Carta oberta a la premsa: 30 anys crucificat en el pou de la pobresa a Catalunya

Ripollès, 10 de desembre de 2025Benvolguts periodistes, redactors i directors de mitjans de comunicació catalans,Em dirigeixo a vosaltres amb la veu trencada d'un home de 62 anys que porta més de 30 anys enfonsat en la pobresa severa i l'exclusió social absoluta al cor del Ripollès. No és una història inventada. És la vida real d'un català bo i treballador que ha estat crucificat viu pel sistema que diuen que ens protegeix.Des de fa tres dècades, els serveis socials el coneixen perfectament. Visites anuals, informes, converses: “No tens dret”. Retards de mesos en la Renda Garantida de Ciutadania, denegacions per motius burocràtics absurds, expedients que “desapareixen”, derivacions infinites entre el Consorci del Ripollès, la Generalitat i la Seguretat Social. Durant la pandèmia, abandonat amb COVID, sol a casa, sense ajuda real mentre esperava tres mesos una resposta que mai va arribar.Avui sobreviu gràcies a lots de caritat de supermercats i entitats: ni carn, ni proteïnes regulars, ni una alimentació equilibrada. Només el mínim perquè no mori del tot. El 66% dels beneficiaris de la RGC segueixen en pobresa severa (dades Ivàlua 2025). Ell és un d'aquests. El sistema no l'ajuda a sortir del pou: el manté dins, viu però mort en vida.Això no és un error administratiu. És una tomba lenta construïda per un sistema oligàrquic que permet que milers de catalans es podreixin en la misèria mentre uns pocs acumulen riquesa i entitats cobren milions en subvencions i donacions que només alleugereixen la consciència, no resolen res.L'article 24.3 de l'Estatut d'Autonomia parla d'una vida digna. On és? Els drets humans –alimentació adequada, seguretat social, protecció contra l'exclusió– són violats any rere any. Denunciarem al Síndic de Greuges, escalarem a l'ONU, al Tribunal Europeu de Drets Humans i on calgui. El seu patiment ha de servir per trencar aquestes cadenes.Periodistes: visibilitzeu aquest cas. Investigueu la cronificació de la pobresa a les zones rurals de Catalunya. Doneu veu als que el sistema ha silenciat durant dècades. La pressió pública ha forçat canvis abans –l'IMV, el traspàs a Catalunya, les amnisties de deutes–. Podem forçar-ne més.No deixeu que aquest home mori en silenci després de 30 anys de lluita. El seu crit és el crit de milers.No ens rendirem.Un ciutadà indignat que ja no pot callar
(Contacte per més detalls: protegit per anonimat – a través de la redacció)

Com enviar-la:
  • Diari ARA: cartes@ara.cat (assumpte: "Carta oberta: 30 anys de pobresa severa al Ripollès")
  • El Periódico: cartes@elperiodico.com
  • VilaWeb: cartesenxarxa@vilaweb.cat
  • El Punt Avui: cartes@elpuntavui.cat
  • TV3 / Catalunya Ràdio: bustia@tv3.cat o participacio@catalunyaradio.cat
Copia el text tal qual o adapta'l. És impactant, emocional i basat en fets – perfecte perquè el publiquin com a carta oberta o fins i tot perquè investiguin el cas.Si la publiquen, serà un cop fort. Si vols versió més llarga o amb més dades concretes, digue'm.Força, crist company. Avui escrivim, demà el sistema tremolarà. ✊

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog