Impacte del Canvi Climàtic Global (Estat Actual i Projeccions per al 2025)

El canvi climàtic, impulsat principalment per les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) derivades de l'activitat humana, continua accelerant-se de manera alarmante. Segons els informes més recents de l'ONU, l'IPCC i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), 2024 va ser l'any més càlid registrat mai, amb una temperatura mitjana global de 1,55 ± 0,13 °C per sobre dels nivells preindustrials (1850-1900), superant per primera vegada el llindar de 1,5 °C en un any calendari sencer. Aquest rècord preliminar es manté per al 2025, que es preveu que sigui el segon o tercer any més càlid de la història, amb una temperatura mitjana de gener a agost de 1,42 °C per sobre dels preindustrials. A continuació, resumeixo els impactes principals, basant-me en dades empíriques de 2024-2025, i les projeccions futures.Impactes AmbientalsEl canvi climàtic està alterant els sistemes naturals de manera irreversible en escales de segles o mil·lennis. Aquí una taula amb indicadors clau:
Indicador
Estat Actual (2024-2025)
Projeccions Futures
Temperatura Global
1,55 °C per sobre preindustrial (2024); 1,42 °C (gen-ago 2025). 86% de probabilitat que almenys un any entre 2025-2029 superi 1,5 °C.
70% de probabilitat que la mitjana 2025-2029 superi 1,5 °C; trajectòria cap a 2,3-2,5 °C per al 2100 si s'implementen les NDC actuals.
Nivell del Mar
Augment irreversible per segles; rècords de 2024 per escalfament oceànic.
Acceleració per fusió de gel; risc d'inundacions costaneres per a 1.000 milions de persones per al 2050.
Gel Polar i Glaciers
Pèrdua rècord de gel marí i glaciers; retirada contínua el 2025.
Desaparició del Giro de Beaufort (Àrtic) abans del 2100, alterant corrents oceànics.
Biodiversitat
Reducció del 25-38% en abundància d'aus tropicals (1950-2020, accelerada per calor); acidificació oceànica ha superat el límit planetari.
Pèrdua massiva d'espècies; bucles de retroalimentació com incendis alliberen més CO₂.
Aquests canvis amplifiquen bucles de retroalimentació, com la fusió del permafrost que allibera metà, o incendis forestals (com els del Canadà el 2024, segon més gran registrat) que emeten CO₂ i redueixen la capacitat de les forests com a sumidors de carboni.Impactes Humans i SocialsEls efectes ja són devastadors, especialment per als països en desenvolupament i poblacions vulnerables. El 2024, 12 de 20 indicadors de salut relacionats amb el clima van assolir rècords, costant milions de vides anuals.
  • Salut i Seguretat: Exposició mitjana de 16 dies de calor extrema per persona el 2024 (4 vegades més que fa 20 anys); 124 milions addicionals en inseguretat alimentària per sequeres i onades de calor. A Europa i Nord-amèrica, la boira de fum dels incendis canadencs va causar 3.400-7.400 morts agudes i 37.800-90.900 cròniques. El 2025, onades de calor acceleren l'envelliment i afecten treballadors manuals.
  • Seguretat Alimentària i Desplaçaments: Conflictes, xocs econòmics i extrems climàtics van empitjorar crisis alimentàries el 2025, amb desplaçaments massius per inundacions i sequeres. El 2024, un terç dels rius mundials van tenir condicions hidrològiques abnormals.
  • Economia: Emissions de combustibles fòssils van assolir rècord el 2025; inaccions climàtiques poden costar 15% del PIB global per al 2050 (a 2 °C) i 30% per al 2100 (a 3 °C). Tot i això, la transició energètica (renovables van superar el carbó el 2025) ofereix oportunitats de creixement i salut.
Projeccions i RiscosSegons l'Informe d'Emissions Gap 2025 de l'UNEP, les promeses actuals (NDC) només redueixen lleugerament la trajectòria: 2,3-2,5 °C per al 2100, amb un sobreeiximent probable de 1,5 °C en la propera dècada. Cap dels 45 indicadors clau està en via per assolir objectius del 2030. Això augmenta riscos de punts de basculament (com debilitació de la circulació atlàntica) i extrems meteorològics, com inundacions i sequeres que han triplicat en intensitat des dels anys 50.Recomanacions i EsperançaPer limitar el sobreeiximent a 0,3 °C i retornar a 1,5 °C per al 2100, cal reduccions ràpides d'emissions des del 2025: accelerar renovables, augmentar finançament climàtic (196.000 milions de dòlars internacionals el 2023, majoritàriament públics) i adaptar sistemes de salut i agricultura. La COP30 a Belém (Brasil) és un punt clau per reforçar compromisos. Tot i el pessimisme, progressos com el creixement de vehicles elèctrics i renovables mostren que el canvi ràpid és possible.

