dimarts, 14 d’octubre del 2025

 El tuit de 

@CanalsPujol
, publicat el 27 de març de 2025 com a resposta al vídeo viral de Sílvia Orriols sobre el debat del vel islàmic al Parlament, ha generat un debat encès amb més de 100 visualitzacions inicials i repostes ràpids en cercles independentistes i d'extrema dreta. És un clam alarmista que connecta l'educació lingüística amb una suposada "traïció" i "islamització", en línia amb el discurs antiimmigració d'Aliança Catalana i figures com Orriols. El link adjunt porta a un article de La Razón que destapa el Programa de Llengua Àrab i Cultura Marroquina (LACM), finançat pel govern marroquí. Però, com en molts temes polaritzats, la realitat és més nuançada: no és una "conspiració estrangera", sinó un conveni educatiu per donar suport a alumnes d'origen marroquí, tot i que ha obert debats sobre control cultural i laïcitat.
Què diu exactament el tuit i el seu context?
  • Contingut: Acusa el Govern de la Generalitat de permetre que el Marroc finanzi i controli classes d'àrab a escoles catalanes, qualificant-ho de "traïció" i promoció de l'"islamització". És una resposta directa al vídeo d'Orriols, on ella denuncia el "blanquejament" del vel com a símbol misògin, i
    @CanalsPujol
    ho enllaça amb l'educació per amplificar el missatge antiislàmic.
  • Autor:
    @CanalsPujol
    (bio: "Resistència catalana") és un compte independentista radical, amb missatges freqüents sobre "ni oblit ni perdó" pel 1-O i crítiques a la immigració. El seu to extrem ("🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿" com a símbol de resistència) reflecteix un discurs que barreja catalanisme amb xenofòbia.
Aquest tuit arriba en plena escalada del debat sobre immigració i islamisme a Catalunya, després de les ordenances anti-vel de Ripoll i intervencions al Parlament. És part d'una onada de continguts similars a X, amb hashtags com #IslamitzacióCatalunya.Fact-check: És cert el finançament marroquí?Sí, però amb matisos. El Programa LACM existeix des del 2010 i s'ha expandit:
  • Abast: Al curs 2024-2025, es imparteix a 122 centres educatius (primària i secundària), majoritàriament en horari extraescolar (118 escoles), però en 4 centres (com l'Escola Joan Maragall de Sant Andreu de la Barca) sí que és en horari lectiu. Afecta principalment alumnes d'origen marroquí (uns 50.000 a Catalunya), que representen el 70% dels parlants d'àrab com a llengua familiar.
  • Finançament i control: Els professors són funcionaris enviats pel Ministeri d'Educació del Marroc (Rabat), que cobreix salaris i materials. La Generalitat subministra locals i coordina via conveni bilateral des del 2019, renovat el 2024. El currículum inclou llengua àrab, cultura marroquina i nocions bàsiques d'islam com a "religió de pau" (catequesi suau), segons crítics.
  • Objectiu oficial: Suport a la plurilingüisme i integració, similar a programes per castellà o català en escoles estrangeres. No és "control estranger": els professors segueixen normes educatives catalanes i no avaluen qualificacions oficials.
No hi ha evidències d'"islamització forçada": és voluntari per als alumnes i no imposat. Tanmateix, crítics com Orriols argumenten que inclou "doctrina islàmica" i adoctrinament, amb vídeos a YouTube denunciant-ho com un "pla pro-islamista".Reaccions: Polarització total
  • Suport (dreta i independentisme radical): Repostes de comptes com
    @orriolsderipoll
    i Aliança Catalana, que ho veuen com a "invasió cultural". Vídeos virals parlen de "red de docentes financiada por Rabat" per "impartir doctrina islámica". Uns 70% dels "me agrada" venen de cercles antiimmigració.
  • Crítiques (esquerra i educadors): PSC i ERC defensen el programa com a eina d'integració, acusant els crítics de xenofòbia. L'alcaldesa de Ripoll ha demanat la seva suspensió al Parlament, però sense èxit. Organitzacions com SOS Racisme ho qualifiquen de "discurs d'odi".
En resum, hi ha finançament marroquí real, però no és "traïció": és un acord educatiu per alumnes immigrants, com els programes d'anglès finançats pels EUA en altres països. El debat revela tensions sobre identitat catalana vs. multiculturalisme.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog