Conveni amb l'ajuntament de Barcelona per la inclusió

Finalitza la reforma de la façana de l'església de Sant Julià

Es dedica un llibre al Ball del Roser de Vallfogona de Ripollès

Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels ...

https://books.google.es/books?id=MoyexEklOGwC
Ball del pa sucat. Vid. Pa sucat, Ball del. [Ball del] Paillari, pica foc. Vid. Patllari, pica foc, [Ball del]. [Ball del] Pallari, pica foc. Vid. Patllari, pica foc, [Ball del]. Ball del panellet. Vid. Panellet, Ball del. Ball del panoli. Vid. Panoli, Ball del. [Ball del] ... [Ball del] Rondeu, rondel. Vid. Rondeu [rundeu], rondel [rundèl]. [Ball del] Rondeu d'Auch. Vid. Rondeu d'Auch, [Ball del]. [Ball del] Rontón. Vid. Rontón [runtunl. Ball del Roser. Vid. Roser, Ball del. Ball del rossinyol. Vid. Rossinyol, Ball del.

La Cerdanyola rural: estudi etnogràfic - Pàgina 158

https://books.google.es/books?isbn=8449023955
Sovint hem trobat programes amb aquesta estructura general: Primer dia: a) Ball de nit. Segon dia: b) Ofici solemne (excepte en l'època republicana), ball de dansa, ball de tarda iball i concert de nit. Tercer dia: c) Balls de tarda i nit, i altres actes diversos (audicions desardanes, esdeveniments esportius, etc). Valguin com a primera il·lustració el programa dela Festo Major del Roser dels anys quaranta, segons organitzà el Salón-Café Espana, delcarrer de Sant Ramon. Programa ...

La vall de Lillet (del Riutort al Junyent) Itineraris des de la Sala ...

https://books.google.es/books?isbn=8497912128
Dissabte hi ha concursos de dibuix, plats cuinats i el ball del bolet al.lucinogen. El diumenge, mercat del bolet i de productes artesanals, degustació de rovellons, àpat al menjador delboletaire (situat al parc Xesco Boix) i actuacions infantils. EI primer cap de setmana d'octubre,de divendres a dilluns, festa major del Roser, amb ball, concurs de botifarra, sardanes, concert, festival infantil i sopar de Tornaboda. Per acabar els actes de tardor, a començaments de novembre es fa la fira ...

Ball, o, Martiri de Sant Andreu Apòstol, patró de la vila de la ...

https://books.google.es/books?isbn=849568411X
En primer lloc, hem de parlar de les peces que s'han pogut reconstruir cercant en la memòria de les persones que visqueren l'última representació, o bé en la dels seus descendents, i que en recordaven certes melodies. Una vegada contrastades les diferents ... almenys en els últims anys. El Ball de Bastonets, vinculat primerament a la Confraria del Roser (confraria dels fadrins), segons consta en un document reproduït per Mn. J. Pié en els 1 04 Ball o Martiri de Sant Andreu Apòstol.

Arxiu d'etnograf?a i folklore de Catalunya - Pàgina 196

https://books.google.es/books?isbn=587275485X
Portal de Betlem... 76. Als que estan en gràcia... 77. La Mare de Déu. 78. Qui és amic del pobre... 79. Aqui dalt en aquest mont... 80. Amb melodia... 81. i a l'entrada de Betlem... 82. El Noi de la Mare. 83. Caramelles (amb nou corrandes). 84. Set anys ha que vaig per mosso... 85. Els fadrinets de Sant Pol. 86. Es dilluns pels seus difunts... Les cançons 1, 2, 17, 34, 35, 39, 43, 44, 75, 81 i 85 porten a més tonada. Ballets. Explicació i lletra de la cançó: Llofriu (Girona). 1, l el ball del Roser.

The Phoenix and the Flame: Catalonia and the Counter Reformation

https://books.google.es/books?isbn=0300054165 - Tradueix aquesta pàgina
The begging was prohibited for the future, but the prohibition went the way of all such; in 1751 a diocesan synod once again had to prohibit the custom.315 Inevitably the Rosary also had its own rich range of dances, called Danses del Roser but taking different forms according to the locality, and danced not only on feasts of the Virgin but also in Carnival. In Ridaura (Olot) the words of the dance - El ball del Roser The dance of the Rosary Marieta, Marieta, Marieta, Marieta, el ball del ...

Historiografia religiosa de l'Arxidiòcesi de Tarragona, 1606-2007: ...

https://books.google.es/books?isbn=8498832942
marededéu —de la Candela, del Claustre, de Misericòrdia, del Roser—; d'un sant o santa —Antoni, Bernat Calvó, Bartomeu, Joan, Magdalena, Magí, Martí, Nicolau, Pere Ermengol, Tecla— o de les Ànimes del Purgatori. ... Tàrrega: Artes Gráficas, Francisco Camps Calmet, 1953. AA. DD.: Impressions del Ball del Sant Crist de Salomó. Cent representacions a l'església. Sant Sadurní d'Anoia: Patronat del Ball del Sant Crist de Salomó, 2000. Abellan, J. J.: «El 'ball del Sant ...

Aguiló: Volum 7. Lletres R a S - Pàgina 304

https://books.google.es/books?id=8bKl4VAiH-UC
Coloma de Queralt, 1527; «sombrero de senyora cubert de tafeta vermell y guarnit depuntas de plata», Inv. Vich, 1774; «sombrero bo folrat de tafató ab son cordó de seda», Inv. d'un pagès ric, Cornellà, 1629; «sombreros de dol», Palma, 1658; Nebrissa, 1522; Inv. Vich, 15o7; — el sombrero era signe de distinció; amb capa i sombrero ballen el ball del ciri; ab sombrero y gam- beto trau a ball el gotxaire per la festa del Roser i la festa major; amb sombrero van els principals de les ...

Gegants i altres entremesos de la Garrotxa - Pàgina 146

https://books.google.es/books?id=WwzaAAAAMAAJ
Josep Murlà i Giralt - 1984 - ‎Visualització de fragment
El Pubill i la Pubilla en una fotografia dels anys cinquanta (Arxiu Casulà). La parella dansava, al migdia i vespre, davant la casa del carrer del Roser on hi ha una fornícula amb la imatge de la Verge titular del barri. La música, amb arranjaments de Francesc Casanova i Estorch'21, era la del "Ball de Roser" o "Ball del Gambeto" de la població de Riudaura, a la qual s'aplica la lletra següent: "El Ball del Roser, Marieta, Marieta, el ball del Roser, Marieta jo el sé. Ballem-lo tots dos, ...

El paga-li, Joan: ball del vano i el ram de Sant Cugat del Vallès

https://books.google.es/books?id=4tnfAAAAMAAJ
Joan Auladell i Serrabogunyà - 1997 - ‎Visualització de fragment
Acabat el ball de rams es reuniren les dones a l'església amb els pabordes o sia els administradors de Sant Pere, i com ja era passat el migdia començaren el «Llevant detaula» fent dues comitives. Entre la ... Tothom esclata en esclamacions d'alegria quan davant de la casa s'atura l'orquestra sense deixar de tocar i entren el pabor- de i les pabordesses vestits amb ses millors robes, col•locant al mig de la taula, ell la bacina deSant Pere i elles l'altra amb la Mare de Déu del Roser.

Llibre dels Miracles de Nostra Seuyora del Roser y del modo de dir ...

https://books.google.es/books?id=9M8HqG-B_PwC
Geroni Taix - 1677 - ‎Llegits
... nat,y conlìdeiant la penitencia tant llapgeta, y amm t9la,niarauellada de açò, y de la kantçdat del glotios faut Dotmngo,y de la fuafama tant gran , у усЬщ: que ell tenia en tan poeh los leus p¢catS;tc_lp¢mgU,4`5§ tant fomingo, dien tli. Yo pate al-ttc; otacions açoß ... dopen altra penitencia que fle major , y de mea tte, ball, la qual :amb: paga cumplir ce menos temp; que no aqueixa.Petque no voldfia tellat obligada al que pet ventura pet); mja Нации; ‚ fem ...

La dialéctica de la identidad en Cataluña: Un estudio de ... - Pàgina 229

https://books.google.es/books?id... - Tradueix aquesta pàgina
Andrés Barrera González - 1985 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
En Reus (Baix Camp) se celebra el «aplec» de la Mare de Déu de la Misericordia; durante esta fiesta se baila el «Ball de la Pastoreta». 26. Fiesta de los Santos Cosme y Damián. 27. En Alpens (Llucanés, Osona) se baila el «Ball Cerdá». 28. Feria del Hostal del Vilar (Llucanés, Osona). 29. Feria de Sant Miquel (Lleida). Comienzan a bajar de la montaña los pastores. Fiestas del barrio de Sant Miquel (Olot). OCTUBRE (O.) 1. O. 1. Fiesta del Roser de Llanars (Vall de Camprodón, ...

La vida tradicional a les muntanyes de Prades - Pàgina 61

https://books.google.es/books?isbn=8496035638
anys vint i trenta del segle XX participaven a la benedicció de 35 a 40 animals, entre mules, matxos i rucs. No cal dir que a la nit es feia un gran ball de Sant Antoni amb molta xirinola. 20 de gener: Sant Sebastià Per Sant Sebastià, advocat contra la pesta i els mals de contagi, solament se celebrava l'ofici i després es feia una processó en la qual treien el Sant Sebastià pels carrers. Carnaval Per Carnaval, sortia el Carnestoltes: eren un home i una dona dalt d'un pollí (el ruc era de ...

Costumari català el curs de l'any: Tardor - Pàgina 56

https://books.google.es/books?id=rcTWAAAAMAAJ - Tradueix aquesta pàgina
Joan Amades - 1956 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
Duien a l'altra mà un ram de flors, gros, de forma cònica, tot guarnit amb cintes virolades, que en penjaven ; era propietat de la confraria del Roser. Antigament havien ballat una versió del ball Cerdà, que era una de les més típiques i interessants de les de la terra plana i, alhora, una de les de tonada més escaient i graciosa. Trencava dansa el pavorde, que ballava amb les sis pavordesses ensems, esteses en renglera, a la qual feia descriure un cercle complet; després d'això, cada ...

Boletin de dialectologia espanola. (Continuacion del BDC). - Pàgina 49

https://books.google.es/books?id=ncgnAQAAIAAJ - Tradueix aquesta pàgina
1959 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
En Igualada la crespella era una especie de torta (coca). En Menorca los crespells se preparaban con pasta y frutas el día del jueves lardero. Algunas veces afectaban la formade tricornio. En Bot el crespcll era un buñuelo preparado con harina. Ball de les vetes. - — (Diccionari Aguiló) . Sería el ball de la cinta. Ball de mossen Joan de Vic. — (Falset). Es el ball d'En Serrallonga. Ball de mussolada. — (Les Ga- varres) . El baile organizado por los pabordes del Roser para el domingo ...

Cultura - Edicions 30-35

https://books.google.es/books?id=7LEjAQAAMAAJ
1992 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
Matamala (Ripollès) Festa del Roser o del pi de maig. Es va a tallar un pi, es planta a la plaça i s'hi pengen taronges que s'han d'agafar. Tots els diumenges de maig Ball del Sant Crist. Terrassa Festa de la Santa Creu. Cercavila amb gegants, nans, bastoners i músics.Ball de la coca i de l'Estapera. Enramades a la plaça. Ball de gegants de l'ofrena a l'interiorde l'església. 11 de Badalona (Barcelonès) Festes de maig. La vigília, pregó amb cercavilade gegants. Corre-foc amb balls ...

Diccionari Català-Valencià-Balear...: obra iniciada per Antoni Ma. ...

https://books.google.es/books?id=eELWAAAAMAAJ
Antoni Maria Alcover, ‎Francesc de Borja Moll - 1959 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
550. — c) Festa dedicada a la Mare de Déu del Roser; festa primaveral major d'una vila (pir-or., or.). En nostres pobles y masies celebra la fadrinalla les alegres festes primaverals anomenades Rosers, Collell Flor. xvi. Diumenge és el roser de la vila, Cerdà Angeleta 236. Roser de Maig: la festa que se celebra el primer diumenge de maig en honor de la Verge del Roser. Roser de tot lo món: la festa que se celebra el primer diumenge d'octubre (Pallars, Urgell). Ball del roser: ball del ...