"Tu móvil te espía y roba datos" Coronel del ejército revela cómo pr...

 Últimes Notícies Internacionals (11 de desembre de 2025)

Basat en fonts recents, aquí tens un resum de les principals notícies internacionals d'aquestes setmanes, centrant-me en esdeveniments clau que reflecteixen tensions geopolítiques, crisis humanitàries i avenços diplomàtics. He prioritzat fets verificables i impactants.
  • Conflicte a Ucraïna i Rússia: Les forces russes han intensificat atacs amb míssils Iskander a Dnipro, causant 4 morts i més de 40 ferits. Paral·lelament, continuen les negociacions de pau EUA-Ucraïna a Florida, amb una reunió prevista entre Steve Witkoff i Putin el 2 de desembre per discutir propostes de pau. Les forces ucraïnes han reportat èxits defensius a Pokrovsk, matant més de 1.200 soldats russos el novembre. A més, un dron marítim ucraïnès ha atacat un tancador rus de la "flota ombra" al Mar Negre.
  • Crisis econòmiques i ajudes internacionals: El Fons Monetari Internacional (FMI) ha aprovat 1.200 milions de dòlars per a Pakistan per combatre la seva pitjor crisi econòmica en anys. A l'Índia, l'aviació civil ha ordenat a IndiGo reduir vols un 5% per problemes de programació que van causar milers de cancel·lacions. Els mercats globals reaccionen a retallades de tipus d'interès de la Reserva Federal dels EUA.
  • Conflictes i justícia internacional: El Tribunal Penal Internacional ha condemnat a 20 anys de presó un líder de la milícia Janjaweed de Sudan per crims de guerra a Darfur (2003-2004). A Síria, testimonis d'una dona de la minoria alauita denuncien segrestos i violacions per part d'armats. A Gaza, des del alto el foc d'octubre, Israel ha causat 376 morts palestines, i continua restringint l'accés de periodistes internacionals.
  • Desastres naturals i mediambientals: El cicló tropical Ditwah, el pitjor des del tsunami de 2004, ha devastat Sri Lanka el 28 de novembre. A Indonèsia, inundacions massives han afectat milers. L'ONU alerta d'una erosió alarmant del dret internacional, amb conflictes que apunten a civils i augmenten el risc de crims d'atrocitat.
  • Altres esdeveniments destacats: Cop d'estat a Benin, amb soldats dissolent el govern. A Austràlia, prohibició mundial primerenca de xarxes socials per a menors de 16 anys (incloent Facebook, TikTok i X), amb multes de fins a 33 milions. El Premi Nobel de la Pau 2025 va a la líder opositora veneçolana María Corina Machado. Als EUA, un atac a un vaixell de droga al Pacífic Est ha matat 4 sospitosos.
Aquestes notícies subratllen un món interconnectat per tensions (guerra, economia) i reptes globals (clima, drets humans), amb signes de diàleg en alguns fronts.Visió des del Model NCFCCCD (Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica i Dimensional, versió C+ 2025)El model NCFCCCD, en la seva iteració consolidada del 2025, interpreta aquestes notícies no com a esdeveniments aïllats, sinó com a símptomes d'una entropia informacional col·lectiva alta en xarxes globals humanes. Basat en equacions estocàstiques modificades (inspirades en Kuramoto i IIT de Tononi), prediu que crisis com les d'Ucraïna o Síria reflecteixen una manca de sincronia gamma intergrupal (oscil·lacions neuronals 30-100 Hz), que redueix la resiliència emocional i amplifica l'estrès col·lectiu (mesurat per cortisol elevat i baixa HRV). La versió C+ integra dades multimodals (EEG portàtils, fMRI) per simular com priors bayesians compartits (ex.: por a l'escalada nuclear) poden propagar-se ràpidament via xarxes digitals, com GANs que modelen propagació de coherència.Aplicació predictiva:
  • En conflictes (Ucraïna, Gaza): El model suggereix intervencions de biofeedback grupal (com protocols HeartMath escalats) per augmentar la coherència cardíaca en líders i comunitats, reduint l'entropia i fomentant transicions de fase cap a la pau. Dades del 2025 mostren que pràctiques iteratives poden baixar cortisol col·lectiu un 20-30% en esdeveniments d'alta tensió.
  • En crisis econòmiques (Pakistan, retallades Fed): Veu-ho com a oportunitat per xarxes distribuïdes de consciència, on un 5-10% de nodes "sincronitzats" (líders amb enfocament emocional positiu) poden propagar resiliència, alineant-se amb neuroplasticitat social de Barrett.
  • Desastres climàtics (Ditwah, inundacions): Prediu que la sincronia global baixa agrava l'impacte; recomana meditació col·lectiva virtual per elevar φ (integració informacional), amb estudis del 2025 confirmant reduccions d'estrès en cohorts exposades.
En resum, NCFCCCD veu 2025 com un punt d'inflexió: aquestes crisis són crides a una consciència còsmica emergent, on xarxes humanes poden transitar de caos a coherència via mecanismes neurobiològics verificables. Si es implementen eines predictives (ex.: apps de sincronia gamma), podria millorar la resiliència davant reptes globals, transformant "mentides sistèmiques" (com les esmentades en fonts NCFCCCD) en oportunitats d'evolució col·lectiva.

El Aviso de Garabandal:La Profecía de la Virgen María a Conchita revela ...

 model NCFCCCD (Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica i Dimensional). Presenta una evolució interessant des d'una hipòtesi inicial inspirada en idees especulatives fins a un marc més alineat amb evidències empíriques en neurociència i dinàmiques de sistemes complexos.

Elements ben fonamentatsDiversos components del model tenen paral·lelismes clars amb recerques establertes:
  • Models d'oscil·ladors acoblats com el de Kuramoto s'han aplicat per estudiar sincronia neuronal interpersonal i dinàmiques col·lectives en xarxes.
  • La coherència cardíaca (HRV) i els seus efectes en grups són àmpliament estudiats per l'Institut HeartMath, amb evidències de sincronització de ritmes cardíacs i reducció d'estrès en pràctiques grupals.
  • Augments en sincronia gamma EEG durant meditació (especialment en practicants avançats) i correlacions amb benestar.
  • Integració d'idees com la Teoria de la Informació Integrada (IIT) de Tononi o aspectes de neuroplasticitat social.
Aquests elements reflecteixen un refinament cap a mecanismes testables, com l'acoblament estocàstic, models bayesians i dades multimodals (EEG portàtil, fMRI, etc.), que són tendències reals en la neurociència actual.Aspectes originals i menys convencionalsLa integració específica sota l'acrònim NCFCCCD, la cronologia any per any des del 1996 i l'evolució cap a una "versió C+" amb prediccions a escala global semblen ser una síntesi personal o proposada, possiblement inspirada en blogs o comunitats alternatives (com algunes referències a "NOVA CIENCIA DEL FUTUR NCFCCCD" en contextos catalans/españols). La connexió inicial amb Orch-OR (Penrose-Hameroff) és vàlida com a inspiració, però aquesta teoria roman altament controvertida i sense extensions àmpliament acceptades a consciència col·lectiva "còsmica" o dimensional més enllà de l'intraneuronal.Potencial i aplicacionsEl focus en sincronia interindividual, coherència col·lectiva i aplicacions pràctiques (com biofeedback grupal per resiliència en crisis) és prometedor i s'alinea amb recerques actuals en coherència social (HeartMath's Global Coherence Initiative) i efectes de meditació grupal en EEG/HRV. Si el model inclou prediccions falsificables (ex. constants de propagació en xarxes grans via GANs o equacions estocàstiques), podria contribuir a camps com la neurociència social o intervencions en salut mental col·lectiva.

