escàndols recents al Parlament Europeu
A banda de la polèmica sobre el suposat sobresou de Dolors Montserrat al PPE, el Parlament Europeu ha estat escenari de diversos escàndols en els últims anys, especialment des del 2024. Aquests casos revelen problemes persistents de corrupció, interferències estrangeres i malversació de fons públics. A continuació, un resum dels més destacats, basat en fonts recents:
- Qatargate (escàndol de corrupció amb Qatar i altres països): Aquest afer, que esclatà el 2022, continua amb desenvolupaments el 2025. El març d'aquest any, la Fiscalia belga va demanar aixecar la immunitat de dues eurodiputades més, Elisabetta Gualmini i Alessandra Moretti, acusades de corrupció i tràfic d'influències per rebre pagaments de Qatar, Marroc i Mauritània a canvi d'influir en decisions de la UE, com resolucions sobre drets humans o acords comercials. No hi ha conviccions encara, però les investigacions prossegueixen a Bèlgica, Itàlia i Grècia, amb sospites d'una organització criminal que va manejar milions d'euros en efectiu. Panzeri i Giorgi van confessar parcialment, però el cas roman obert.
- Soborns de Huawei (al·legacions de corrupció xinesa): Al març de 2025, es van destapar noves acusacions de suborns contra fins a 15 eurodiputats actuals i antics, que haurien rebut regals com telèfons mòbils, entrades a partits de futbol o transferències bancàries de la multinacional xinesa Huawei a canvi de posicions polítiques favorables. Transparency International ho qualifica com un "Qatargate 2.0" i critica la manca de reformes ètiques efectives després de l'escàndol anterior, demanant investigacions urgents i cooperació amb les autoritats.
- Malversació de fons per part de l'extrema dreta (grup Identitat i Democràcia): Al juliol de 2025, una auditoria filtrada va revelar que el grup d'extrema dreta Identitat i Democràcia (ID), dissolt després de les eleccions de 2024 i que incloïa el Rassemblement National de Marine Le Pen, va malgastar 4,3 milions d'euros de fons del Parlament en contractes irregulars atorgats a activistes radicals i organitzacions afins sense procediments adequats. Partits implicats inclouen el RN francès, Alternativa per a Alemanya, Lega italiana i altres, en un escàndol comparable a l'anterior cas de falsos assistents parlamentaris del RN.
- Ingerències russes abans de les eleccions de 2024: El maig de 2024, la policia belga va escorcollar les oficines del Parlament a Brussel·les i Estrasburg en una investigació sobre pagaments russos per promoure propaganda del Kremlin via el portal Voice of Europe. L'objectiu principal va ser un assistent parlamentari de l'òrbita de l'extrema dreta, lligat a eurodiputats com Maximilian Krah (AfD alemany) i l'entorn de Marine Le Pen, acusat de corrupció passiva i pertinença a una organització criminal. Aquest cas va augmentar les alertes sobre interferències electorals russes a la UE.