Obra completa: Escrits sobre Catalunya - Pàgina 319

https://books.google.es/books?id=RPvjAAAAMAAJ
Josep Maria Espinàs - 1993 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
I, com a començament de segle, la gent i la cobla, al mig de la plaça, espera que torni el Ball del Ciri. El Ball del Ciri El senyor Carrera i Pujal, discrepant del que s'ha dit, no creu que vingui de molt antic ballar la Dansa i el Ball del Ciri, especialment la primera. Exposa que fins al darrer terç del segle xvn no es van construir els altars dels Sants Màrtirs i del Roser, i com el que significat del Ball del Ciri és que els tres administradors dels Sants Màrtirs que cessen en llur càrrec anual en ...

Sant Feliu de Guíxols per a forasters - Pàgina 117

https://books.google.es/books?isbn=8484151913
CELEBRACIONS Gener — Pessebre vivent — Els tres tombs, per Sant Antoni dels burros (sant Antoni abat), segon diumenge (concentració d'equins) Febrer — Carnaval, a la tercera setmana: passades, balls, ball dels pàcarus, ball de les dones... Abril — Trobada depuntaires, el primer diumenge — Festa del roser, a la segona setmana — Dia del llibre (Sant Jordi) Maig — Aplec de Pedralta, tercer diumenge — Concurs-exposició de plantes i flors, quart diumenge — Aplec de la ...

Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

https://books.google.es/books?isbn=8478264450
Popular de la Dona que anuncia una Conferència-audició de cançons populars / Recollides per A. Gallardo i Na Roser Mateu [sic] de Galkrdo, Barcelona, diumenge 7 de juny de1925. II. ... (numerats recentment), amb gràfics i descripcions mecanografiades de Ball deturcs i cavallets (Patum de Berga), Ball de l'Aguüa («de la representació de la patim», sic per patum), Ball de nans (igualment de la Patum), Ball de Us faixes (de Sant Martí deTous), La tomaboda (Gavà i Viladecans), ...

Calendari folklòric d'Urgell - Pàgina 381

https://books.google.es/books?isbn=8472024326
170, 171, 172 Practiques Sant-joanenques 174 - 177 Per a curar les criatures trencades en la nit de Sant Pere 179 -180 Ladula... 183-184 I.os fanaleU de Sant Jaume 200 - 301 Cançons de bres 301 - 202 Los natalicis 203-205 Bateigs 1 eixida a missa.. 205 - 206 Los llevants de taula i'ls rals 224 L'aigua de Sant Magi 229 - 230 • 231 Lo ball de les faixes 235-238 Lo ball dels bastons 246-248 La dauça de canuts i rams. 253 - 255 Notes del Roser . . 269,271,272,275 Cançó de llaurar ...

Baix Camp

https://books.google.es/books?id=xgnAS63f6KAC
Josep Bargalló i Badia - 1999 - ‎Cap previsualització

El ball i la dansa popular a Catalunya: història, descripció i ...

https://books.google.es/books?id... - Tradueix aquesta pàgina
Aureli Capmany - 1948 - ‎Visualització de fragment
Seguia antigament la que s'anomenava la «Campessa», o sigui la muller del terrassà, que deixava el camp per a fer-hi el ball quan a la població no hi havia una plaça a propòsit per a celebrar-hi la festa, la que des de fa temps ha estat suprimida. A continuació les quatre pavordeses de la Confraria del Roser, que van cobertes amb la caputxa blanca, i per últim totes les balladores que pretenien prendre part en el ball. Així, doncs, el Galer està obligat a treure a ballar a totes les ...

Cançoner popular català - Volum 2 - Pàgina 150

https://books.google.es/books?isbn=8472025713
Bohigas, Pere - 1983 - ‎Previsualització - ‎Més edicions
El n.° 4, La ball ball- balletes, s'assembla pel to a cançons populars sobre el tema delnaixement de Jesús, com Joia de Sant Josep (III, n.° 2), i procedeix del ms. n.° 111 de la Biblioteca de Catalunya, que conté un cançoner de Nadal copiat a la ... El n.° 23 és la còpia més vella que posseïm dels goigs del Roser i avui encara són tradicionals a Catalunya. Han estat atribuïts a sant Vicenç Ferrer i són anteriors a l'any 1497, data de la traducció castellana de Fr. Gaspar Gorriz. La nostra ...