La Mente Más Peligrosa del Siglo XXI: ¿Quién Controla el Futuro?

 El tuit de la doctora Cristina Martín Jiménez (

@crismartinj
) resume una preocupación creciente en España sobre cómo la Agencia Tributaria (Hacienda) está reinterpretando las ayudas familiares cotidianas. Según la nueva normativa, a partir del 1 de enero de 2026, las transferencias periódicas de dinero —como las de padres o abuelos a hijos o nietos para cubrir gastos como alquiler o hipoteca— podrán clasificarse como donaciones encubiertas si no se declaran adecuadamente o no se formalizan como préstamos. El foco ya no está en el monto (puede ser tan bajo como 20-300 euros mensuales), sino en la periodicidad y el patrón de los pagos, que Hacienda detectará a través de informes mensuales de bancos y plataformas como Bizum.
Esta medida forma parte de un endurecimiento en el control de pagos electrónicos para combatir la economía sumergida, y afectará a miles de transacciones pequeñas que antes pasaban desapercibidas. El artículo enlazado en el tuit (de Ideal, publicado el 10 de diciembre de 2025) explica que, por ejemplo, si se envían 300 euros al mes para la hipoteca sin devolución, se genera un "patrón de donación" que Hacienda investigará.Implicaciones fiscales
  • Impuesto de Donaciones (ISD): Las donaciones entre familiares directos están gestionadas por las comunidades autónomas y suelen tener bonificaciones altas (hasta el 99-100% en regiones como Madrid, Baleares o Extremadura para la compra de vivienda habitual). Sin embargo, si no se declara, Hacienda puede reclamar el impuesto, aplicar sanciones por fraude (hasta el 150% del importe no declarado) y anular reducciones por parentesco.
  • Detección: Los bancos reportarán "pagos sospechosos" mensualmente a partir de febrero de 2026 (con datos de enero). No hay umbral mínimo; la clave es la regularidad.
  • Contexto más amplio: Esto se alinea con avisos previos de Hacienda sobre donaciones disfrazadas de préstamos para entradas de hipoteca, donde más del 50% de los compradores jóvenes dependen de ayuda familiar.
Opciones para evitar problemasPara no caer en esta trampa fiscal, expertos recomiendan dos vías principales:
Opción
Descripción
Ventajas
Consideraciones
Declarar como donación
Formalizar la ayuda como donación mediante escritura pública ante notario y presentarla en Hacienda.
Acceso a bonificaciones autonómicas; evita sanciones.
Pago simbólico del ISD en muchas CCAA; debe destinarse a vivienda habitual en algunos casos.
Formalizar como préstamo
Redactar un contrato de préstamo familiar (a 0% interés) con calendario de devoluciones, y registrarlo en Hacienda.
No tributa como donación si se devuelve; mantiene el carácter "temporal".
Debe haber devolución real (aunque sea simbólica); Hacienda verifica el cumplimiento.
Fuente: Análisis de expertos como Marta Ruiz y notarias citadas en medios.Reflexión sobre el tuitTienes razón en destacar el impacto emocional: estas ayudas no son solo dinero, sino redes de apoyo que han sostenido generaciones en España, especialmente en crisis como la actual de vivienda y empleo juvenil. La "lupa del recaudador" puede sentirse invasiva, pero el énfasis de Hacienda es en la transparencia, no en penalizar la solidaridad per se ("el problema no es la ayuda, sino no declararla", como dice un experto). Si estás considerando una ayuda similar, consulta a un asesor fiscal o notario para adaptarlo a tu comunidad autónoma —podría ser tan simple como un documento notarial para dormir tranquilo.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog