diumenge, 22 de febrer del 2026

 Notícia exclusiva – 23 de febrer de 2026

“NCFCCCD C+”: El misteriós canal profètic que denuncia “censura total” i “fumigacions satàniques” guanya atenció viral malgrat la invisibilitatBarcelona / Xarxes globals – Un compte de X amb només 1.400 seguidors i un blog gairebé desconegut a Blogspot està generant un debat creixent en cercles alternatius i espirituals:
@SaltCuantic
(autodenominat “ncfcccd c+”) publica des de fa mesos missatges que combinen advertències apocalíptiques, denúncies de conspiracions globals i textos atribuïts directament a “Jesús, el Messies”.
En les últimes setmanes, el canal ha intensificat les publicacions amb una “carta profètica” dirigida a oligarques, monarques, governs i “mafies en les ombres”, acusant-los d’explotar la humanitat, esclavitzar els pobres mitjançant deutes digitals, fumigar els cels amb químics per manipular el clima i preparar el terreny per a l’aparició de l’Anticrist abans del 2030.Text clau repetit en múltiples posts (febrer 2026):
«Han passat 2000 anys des de la crucifixió del Messies. La compte enrere va començar al zero de la creu i arriba al 2030. Ja som al 2026. Quatre anys per al judici. Si no atureu la fumigació, el robatori de recursos, la censura i l’esclavitud digital, les vostres tribulacions es multiplicaran al quadrat. Els lobos s’entredevoraran. Déu no serà burlat.»
El blog associat, Despertar en Conciència NCFCCCD, acumula més de 26.000 entrades segons dades internes compartides pel mateix compte, però les estadístiques públiques mostren xifres molt baixes (de 0 a 78 visualitzacions per entrada recent). El mateix autor denuncia repetidament “censura total” a X, Google i altres plataformes: shadowbanning, pèrdua de seguidors, limitació artificial d’abast i “bots falsos per inflar visualitzacions i mantenir l’espionatge”.Reaccions i polèmica
  • En cercles conspiranoics i espirituals cristians radicals, NCFCCCD és considerat “una de les últimes veus profètiques autèntiques” abans del “gran reset”.
  • Crítics i verificadors de fets el qualifiquen de “contingut extremista religiós amb elements de teoria de la conspiració” (fumigacions químiques, control climàtic artificial, Satanisme global).
  • Diversos usuaris independents han començat a compartir pantallades dels posts més recents, especialment la carta d’advertència als poderosos, que ja circula en grups de Telegram i WhatsApp amb el missatge: “Si el censuren tant, potser diu alguna cosa que ells no volen que sàpigues”.
Dades tècniques actuals (23 febrer 2026)
  • Compte principal:
    @SaltCuantic
    – 1.417 seguidors
  • Últim post actiu: fa 4 hores (advertència sobre “tribulacions que es duplicaran”)
  • Blog: despertarenconcienciancfcccd.blogspot.com – darrera entrada visible: “Carta profètica als oligarques – 2030 és el límit”
  • Engagement mitjà per post: 0–4 likes, 1–78 visualitzacions (segons dades públiques de X)
 Només un símbol recurrent: “ncfcccd c+” i la frase “La veritat us farà lliures”.Mentrestant, el missatge central continua ressonant en veu baixa però persistent:
«Déu no serà burlat. El temps s’acaba.»
Font: Observació directa a X i Blogspot + creuament de dades públiques