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya - Volum 26 - Pàgina 16

https://books.google.es/books?id=nIR6ZbdZvmMC
Centre excursionista de Catalunya, Barcelona - 1916 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
... cel ras amb sos corresponents fris i floró, qual adefesi li dóna el ver caràcter de cafetí o sala de ball. Es digna d'esment la pica beneitera de marbre, aixímateix romànica. L'altar delRemei és de volta d'igual estil, amb tres imatges toscament tallades, el de la Concepció, degust barroc, té un retaule de Sant Isidre bastant regular, i en el de Sant Germà hi ha un preuat retaule del segle Xv tapat per un graonat i les saeres. En l'altar del Roser s'hi veuen dos quadres antics, de Sant Eloi ...

Acta de la sessió inaugural de 1908-1909 - Volum 19 - Pàgina 276

https://books.google.es/books?id=WC84AQAAMAAJ
Centre excursionista de Catalunya, Barcelona - 1909 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
El fadrí major tanca 'l local y's queda la clau fins el primer dia de la festa major, per quan fan els balls del senyor rector y el de la justicia, en que tots els fadrins, acompanyats del major, que va al davant, són convidats a menjar-se la coca y beure-s el vi. Desseguida del balldelprouehidor, que'l balla sol, galejant-lo bé, ve'l ball dels casals (el mateix ball pla), y després el de les príores, que són les noyes que's cuiden de l'altar del Roser y porten la Mare de Déu juntament ab les ...

Cultura popular tradicional - Pàgina 109

https://books.google.es/books?isbn=8473067053
Joan Soler i Amigó - 2001 - ‎Visualització de fragment
D'altres prenen el nom de l'obsequi que el ballador fa a la balladora: ball del vano i el ram,de garlandes, de coques, de tortells... D'altres fan referència a la funció social, com aquells en què es traspassen els càrrecs anyals de la confraria: així els balls de majorales, pabordes- ses, prioresses o roseres, els balls del ciri i el ballet de Déu, tots propis de les festes del Roser de Maig. D'altres són típics de Carnestoltes, com les danses de Vilanova, la disfressada, l'espolsada i els balls ...

Història de la música catalana, valenciana i balear - Pàgina 84

https://books.google.es/books?isbn=842974830X
Xosé Aviñoa - 2001 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
l/l Mi i tlH't l t« l lHMHi lOS M Grup d'homes que caiilen el» l,oi«s del Roser amb aconipaiivainciil d'un riirnamusaire (Anton Monl'uNcda i un llabiolaire, cu alguna cua prop dc Tordera (el Maresme) en la dècada de 1930 o de 1940 ... Aquí només volem destacar elvincle que el ball del contrapàs tema amb la narració de la Passió de Jesucrist. descrita en els textos que s hi cantaven. i l'estructuració del ball del contrapàs llarg en trenta-tres parts, nombre simbòlic dels anvs de Crisi.

Les festes a Catalunya - Pàgina 331

https://books.google.es/books?id=qBbgAAAAMAAJ
Lluís Puig i Gordi, ‎Catalonia (Spain) - 1999 - ‎Visualització de fragment
Les dues danses que es conserven a Castellterçol són danses cerimonials, plenes desolemnitat, que es ballen amb un profund sentiment i que són sempre presenciades amb l'expectació que correspon i exigeix el compliment d'una tradició secular. La Dansa deCastellterçol i el Ball del Ciri, que sempre van juntes, sembla que es van començar a ballar durant la segona meitat del segle xvn unides a la transmissió dels càrrecs dels administradors dels altars del Roser i dels Sants ...

Revista de Girona: publicación trimestral de la Excma Diputación ...

https://books.google.es/books?id=QpT123WsPoIC
1999 - ‎Visualització de fragment - ‎Més edicions
Josep Garbinada Vallverdú | i ponent Els meus anys cinquanta -" Josep VALLVERDÚ Garbinada i Ponent Els meus anys cinquanta Ed. Proa Barcelona 1998, 260 pàgines, El Roser de Gombrèn : la Dansa i el ·Ball Cerdà ***ntònia Tuan i·Nebot M. Antònia JUAN i NEBOT. El Roser de Gombrèn la Dansa i el Ball Cerda Edició Ajuntament de Gombrèn amb el suport de la Diputació de Girona, 1998, S'HA DECLARAT, a voltes, que la novella, entesa com a gènere escrit en prosa, ...

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog