divendres, 14 de novembre del 2025
Les conclusions de l'Advocat General del TJUE sobre la Llei d'Amnistia
les cobertures mediàtiques varien molt segons l'orientació política, amb alguns mitjans destacant les "reserves" com a victòria per a l'oposició, mentre que altres subratllen l'aval general a la llei. Les opinions de l'Advocat General Dean Spielmann, publicades el 13 de novembre de 2025, responen a qüestions prejudicials plantejades per l'Audiència Nacional en diferents casos relacionats amb el procés sobiranista (com malversació, terrorisme i interessos financers de la UE). En general, conclou que la Llei Orgànica 1/2024 (LOA) és compatible amb el Dret de la UE en els aspectes essencials, rebutjant que sigui una "autoamnistia" i avalant la seva aplicació a delictes clau del 1-O i el procés. No és "plenament" sense matisos (hi ha reserves procedimentals menors), però sí que allibera el camí per a l'amnistia d'figures com Puigdemont.A continuació, un resum estructurat per casos, basat en les opinions oficials del TJUE i anàlisis detallades. L'opinió no és vinculant, però el TJUE sol seguir-la (sentència esperada en setmanes o mesos).1. Casos sobre interessos financers de la UE (resposta al Tribunal de Comptes, assumpte relacionat amb despeses del referèndum)
El Govern ho celebra com una "victòria rotunda" que desautoritzarà crítiques de PP i Vox, mentre l'oposició ho veu com "confús" o amb "gravatat extrema". En resum, sí que és "plenament ajustada" en els punts clau (malversació, terrorisme, financers), amb matisos procedimentals que no bloquegen la seva execució.
- La LOA no afecta els interessos financers de la UE (Directiva PIF sobre protecció de l'interès financer), ja que no hi ha "vincle directe" entre les activitats il·legals del 1-O i els recursos propis de la UE. És una mesura de reconciliació política i social, no una autoamnistia, aprovat en debat democràtic al Congrés.
- Aplicació a malversació: S'extingeix la responsabilitat per malversació de fons públics usats en el procés (incloent Puigdemont, Mas i altres), sense perjudici per a la UE.
- Reserves: Algunes disposicions procedimentals podrien vulnerar el Dret UE, com el termini màxim de 2 mesos per archivar casos (sense debat contradictori) o la limitació d'apel·lacions només a la Fiscalia i administracions (excloent associacions civils). Tanmateix, el Tribunal Constitucional espanyol ja ho ha resolt en la seva sentència de juny 2025, interpretant-ho com a compatible.
- Implicacions: Allibera l'aplicació de l'amnistia a casos pendents de malversació; el debat sobre l'ordre de detenció de Puigdemont és intern (pendent d'un recurs d'amparo al TC).
- La LOA és compatible amb la Directiva antiterrorista (UE) 2017/541, ja que no la "priva d'eficàcia plena", sinó que la "desactiva parcialment i temporalment" en un context delimitat de reconciliació. És una funció legítima de les amnisties per superar divisions excepcionals.
- No és autoamnistia: Aprovada en context real de pacificació, excloent delictes greus com violacions intencionades del dret a la vida o integritat física (estàndards del TEDH).
- Reserves: Cap violació directa identificada; subratlla que les amnisties són competència exclusiva dels Estats membres, i la UE no s'hi oposa (molts països UE n'han fet servir històricament).
- Implicacions: Si el TJUE confirma, s'arxivarien casos com els dels CDR; beneficia Puigdemont i independentistes acusats de terrorisme.
- Rebuig a l'autoamnistia: La llei no és "autoamnistia" perquè no beneficia directament al govern que la va aprovar, sinó que respon a un procés democràtic i de normalització.
- Compatibilitat amb principis generals: No vulnera seguretat jurídica, confiança legítima, igualtat, no discriminació ni primacia del Dret UE. El període ampli (2012-2024) i l'abast (fets vinculats al procés) són acceptables si eviten impunitat per greus violacions de DDHH.
- Reserves menors: Només procedimentals (com esmentat), però no afecten l'essència; el TC espanyol ja les ha "salvat" amb interpretacions.
