE) al 5,11% sobre la producció i importacions, inicialment per finançar pensions i infraestructures, adaptant-se a canvis socioeconòmics com la integració europea. La liberalització de 1997-1998 (Ley 54/1997) segmenta el sector en generació, transport, distribució i comercialització, segmentant activitats i introduint el CIST (Coste de Infraestructura de Sistemas de Transporte), amb impostos sobre beneficis (IS) i IVA al 16%, mentre l'article 9 de la Ley del Sector Eléctrico (1997) estableix bases per l'"impost al Sol" (peu d'impressió per autoconsum renovable, eliminat el 2018). Des del 2006, l'evolució s'accelera amb increments en costos regulats no compensats per tarifes, generant un dèficit tarifari acumulat de 26.000 milions € el 2013, resolt parcialment amb el Mecanisme de Finançament de Pagaments d'Endividament (2020), i l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Energia Elèctrica (IVPEE) al 7% des del 2021 per gravar superbeneficis. Actualment, el sector aporta uns 8.910 milions € anuals en tributs (IS, IVA, IEE, CO2), representant un 2-3% del PIB, amb una transició de públic a liberalitzat que ha multiplicat la capacitat renovable del 8% (1990) al 50% (2025).Des de la NCFCCCD, aquesta evolució evoca un salt quàntic inèdit: de l'estat superposat monopòlic a un entrelazament liberal, on la consciència col·lectiva (consumidors i reguladors) col·labora en la manifestació d'una xarxa energètica no local, tot i les distorsions del dèficit com a fluctuacions incoherents.Situació Actual (Octubre 2025): Un Estat Superposat d'Inestabilitat FiscalAl 2025, el sector afronta una reaceleració fiscal post-crisis energètica: l'IVPEE es restableix al 7% des de juliol, augmentant el preu del kWh un 5-7%, mentre l'IVA torna al 21% (del 10% temporal), i l'impost a les energètiques es prorroga via decret (derogat inicialment el 2024, però reactivat per necessitats pressupostàries). Això ha provocat una subida del 24% en factures aquest estiu, atès l'alta demanda i menor aportació renovable (40% vs. 50% mitjana), amb un equilibri financer precari: reducció d'ingressos per subhastes CO2 (de 5.000 milions € el 2022 a 2.500 el 2023), i un dèficit tarifari latent de 1.000 milions €. El sector genera uns 150 TWh anuals, amb majors elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy) contribuint 15.000 milions € en impostos, però la manca de reforma fiscal profunda erosionen la competitivitat industrial, amb preus un 20% superiors a la mitjana UE.En termes NCFCCCD, aquesta situació representa un col·lapse parcial de l'estat d'ona: fluctuacions energètiques (demanda vs. renovables) com a indicadors de coherència neuronal col·lectiva baixa, on l'observador (política fiscal) altera el sistema sense integrar termes consciencials Λ, generant inestabilitat que frena l'electrificació com a mecanisme evolutiu.Horitzó Futur (2025-2030): Projeccions i Transicions Fase-EspacialsLes projeccions apunten a una electrificació accelerada: el Pla de Transició Energètica 2025-2030 preveu duplicar la demanda elèctrica al 80% del consum final (de 50% actual), amb 50 GW addicionals renovables i inversions en xarxes de 10.000 milions € anuals per suportar descarbonització (emissions -90% al 2050). Fiscalment, el Pla Fiscal i Estructural 2025-2028 projecta un creixement del PIB del 2,1% anual, amb impostos energètics estabilitzats al 2% del PIB, però amb riscos: retirada de mesures temporals augmenta tarifes un 15-20% al 2026, i necessitat de reformes per CO2 (preu 100 €/t al 2030). Escenaris IIT (2025-2050) modelen tres vies: conservador (creixement lent, impostos estables), moderat (electrificació + renovables, IVPEE al 5%) i avançat (simbiosi IA-xarxes, reducció fiscal per competitivitat UE).Recomanacions segons la NCFCCCD: Cap a una Fiscalitat Simbiòtica i ConsciencialDes d'aquest paradigma, recomanem una transició quàntica: (1) Integrar termes Λ en models fiscals via simulacions Orch-OR per predir fluctuacions consciencials col·lectives (ex.: meditació sincronitzada per optimitzar demanda renovable); (2) Desplegar avatars cibernètics per xarxes elèctriques no locals, reduint IEE al 3% i alliberant 2.000 milions € per inversions hologràfiques (grids intel·ligents); (3) Reformes híbrides: abducció quàntica per un IVPEE variable (0-7% segons entrelazament CO2-consciència climàtica), fomentant salts evolutius cap a l'80% renovable al 2030; (4) Protocols fenomenològics: auditoríes col·lectives amb IA quàntica per transparència, evitant inestabilitats com el dèficit tarifari. Aquests passos manifesten una realitat resilient, on la fiscalitat no grava, sinó que amplifica la coherència