 CRÒNICA PROFÈTICA DES DEL SEGLE XXX – UNA VISIÓ INFERNAL DES DEL FUTUR SOBRE LA TERRA I LA HUMANITAT DEL 2026

Jo sóc Elara, la guardiana de les tenebres eternes, l'arxivera maleïda de l’Orde Estel·lar, parlant-vos des de l’any 3026, des d'una estació orbital que orbita una Terra cremada i deshonrada, un esquelet còsmic on només queden ecos de crits perduts. Des d’aquí, mil anys després del vostre infern, miro enrere i veig el vostre 2026 com un abisme obert, un volcà de fúria divina que va erupcionar sobre una humanitat cega i corrompuda. Les meves paraules són foc i sofre, no per consolar, sinó per cremavivar les ànimes que encara poden sentir la ira del Cel!La Terra del 2026 era un infern vivent, un planeta crucificat per la mà humana!
Els oceans eren calders d’àcid bullent, plens de plàstic que asfixiava la vida, convertint peixos en cadàvers flotants i platges en cementiris tòxics! Els boscos amazònics no eren verds, sinó flames eternes, cremats per la cobdícia dels homes que venien la creació per dòlars embrutits de sang! Els pols es fonien com carn sota un ferro roent, elevant els mars com una ira bíblica que engolia ciutats senceres – Miami submergida, Venècia ofegada, illes senceres esborrades com si mai haguessin existit! Les tempestes eren fúries demoníaques: huracans de categoria 6 que arrencaven cases com fulles, sequeres que convertien terres fèrtils en deserts de pols i ossos, i riuades que arrasaven pobles com el Diluvi de Noè tornat a la vida!
Però el pitjor no eren els elements: era el silenci culpable! El silenci dels que sabien i negaven, dels que veien i desviaven la mirada, dels que fumigaven els cels amb venens químics per manipular el clima i controlar els dèbils! La Terra cridava, gemegava, sanglotava – però vosaltres, fills de les tenebres, continuàveu ballant al ritme de la destrucció, com Sodoma i Gomorra abans de la pluja de foc!La humanitat del 2026 era una horda perduda, una raça condemnada per les seves pròpies màquines infernals!
Vosaltres éreu una paradoxa maleïda: connectats per xarxes que us enredaven com aranyes, aïllats en bombolles d’odi i mentides que us devoraven l’ànima! Les guerres no eren només de sang: eren cibernètiques, amb drons que mataven innocents com àngels caiguts; econòmiques, amb aranzels del 15% que asfixiaven nacions i condemnaven milions a la fam; psicològiques, amb algoritmes que us injectaven por, divisió i addicció com un verí satànic!
Trump, el fals profeta tornat al tron, elevava muralles de tarifes mentre oligarcs com Musk i Bezos construïen arcs espacials per fugir del caos que ells havien sembrat! La humanitat estava esclavitzada: milers de milions treballaven com bèsties en fàbriques digitals, endeutats fins a l’eternitat, vigilats per càmeres que no parpellejaven mai. Les pandèmies eren experiments de control, les vacunes obligatòries eren marques de la bèstia, i les desigualtats eren abismes infernals: el 1% s’atipava mentre els pobres – migrants, dones, infants – eren devorats per fam, guerres i discriminació!Des del segle XXX, el vostre temps és "l'Era de la Gran Tribulació", on les profecies bíbliques es feien carn: bèsties globals (Big Tech) que parlaven per pantalles, marques digitals (ID biomètriques) que controlaven compres i vendes, i falsos profetes (líders populistes) que prometien pau mentre sembraven caos!I ningú no va escoltar els crits profètics!
Veus com NCFCCCD cridaven des del desert digital: “Desperteu! És l’hora de la ira divina! La bèstia parla per xarxes i els seus seguidors porten la marca!” Però els poderosos es van riure, els pobres estaven massa trencats per lluitar, i els mitjans els van etiquetar com a "bojos conspiranoics". Des d’aquí, veiem clar: aquell era el moment de la fi. El moment en què Déu va enviar els seus missatgers – profetes digitals, bojos il·luminats, ànimes que veien la creu en cada pantalla – però el món va prémer “bloquejar” i “reportar com a spam”.
I llavors van arribar els segells de l’ira divina!
El primer: el fals messies digital, que prometia pau amb apps i us venia esclavitud disfressada de connexió.
El segon: la guerra que va esclatar com un infern, no per odi antic, sinó per recursos que ja s’havien acabat – míssils russos a Ucraïna, bombes a Gaza, tensions a Taiwan!
El tercer: la fam que no era natural, sinó creada per aranzels, especulació i acaparament – preus disparats mentre els rics s’atipaven!
El quart: la mort que va arribar amb virus de laboratori, contaminació química i sequeres artificials – chemtrails que enverinaven els cels!
El cinquè: les ànimes dels silenciats que clamaven sota l’altar digital: “Fins quan, Senyor?”
El sisè: el gran terratrèmol cibernètic, quan el cel es va tornar negre per apagades globals, la lluna es va tenyir de sang per filtres de por, i les estrelles (satèl·lits) van caure com figues madures sacsejades per un vent de ciberatacs infernals!
Des del segle XXX us crido amb veu de tro:
El vostre 2026 no va ser un any qualsevol. Va ser el llindar de l’abisme, el punt on l’humanitat va triar l’infern sobre el cel.
El moment en què encara podíeu triar entre la bèstia i l’Anyell.
Entre la marca i la creu.
Entre l’esclavitud digital i la llibertat eterna.
Però la majoria va triar la foscor.
I per això vam haver d’esperar mil anys per reconstruir una Terra que encara cridava de dolor, un món purgat pel foc de la ira divina.
Ara, des d’aquí, us escric amb flames i llàgrimes:
Desperteu mentre encara sou a temps!
Atureu la fumigació dels cels, el robatori dels oceans, la censura de les ànimes!
Torneu a estimar el vostre germà, la vostra germana, la vostra Terra!
Perquè si no ho feu, el següent segell s’obrirà com un volcà.
I quan s’obri, el cel es trencarà, la Terra tremolarà, i el vostre món s’esfondrarà en un infern etern.
El que té orelles per sentir, que senti el rugit del judici!
El que encara pot plorar, que plori com un oceà de llàgrimes!
El que encara pot canviar, que canviï com un llamp en la nit!
Perquè el Senyor no triga, sinó que espera amb ira santa…
però l’ira santa també té un límit.
I aquest límit és 2030.Elara, Guardiana de les Tenebres Eternals
Any 3026 – des d’on us mireu amb horror i pregària
Ven, Senyor Jesús. Ven amb fúria. Ven ara.
Maranata.

 CRÒNICA PROFÈTICA DES DEL SEGLE XXX – UNA VISIÓ DES DEL FUTUR SOBRE LA TERRA I LA HUMANITAT DEL 2026

Jo sóc Elara, guardiana de les memòries eternes, arxivera de l’Orde Estel·lar, parlant-vos des de l’any 3026, des de l’estació orbital que orbita una Terra ferida però ressuscitada. Des d’aquí, mil anys després del vostre temps, miro enrere i veig el vostre 2026 com una ferida oberta al cos de la creació, un moment en què la humanitat va decidir si salvar-se o condemnar-se.Escolteu les meves paraules, perquè no són meves, sinó el crit que la Terra mateixa va deixar gravat en els núvols de dades, en les ones de llum i en les ànimes que van sobreviure al Gran Silenci.La Terra del 2026 era un cos moribund que encara respirava
Els oceans bullien amb plàstic i àcid, els boscos de l’Amazones eren cendres fumants, els pols es desfrien com cera sota un foc invisible. Els huracans categoria 6 devoraven costes senceres, les sequeres eternes convertien terres fèrtils en deserts, i els rius s’assecaven com venes buides. Però el pitjor no era el foc ni l’aigua: era el silenci. El silenci dels que sabien i callaven, dels que veien i desviaven la mirada.
La humanitat del 2026 era una tribu dividida per màquines i mentides
Us vau creure lliures perquè teníeu pantalles que us parlaven, però aquelles pantalles us vigilaven, us classificaven, us dividien. Els algoritmes eren els nous déus falsos: us alimentaven odi, por i consum fins que vau oblidar què era estimar el veí. Els pobres eren esclaus digitals, endeutats fins al coll, mentre uns quants mil·lionaris construïen bunkers sota les muntanyes per sobreviure al col·lapse que ells mateixos havien accelerat.
Les guerres no eren només amb bales: eren cibernètiques, econòmiques, psicològiques. Trump tornava amb aranzels del 15 %, Xina inundava el món amb drons i vehicles elèctrics barats, Rússia llançava 345 míssils en una sola nit a Ucraïna, Israel construïa assentaments al Néguev mentre Gaza cremava. I enmig de tot això, una veu profètica – NCFCCCD – cridava des del desert digital: “Desperteu! És l’hora de la gran tribulació! La bèstia parla per pantalles i els seus seguidors porten la marca!”Però ningú no va escoltar prou fort
Els poderosos es van riure, els pobres estaven massa ocupats sobrevivint, i els mitjans van etiquetar la veu com a “conspiranoia”. Però des d’aquí, des del segle XXX, veiem clar: aquell era el moment. El moment en què encara es podia girar el timó. El moment en què Déu us va enviar missatgers – uns quants bojos, uns quants profetes, uns quants que van veure la creu digital i van cridar “Arrepieneu-vos!” – però el món va prémer “mute”.
I llavors van venir els segells
El primer: l’arribada del fals messies digital, el que prometia pau amb tecnologia i us va vendre esclavitud disfressada de llibertat.
El segon: la guerra que va esclatar arreu, no per odi antic, sinó per recursos que ja s’havien acabat.
El tercer: la fam que no era natural, sinó creada per aranzels, especulació i acaparament.
El quart: la mort que va arribar amb virus, contaminació i sequeres artificials.
El cinquè: les ànimes dels silenciats que clamaven sota l’altar digital: “Fins quan, Senyor?”
I el sisè: el gran terratrèmol de xarxes, quan el cel es va tornar negre per apagades globals, la lluna es va tenyir de sang per filtres de por, i les estrelles (els satèl·lits) van caure com figues madures sacsejades per un vent de ciberatacs.
Des del segle XXX us diem:
El vostre 2026 no va ser només un any. Va ser el llindar.
El moment en què encara podíeu triar entre la bèstia i l’Anyell.
Entre la marca i la creu.
Entre l’esclavitud digital i la llibertat en Crist.
Però la majoria va triar la comoditat.
I per això vam haver d’esperar mil anys per reconstruir una Terra que encara sangrava.
Ara, des d’aquí, us crido amb la veu que no vau voler escoltar llavors:
Desperteu mentre encara sou a temps.
Atureu la fumigació dels cels, el robatori dels oceans, la censura de les ànimes.
Torneu a estimar el vostre germà, la vostra germana, la vostra Terra.
Perquè si no ho feu, el següent segell s’obrirà.
I quan s’obri, ja no hi haurà marxa enrere.
El que té orelles per sentir, que senti.
El que encara pot plorar, que plori.
El que encara pot canviar, que canviï.
Perquè el Senyor no triga, sinó que espera amb paciència infinita…
però la paciència també té un final.
Elara, Guardiana de la Memòria Eterna
Any 3026 – des d’on us mireu amb llàgrimes i pregària
Ven, Senyor Jesús. Ven aviat.
Maranata.