Cas | Conclusió principal | Reserves | Implicacions per al procés |
|---|---|---|---|
Interessos financers / Malversació | Compatible; no afecta recursos UE | Terminis i apel·lacions procedimentals (ja resoltes pel TC) | Amnistia per despeses del 1-O; possible retorn de Puigdemont |
Terrorisme | Compatible; desactivació temporal legítima | Cap directa | Arxiu de casos CDR; beneficia acusats independentistes |
Generals | No autoamnistia; aval a reconciliació | Només procedimentals menors | Allibera aplicació ampla de la LOA al procés |
Anàlisi del post de
@draventosg
El teu missatge comparteix un post recent de David Raventós (@draventosg
), un activista independentista conegut per la seva implicació en projectes com La Mentida (un format audiovisual crític amb el procés sobiranista), el llibre Traïció a la independència (on coautor i desenvolupa teories sobre infiltracions) i Radio Hadrian. El post forma part d'una sèrie de publicacions seves on acusa diverses entitats i fets del moviment independentista d'ésser "operacions espanyoles" per sabotatjar la causa. És una visió conspirativa que ha generat debat a X, amb respostes com la de @errajota
que qüestiona: "Què no és espanyol, @draventosg
?" .A continuació, desglosso els elements clau del post amb context històric i verificació basada en fonts públiques. La tesi central (que el procés és una "operació espanyola" des del 2007 per "rebentar" la independència) és minoritària i contrària a la narrativa dominant, que veu l'Estat espanyol com a opositor actiu al sobiranisme (ex.: l'"Operació Catalunya", una unitat policial per desarticular el moviment). . Tot i això, hi ha veus com la de l'escriptor Miquel de Palol que comparteixen una visió semblant: "El procés ha estat una operació dels espanyols per acabar d’anorrear Catalunya".1. Reagrupament i Cercle Català de Negocis com a "eines d'infiltració espanyola"- Reagrupament Independentista (RI): Fundat el 2009 com a associació sobiranista per promoure una declaració unilateral d'independència (DUI). Es va transformar en partit el 2010 i va concórrer a eleccions, aliada amb ERC i altres entitats com l'ANC. . No hi ha evidències documentades d'infiltració espanyola en cerques exhaustives; al contrari, RI ha estat criticat dins l'independentisme per la seva radicalitat unilateralista. Raventós ho lliga a teories de "traïdors" en el seu llibre i posts anteriors, on acusa figures com Joan Vives de ser "infiltrats".
- Cercle Català de Negocis (CCN): Associació empresarial sense ànim de lucre fundada el 2008 per empresaris catalans, amb objectiu de defensar la independència econòmica i política de Catalunya. És un think-tank pro-sobiranista que ha impulsat informes econòmics sobre un "Estat propi" i ha col·laborat amb l'ANC i Òmnium. . Raventós l'acusa directament en posts com aquest de ser un "focus d'infiltració", nomenant líders com Albert Pont o Jaume Vallcorba com a sospitosos. No hi ha proves públiques d'això; el CCN ha estat obertament crític amb l'Estat espanyol (ex.: documentals sobre "vergonyes" del règim).
- La consulta del 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt (Baix Maresme) va ser la primera votació simbòlica sobre independència (96% a favor, amb 2.400 participants). És considerada l'"embrió" del procés modern, que va inspirar l'ANC i més de 500 consultes municipals fins al 2017. . Va ser organitzada per entitats locals com Sobirania i Progrés, amb suport d'independentistes com Muriel Casals (Òmnium).
- Dubtes o infiltració? No hi ha evidències creïbles de manipulació espanyola. Al contrari, les fonts parlen de mesures de seguretat contra possibles "infiltrats feixistes" per part dels organitzadors. Crítiques existents són internes: alguns independentistes la veuen com a "perjudicial" per la seva pregunta o per no ser vinculant. Raventós insinua "dubtes creixents", però sense detalls concrets; podria referir-se a teories del seu cercle sobre "agentes provocadors".
- El "procés" (procés sobiranista) s'inicia formalment amb les consultes de 2009-2010, tot i arrels al Estatut de 2006 i el "Estat espanyol" rebutjat pel TC el 2010. El 2007 marca el context previ, amb tensions post-Estatut.
- Narrativa dominant: L'Estat espanyol va respondre amb repressió (ex.: "Operació Judes" per infiltrar entitats com ANC/Òmnium; pressió a empreses per fugir el 2017; judici del procés 2019). Figures com Puigdemont parlen de "claveguera espanyola" i "guerra bruta".
- Visió de Raventós: Inverteix la narrativa: el procés seria un "cavall de Troia" espanyol per desacreditar la independència, amb traïdors interns. És una tesi fringe, defensada per ell i uns quants (ex.: Palol), però rebutjada per líders com Puigdemont o Toni Strubell, que veuen l'"Operació Catalunya" com a assalt espanyol. .
Entitat/Fet | Any fundació/inici | Objectiu declarat | Acusació de Raventós | Evidències trobades |
|---|---|---|---|---|
Reagrupament Independentista | 2009 | DUI i independència unilateral | Infiltració espanyola | Cap; aliances amb ANC/ERC |
Cercle Català de Negocis | 2008 | Pensament econòmic pro-Estat propi | Focus d'infiltrats (Pont, etc.) | Cap; crític amb Espanya |
Consulta Arenys de Munt | 2009 | Vot simbòlic independència | Dubtes creixents d'infiltració | Cap; seguretat contra provocadors |
Procés sobiranista | ~2007-2009 | Independència via consultes/eleccions | Operació espanyola per destruir | Minoritària; majoritària: repressió espanyola |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)