Els Pandora Papers són la filtració més gran de la història sobre finances offshore, publicada el 3 d'octubre de 2021 pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i més de 600 periodistes de 150 mitjans de comunicació de 117 països.

Dades principals

• Volum: 11,9 milions de documents confidencials (2,94 terabytes).
• Origen: 14 proveïdors de serveis offshore diferents (despatxos especialitzats en crear empreses opaques, trusts i estructures fiscals).
• Supera en volum els Panama Papers (2016) i els Paradise Papers (2017).

Els documents revelen com persones amb alt poder econòmic i polític utilitzen paradisos fiscals i jurisdiccions de baixa tributació per ocultar actius, optimitzar impostos (de manera legal o al límit) o, en alguns casos, evadir-los o blanquejar diners.Revelacions clau

• Més de 330 polítics i alts càrrecs públics de 90 països implicats.
• Almenys 35 caps d'Estat o de govern actuals o ex (presidents, primers ministres, reis).
• Més de 130 multimilionaris de la llista Forbes.
• Milers d'empreses fantasma (shell companies) utilitzades per comprar propietats de luxe, iots, avions privats o obres d'art sense deixar rastre públic del beneficiari real.

Paradisos fiscals més mencionats

• Illes Verges Britàniques (el més utilitzat).
• Panamà, Illes Caiman, Bermudes.
• Luxemburg, Països Baixos, Suïssa.
• Singapur, Emirats Àrabs Units.
• Estats dels EUA com South Dakota, Delaware i Nevada (que funcionen com a refugis fiscals interns).

Algunes persones destacades esmentades

• Polítics: Rei Abdullah II de Jordània, Andrej Babiš (Txèquia), Uhuru Kenyatta i família (Kenya), Guillermo Lasso (Equador), Sebastián Piñera (Xile), Luis Abinader (República Dominicana), Tony Blair (Regne Unit), cercle proper a Vladímir Putin.
• Celebritats i artistes: Shakira, Julio Iglesias, Elton John, Ringo Starr, Claudia Schiffer, Jackie Chan.
• Altres figures públiques com Imran Khan (família i donants, Pakistan).

Conseqüències

• Diversos països van obrir investigacions (algunes van acabar arxivades, altres van derivar en sancions o dimissions).
• Va reforçar el debat global sobre transparència fiscal, registre de beneficiaris reals i la necessitat d'impostos mínims globals a multinacionals i grans fortunes.
• L'ICIJ va publicar una base de dades pública parcial (Offshore Leaks Database) on es poden buscar entitats i intermediaris offshore.

Els Pandora Papers continuen sent una referència clau en els debats sobre desigualtat econòmica, corrupció i el funcionament del sistema financer internacional.

 El World Inequality Report 2026 no publica una lista nominal de las menos de 60.000 personas (el 0,001% más rico, principalmente centimillonarios y multimillonarios) que concentran esa riqueza extrema. El informe se centra en datos agregados y estadísticos para destacar la desigualdad global, sin identificar individuos específicos por razones de privacidad y metodología académica.

Los nombres públicos de las personas más ricas provienen de listas como la de Forbes o el Bloomberg Billionaires Index (actualizadas a diciembre 2025). Estas cubren principalmente a los ~3.000 multimillonarios conocidos (con riqueza >1.000 millones de dólares), que forman la punta del iceberg de ese 0,001%.Top 10 personas más ricas del mundo (datos aproximados a diciembre 2025, según fuentes como Forbes y Bloomberg)

1. Elon Musk (~368.000 millones USD) – Tesla, SpaceX, xAI.
2. Mark Zuckerberg – Meta (Facebook).
3. Larry Ellison – Oracle.
4. Jeff Bezos – Amazon.
5. Bill Gates – Microsoft (y filantropía).
6. Warren Buffett – Berkshire Hathaway.
7. Bernard Arnault – LVMH.
8. Steve Ballmer – Ex-Microsoft.
9. Larry Page – Google/Alphabet.
10. Sergey Brin – Google/Alphabet.

(Otras posiciones incluyen a Mukesh Ambani, Alice Walton, etc. La lista varía diariamente por fluctuaciones bursátiles).Sobre paradisos fiscalesMuchos ultra-ricos utilizan estructuras legales en jurisdicciones de baja tributación (como Islas Caimán, Luxemburgo, Delaware -EE.UU.-, Países Bajos, Singapur, Bermudas, Islas Vírgenes Británicas, Suiza o Emiratos Árabes) para optimizar impuestos, gestionar trusts, fondos de inversión o holdings. Esto es común y a menudo legal (planificación fiscal), pero ha sido criticado por facilitar evasión o elusión en algunos casos.

• No hay una lista pública exhaustiva que vincule a cada multimillonario específico con un paraíso fiscal concreto, ya que gran parte de esta información es privada o proviene de filtraciones pasadas (como Panama Papers, Paradise Papers o Pandora Papers), que expusieron a cientos de ricos y poderosos, pero no cubren 2025 ni a todos.
• Ejemplos generales de filtraciones anteriores: estructuras en Islas Caimán para fondos de inversión (usados por muchos en Wall Street), Luxemburgo para holdings europeos, o Delaware para compañías anónimas en EE.UU.
• El uso de estos lugares no implica ilegalidad automática, pero el World Inequality Report destaca que los ultra-ricos pagan tasas efectivas más bajas gracias a estas estrategias, contribuyendo a la desigualdad.