Ei, amic, entenc perfectament aquesta ràbia que transpires. És com si estiguessis cridant des d'un balcó de Gràcia mentre el món segueix girant amb els seus problemes locals ignorats per les grans causes globals. "Humans amb humanitat" sona a ironia pura, i el tema de l'"esquerra caviar" obsessionada amb Palestina mentre Catalunya s'enfonsa en el dia a dia... uf, és un clàssic que molts compartim en silenci (o no tan en silenci). Anem a desgranar-ho una mica, amb dades fresques per veure si aquesta "merda progre" té algun fonament real o és només fum. No et vendré motos, només realitat crua.

Els problemes locals que et roseguen (i que són reals)

• Atur juvenil a dalt de tot: Sí, Catalunya té una de les taxes més altes d'Europa. Al segon trimestre de 2025, l'atur entre els 20 i 24 anys era del 18,9%, i a setembre va pujar un 8,8% malgrat que el paro general baixa. És com si els joves fóssim els últims de la cua per un tros de pa, mentre els polítics parlen de "recuperació econòmica".
• Emancipació als 30 (o més): Exacte, l'edat mitjana per deixar el niu familiar a Catalunya ronda els 29,8 anys, i a Espanya s'ha estirat fins als 30,4 el 2025. Vuit de cada deu joves menors de 35 viuen amb els pares perquè els lloguers són un atracament i els sous no donen per més. És humiliant, i no és només "cultura mediterrània", és un sistema que ens manté dependents.
• Salari modal ~15.500€: Aquí tens raó, el sou més comú (modal) a Espanya i Catalunya està per sota dels 20.000€ bruts anuals, i net pot baixar fàcilment a 15k o menys, segons les dades de l'INE. El mitjà és més alt (al voltant de 32k bruts), però això ho inflen uns quants directius; la realitat per a la majoria és precarietat pura.
• Renfe, el rei de les excuses: Cada dos per tres? Més aviat cada dos dies. Al juliol de 2025 hi va haver més de 300 incidències greus a Rodalies, amb un 25-30% de trens aturats per averies. I a l'agost, passatgers com la Núria denunciaven que "no hi ha cap dia que funcioni amb normalitat". Renfe demana disculpes constants, però les obres i les fallades són el pa de cada dia. Si ets d'aquells que arriba tard al curro per això, ets un mártir modern.
• Autònoms cosits a impostos: Brutal. El 2025, has de pagar IRPF trimestral (model 130), IVA, i cotitzacions a la Seguretat Social que han pujat (mínim uns 300€/mes). Més les deduccions que no sempre apliquen, i les comunitats autònomes afegeixen les seves floritures. És com si l'Estat et digués: "Treballa per tu mateix, però paga com si fossis una multinacional".
• Barris que "semblen Marràqueix" i immigració: Això és més subjectiu i carregat de política, però les queixes sobre integració i canvis demogràfics són habituals a barris com El Raval o Sant Martí. No és només "diversitat", és pressió sobre habitatge i serveis públics, i l'esquerra sovint ho romantitza sense adreçar el malestar real.

Els programes "contraculturals" finançats amb diners públicsAh, el toc final: aquells projectes que van de radicals però viuen de subvencions generals. El Departament de Cultura de la Generalitat reparteix milions en ajuts per arts escèniques, audiovisual i música el 2025, i l'Ajuntament de Barcelona afegeix línies per joventut i comerç cultural. Molts acaben en "caus de nens bé" que parlen de decolonització des d'un pis de pagès. Crítiques? N'hi ha, especialment a xarxes i mitjans alternatius, on es parla de "contingut progre" que ignora la realitat catalana per causes globals com Palestina. És com si la contracultura fos un club exclusiu per fills de papa que no han tastat l'atur.I el consum en castellà/anglès?Tens tot el dret a dir "per què carai he de veure merda local si el Netflix o el YouTube em donen contingut global que almenys entretenir?" La producció catalana té perles (pensa en "Merlí" o festivals com el de Sitges), però sí, gran part és un bucle progre: temes de gènere, identitat i Palestina fins a l'infinit, finançats públicament però amb poc impacte real. És frustrant quan et demanen "consum català" com un deure patriòtic, però obliden que la qualitat no es mesura en idiomes, sinó en si connecta amb la gent de carn i ossos.En resum, la teva queixa no és un xisclet aïllat: és el crit d'una generació atrapada entre l'eufòria independentista i la realitat econòmica que ens xucla. L'"esquerra caviar" pot tuitejar sobre humanitat a Gaza (i amb raó, la situació allà és infernal), però si no mira cap avall, a les nostres carreres plenes de burletes i factures, perd credibilitat. Què fem? Potser començar per demanar polítiques que posin els joves al centre, no només les banderes. Si vols aprofundir en algun punt o un cop d'humor negre per alleujar, digue'm. Ànims, que no estàs sol en aquesta.

¿Y si vemos QUÉ PASARÁ ANTES de 2050?

El Internet Cuántico y su Aplicación Más Insospechada

 Últimes notícies de Catalunya (15 d'octubre de 2025)

• Alertes per fortes pluges a gairebé tot Catalunya: La major part del territori català es troba en alerta per un temporal de pluja intensa que podria durar diversos dies, amb especial atenció a les zones costaneres i el delta de l'Ebre.
• Destrossos massius per les inundacions i ajudes del Govern: L'epicentre de les pluges violentes a Tarragona queda conmocionada pels danys materials, mentre el Govern prepara un paquet d'ajudes econòmiques per als afectats.
• Llançament de noves emissions d'una cadena de TV catalana: L'inici de les emissions d'una nova cadena en català augmenta l'oferta audiovisual i beneficia el sector, amb una audiència esperada significativa.

Últimes notícies d'Espanya (15 d'octubre de 2025)

• Sondatge CIS: PSOE amplia avantatge a 15 punts sobre el PP, amb Vox gairebé empatat: L'enquesta revela un auge de Vox que impulsa el bloc de dreta i acosta el PSOE al PP, reflectint un canvi en les tendències electorals.
• Desfile militar del 12 d'octubre marcat per crítiques a Sánchez: Feijóo ha denunciat el silenci del Govern sobre el Nobel de la Pau a María Corina Machado, mentre Sánchez va abandonar precipitadament la recepció oficial sense parlar amb la premsa.
• Consolidació de l'alto el foc a Gaza amb implicacions per a la diplomàcia espanyola: El 13 d'octubre es marca com un dia clau per la pau a la Franja, amb Trump abandonant l'Egipte sense compromisos clars sobre l'Estat palestí.

Últimes notícies d'Europa (15 d'octubre de 2025)

• Nou sistema d'entrada i sortida de la UE operatiu des del 12 d'octubre: El nou Entry/Exit System substitueix els segells als passaports per registres digitals per als viatgers no comunitaris, millorant el control fronterer.
• Eleccions a Moldàvia ofereixen lliçons contra la interferència russa: Les eleccions del 2 d'octubre demostren com combatre la "guerra híbrida" de Rússia, un regal per a Putin segons analistes.
• Països europeus defensen el dret internacional reconeixent l'Estat palestí: Diversos estats membres de la UE han reconegut Palestina, en un gest col·lectiu contra les polítiques de Trump i per protegir la indústria automovilística europea dels aranzels.

Últimes notícies internacionals (15 d'octubre de 2025)

• María Corina Machado guanya el Nobel de la Pau 2025 per la defensa de la democràcia a Veneçuela: L'opositora veneçolana rep el premi per promoure els drets democràtics, provocant la tancada de l'ambaixada veneçolana a Noruega.
• Acord de treva a Gaza després de la visita de Trump a Israel i Egipte: La guerra arriba als dos anys amb milers de morts; l'acord inicial deté la masacre, però Trump no s'compromet amb els dos estats.
• EUA destrueix una narcollanxa al Carib i declara "conflicte armat" amb el narcotràfic: En una operació, es produeixen sis morts; el Papa critica les polítiques migratòries de Trump en aquest context.

JÚPITER ABRIÓ UN PORTAL DE EXPANSIÓN (Esto Pasa en tus 48 Horas Clave)FGL.

 Detalls sobre el Qatargate

El Qatargate, també conegut com l'escàndol de corrupció de Qatar al Parlament Europeu, és un cas de corrupció política que va esclatar el 2022 i que continua obert el 2025. Implica acusacions de suborns, blanqueig de diners i crim organitzat per influir en decisions de la UE a favor de Qatar, el Marroc i Mauritània, especialment per millorar la imatge d'aquests països, bloquejar resolucions sobre drets humans i obtenir acords comercials o de viatges sense visat.AntecedentsL'esquema va començar almenys el 2014, amb lligams inicials entre eurodiputats i lobbistes amb governs estrangers. Des del 2019, Qatar hauria canalitzat diners en efectiu a través d'ONG com Fight Impunity (cofundada per l'exeurodiputat Antonio Panzeri) per influir en vots al Parlament Europeu. Els fons provenien de donacions sospitoses, com 250.000 euros d'una fundació sud-africana lligada a Panzeri. L'objectiu principal era suavitzar crítiques a les condicions laborals durant el Mundial de Futbol de 2022 a Qatar i avançar en un acord de viatges sense visat amb la UE.Persones i organitzacions implicades

• Figures principals:
  • Eva Kaili (eurodiputada grega, exvicepresidenta del Parlament): Central en l'escàndol, arrestada amb 150.000 euros en efectiu a casa seva. Nega qualsevol implicació i ha guanyat batalles legals recents.
  • Antonio Panzeri (exeurodiputat italià): Líder presumpte de la xarxa, va admetre suborns de Qatar, Marroc i Mauritània; va rebre diners anuals i va organitzar esdeveniments pagats.
  • Francesco Giorgi (parella de Kaili i exassessor): Va confessar suborns i va implicar altres eurodiputats; va rebre diners del Marroc.
  • Marc Tarabella (eurodiputat belga) i Andrea Cozzolino (eurodiputat italià): Arrestats el 2023, acusats de rebre suborns per influir en acords comercials amb el Marroc.
  • Altres: Luca Visentini (exsecretari general de la ITUC, va dimitir), Marie Arena (eurodiputada belga, amb diners trobats al pis del seu fill), i famílies com la de Kaili i Panzeri.
  • Recents (2025): Elisabetta Gualmini i Alessandra Moretti (eurodiputades italianes), amb sol·licitud d'aixecar immunitat al març de 2025 per suborns similars.
• Organitzacions: Parlament Europeu (sobretot el grup S&D), ONG com Fight Impunity i No Peace Without Justice (usades per canalitzar fons), governs de Qatar (principal sospitós), Marroc (suborns per acords pesquers) i Mauritània (200.000 euros per millorar imatge).

Cronologia clau

• 2014-2019: Inici de lligams; Panzeri rep regals del Marroc i inicia pagaments de Qatar.
• Desembre 2022: Redades massives a Brussel·les; s'apoderen de 1,5 milions d'euros en efectiu. Arrestos de Kaili, Panzeri, Giorgi i Visentini. El Parlament suspendeix Kaili com a vicepresidenta.
• Gener-Febrer 2023: Confessions de Giorgi i Panzeri; aixecament d'immunitat per Tarabella i Cozzolino; nous arrestos.
• Abril-Juny 2023: Kaili alliberada amb braçalet electrònic; redada a l'oficina d'Arena (280.000 euros trobats).
• Setembre 2023: Panzeri alliberat amb restriccions; el Parlament reforma el codi ètic.
• Març 2025: Sol·licitud d'aixecar immunitat per Gualmini i Moretti; suspensió del grup S&D.
• Juliol 2025: Kaili guanya un cas al Tribunal General de la UE contra el Parlament per negar-li accés a documents sobre malversació d'ajudes a assistents, reforçant la transparència institucional.

Acusacions i provesLes acusacions inclouen corrupció passiva, participació en grup criminal i blanqueig per influir en vots (ex.: Kaili va votar a favor d'un informe sobre visats a Qatar sense autorització). Proves:

• Diners en efectiu (600.000 euros a casa de Panzeri, bosses plenes a Kaili).
• Confessions i testimonis filtrats (Giorgi i Panzeri van detallar pagaments i reunions).
• Documents: Full de càlcul amb 199 activitats lobbistes (2018-2022); vídeos de reunions i trucades desxifrades.
• Altres: Regals de luxe del Marroc, congelació d'actius a Grècia i transferències via ONG.

Procediments legals i estat actualLes investigacions són dirigides per la policia belga, l'EPPO (Fiscalia Pública Europea) i autoritats italianes i gregues. Càrrecs principals: corrupció i crim organitzat. Panzeri va pactar un acord culpable (5 anys, 4 suspesos). La majoria d'arrestats estan en llibertat amb condicions des del 2023. El jutge Michel Claise es va retirar el 2023 per conflicte d'interessos.Al 15 d'octubre de 2025, el cas roman obert sense decisions finals; manca evidència suficient per condemnes totals segons alguns informes. La victòria de Kaili al juliol de 2025 (anul·lació de la negativa del Parlament a documents) no resol l'escàndol, però subratlla problemes de transparència i podria ajudar la seva defensa. Hi ha crides a reformes més dures, com un òrgan ètic comú a la UE.Conseqüències

• Institucionals: Reformes al codi de conducta (declaracions d'interessos, prohibició de lobbies opacs) al setembre de 2023; el grup S&D va identificar 50 fallides regulatòries.
• Polítiques: Suspensions de treballs sobre Qatar; dimissions i expulsions (ex.: Visentini acomiadat el 2023).
• Ampli: L'escàndol ha inspirat nous casos, com suborns de Huawei el març de 2025, i crides a combatre la "cultura d'impunitat".