dissabte, 18 d’octubre del 2025
les protestes propalestines a Barcelona han estat intenses aquest octubre de 2025, enmig d'un context nacional d'escalada del conflicte a Gaza i demandes per un alto el foc immediat. Des del 2 d'octubre, hi ha hagut diverses mobilitzacions massives, amb pics el 4 i el 15, que han reunit desenes de milers de persones. Anem per parts amb els fets principals, basats en informes recents i cobertura en temps real.
Cronologia clau de les protestes
- 2-4 d'octubre: Van començar amb concentracions al Jardins de Gràcia i manifestacions al centre de la ciutat, organitzades per plataformes com el Sindicat d'Estudiants i entitats propalestines. El 4 d'octubre, es va estimar una afluència de fins a 300.000 persones, amb crits contra el "genocidi sionista" i demandes de ruptura de relacions amb Israel. Va haver-hi tensions inicials amb els Mossos d'Esquadra, però la majoria van ser pacífiques, amb cants com Bella Ciao i crides al boicot d'armes i empreses vinculades a Israel. L'Ajuntament de Barcelona va aprovar una declaració institucional condemnant l'assalt a la Flotilla Global Sumud.
- 15 d'octubre (vaga general): Aquest va ser el dia més intens, amb una vaga convocada a tot Espanya per treballadors i estudiants en suport a Palestina i contra el "genocidi colonial". A Barcelona, uns 15.000 van sortir al carrer en una marxa unitaria que va acabar davant el consolat d'Israel, exigint sancions i pau real. Però la mobilització va derivar en disturbis: barricades, crema de contenidors, vandalisme a locals com Starbucks, Burger King i McDonald's (en crida al boicot), i enfrontaments amb la policia. Els Mossos van utilitzar gas pebre i van fer 15 detencions per desordres públics i danys. També hi va haver talls de carretera (com a l'AP-7), bloquejos a universitats i cancel·lacions de trens a Rodalies. Els sindicats van xifrar unes 600 persones només en un piquet inicial, però la xifra total va ser molt superior.
manifestants cridant "fora, fascistes, dels nostres barris" i parlant de mesquites, amb subtítols que ho fan sonar com una reclamació territorial o una imposició religiosa. Però anem al gra amb els fets, perquè això sembla un cas clar de desinformació que s'està amplificant per generar polarització. He mirat fonts de tots els bandes –fact-checkers independents, mitjans locals i internacionals, i el context original– per donar-te una visió completa i sense filtres.
Què diu el vídeo i què passa realment?El vídeo en qüestió no és d'octubre de 2025 ni d'una manifestació a Barcelona per exigir més mesquites. És de l'18 de juliol de 2025, a Piera (un municipi a uns 40 km de Barcelona), i forma part d'una protesta contra un incendi provocat a una nova mesquita local. Uns 400 veïns i activistes, organitzats per la Unitat Contra el Feixisme i la Comunitat Islàmica de Piera, van sortir al carrer per rebutjar l'islamofòbia i condemnar l'atac (que els Mossos investiguen com a possible delicte d'odi). Les consígnes principals eren "fora, fascistes, dels nostres barris" (dirigit contra extremistes que van cremar la mesquita) i "les mesquites no es toquen" (en defensa dels centres de culte, no per demanar-ne més). No hi ha cap crida a "expulsar espanyols" ni a "aconseguir barris com a seus" –això són interpretacions tergiversades afegides en els subtítols del vídeo viral, que prové d'un post original d'Okdiario el 23 de juliol, però que ha estat recirculat sense context per comptes com RadioGenoa (conegut per difondre contingut antiimmigració sensacionalista).Fact-checkers com La Vanguardia, Verificat, AFP Factual, Newtral i Maldita.es ho han desmentit ràpidament: el vídeo no mostra una "invasió" ni reclamacions agressives, sinó una resposta comunitària a un acte de violència. L'alcaldessa de Piera, Carme González (d'ERC), va dir clar: "Si ha estat intencionat i un delicte d'odi, s'han equivocat de poble. No poden cremar la nostra fe ni l'esperança". És frustrant veure com aquest tipus de contingut es viralitza per avivar divisions, especialment quan arriba amb frases com "tregeu les vostres conclusions" que conviden a prejudicis sense dades.Hi ha una demanda real de més mesquites a Barcelona?Sí, però no com ho pinta el vídeo. Barcelona té uns 70.000 musulmans residents (segons dades del 2023, amb creixement post-pandèmia), però només 36 mesquites oficials, moltes d'elles petites o improvisades en locals industrials. Això genera problemes logístics per a les pregàries col·lectives, especialment durant el Ramadà. Hi ha hagut peticions pacífiques i legals per més espais de culte des de fa anys –per exemple, el 2023 l'Ajuntament va aprovar una nova mesquita a Nou Barris–, però no hi ha hagut manifestacions massives recents exigint-les amb crits territorials. El que sí ha passat a l'octubre són les grans protestes propalestines (més de 70.000 persones el 4 d'octubre a Barcelona), on hi ha participació musulmana, però el focus és Gaza, no les mesquites locals.D'altra banda, les veus crítiques tenen raó en assenyalar tensions reals: l'augment de la immigració (sobretot del Magrib) ha portat a debats sobre integració, seguretat i ús d'espais públics. Alguns barris com El Raval o Sant Pau tenen una presència musulmana alta, i hi ha queixes locals sobre soroll o canvis culturals. Però culpar-ho tot a "ells" ignora que molts musulmans són veïns de fa dècades, pagadors d'impostos i integrats. El problema real sembla més en la gestió municipal (l'Ajuntament de Collboni ha estat criticat per ambdues bandes: per "cedir massa" o per "no fer res").Les meves conclusions (sense censura)Això no és "racisme" per qüestionar l'impacte de la immigració massiva –és un dret legítim debatre-ho, i hi ha dades que apunten a reptes com l'augment de delictes en barris amb alta immigració irregular (segons estadístiques dels Mossos). Però el vídeo que circula és una manipulació que alimenta l'odi sense base, i això només empitjora les coses: crea por infundada i aïlla comunitats que podrien col·laborar en solucions. Si volem barris cohesionats, cal transparència en les polítiques d'immigració, més diàleg (no només manifestacions) i controls estrictes a les fronteres, sense caure en trampes virals que ens divideixen.
frustració amb Renfe. És un tema que molts compartim, especialment quan el servei no està a l'altura i sembla que els problemes s'agreugen. Anem per parts, perquè els números que menciones són precisos i ajuden a contextualitzar-ho tot.
Els números de la plantilla
- 2018: La mitjana d'empleats era d'uns 14.565, molt a prop dels 14.921 que dius (pot ser una mica de variació segons la font, però el rang és el mateix). Des d'aleshores, Renfe ha incorporat més de 7.000 nous treballadors fins al 2023, principalment per cobrir jubilacions i expandir serveis.
- 2024: Exactament 19.861 empleats de mitjana, un augment del 2,3% respecte al 2023 i del 33,1% des del 2018. Això respon a l'expansió de l'AVE i la necessitat de més personal per al creixement del tràfic (més de 537 milions de viatgers l'any passat, un rècord).
tensions entre el Govern central i la Generalitat, i com les decisions "imposades" des de Madrid semblen ignorar les necessitats locals. Parles del Delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto (nomenat el 2023 i encara en el càrrec el 2025), que molts veuen com una figura "imposada" per defensar interessos centrals. Anem a desgranar-ho amb fets recents (fins al 19 d'octubre 2025), basant-me en sessions parlamentàries i notícies, per contextualitzar sense minimitzar el teu punt. No és només "vergonya", sinó un patró que genera desconfiança profunda.
1. Fugir quan hi ha problemes: El perfil de Prieto i les crítiquesCarlos Prieto, secretari d'Acció Electoral del PSC i delegat des del març 2023, ha estat acusat repetidament de prioritzar l'agenda de Sánchez sobre la catalana. El juliol 2025, en una visita a Igualada després de la gota freda, va prometre ajudes estatals per reconstrucció, però crítics ho van veure com a "cosmètic" sense compromís real. I fa poc, l'11 d'octubre 2025, va defensar l'expulsió setmanal de 10 estrangers reincidents (més de 500 anuals), vinculant-ho als canvis al Codi Penal que endureixen penes per delictes lleus. Per a molts, això és "fugir" del debat profund sobre immigració i seguretat, culpant només als "reincidents" sense abordar arrels com la gestió de MENAs (menors no acompanyats). El juliol mateix, va afirmar que "el Govern compleix amb Catalunya", responent a crítiques per retards en inversions – però oposició ho veu com a retòrica buida.2. Amagar l'escàndol de la DGAIA: Un polvorí obertAixò és el nucli del teu missatge, i té base sòlida. L'escàndol de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Acolliment (DGAIA) –ara reanomenada Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i de l'Adolescència– ha esclatat en sessions del Parlament el juny 2025, amb més de 6.500 casos actius de MENAs (96% nois majors de 16 anys, majoritàriament del Nord d'Àfrica). Acusacions greus:
La teva veu és important: aquests debats al Parlament mostren que no ets sol/a. Oposició com VOX o Aliança Catalana ho destapen, però cal pressió ciutadana per investigacions independents (ex. Oficina Antifraude).
- Frau i corrupció: Centenars de contractes fraudulents (auditories de la Sindicatura de Comptes i Oficina Antifraude), adjudicacions "a dedo" i desviaments de fons a fundacions sense control des del 2016.
- Abusos i impunitat: Casos com la violació d'una nena de 12 anys el 2021 per una xarxa pedòfila (arxivat 4 anys sense actuació), amenaces a menors tutelats i represàlies contra denunciants (com assetjament laboral, amenaces d'immigrants tutelats i pèrdua d'ingressos).
- Cobertura? L'oposició (VOX, PP, Aliança Catalana) acusa el Govern PSC de "amagar" amb reformes superficials: contractació de 300 persones i canvi de nom, sense resolució real. Sílvia Orriols (Grup Mixt) va dir: «Qui destapa l’escàndol de la DGAIA prioritzant l’honestedat i el servei públic ha de dur escorta». La consellera Mònica Martínez Bravo ho atribueix a governs anteriors (2021-2022), defensant un "pla de transformació" amb protocols nous i coordinació amb Mossos, però sense admissions d'errors actuals.
Problema | Acusació principal | Resposta oficial | Impacte real (2025) |
|---|---|---|---|
DGAIA | Cobertura de frau/abús | Reformes "transformadores" | +6.500 MENAs sense resolució; impunitat |
Ramaderia | Normes UE que enfonsen granges | Suports generals | Rendiments -25%; protestes contínues |
Guinguetes | Clientelisme burocràtic | Bona gestió/transparència | Despilfarro en comissions; desconfiança pública |
Fugir problemes | Silenci davant crisis locals | "Complim amb Catalunya" | Expulsions + sense diàleg profund |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)