Història de Catalunya en relació amb Espanya

La història de Catalunya està íntimament lligada a la de l'Estat espanyol, marcada per períodes d'unió dinàstica, conflictes per l'autonomia i repressió cultural. Des dels orígens medievals, Catalunya va formar part de la Corona d'Aragó, una confederació que es va unir dinàsticament amb Castella el 1469 mitjançant el matrimoni de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, creant la Monarquia Hispànica sense abolir inicialment les institucions catalanes com les Corts o la Generalitat. Aquesta unió va permetre l'expansió conjunta, però va generar tensions pel centralisme castellà.Durant l'Edat Moderna, conflictes com la Guerra dels Segadors (1640-1652) van revelar les friccions: Catalunya es va rebel·lar contra les polítiques d'Olivares, aliada amb França, resultant en la pèrdua del Rosselló pel Tractat dels Pirineus (1659). El punt d'inflexió va ser la Guerra de Successió (1701-1714), on Catalunya va defensar l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip V de Borbó; la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714 i els Decrets de Nova Planta (1716) van abolir les lleis, institucions i la llengua catalanes, imposant un model absolutista castellà.Al segle XIX, la industrialització va convertir Catalunya en un motor econòmic d'Espanya, contrastant amb el subdesenvolupament del sud, i va fomentar la Renaixença cultural, amb la revitalització del català i moviments autonomistes com les Bases de Manresa (1892). La Mancomunitat (1914-1925) va ser un primer pas cap a l'autogovern, suprimida per la dictadura de Primo de Rivera. La Segona República (1931-1939) va concedir l'Estatut d'Autonomia (1932), però la Guerra Civil i la victòria franquista (1939) van imposar una repressió brutal: prohibició del català, execució de Lluís Companys (1940) i un "genocidi cultural".La Transició democràtica (1975-1982) va restaurar l'autonomia amb l'Estatut de 1979, reconeixent el català com a llengua pròpia i concedint competències a la Generalitat. Tanmateix, tensions persisteixen: el retall del Estatut de 2006 pel Tribunal Constitucional (2010) va impulsar l'independentisme, culminant en el referèndum de l'1-O (2017), amb un 90% de vots a favor de la independència malgrat la violència policial, i l'aplicació de l'article 155, que va suspendre l'autonomia temporalment. Actualment, amb Salvador Illa (PSC) com a president des del 2024, el debat sobre el model territorial continua obert.Colonització espanyola de l'Amèrica i la participació catalanaLa colonització espanyola de l'Amèrica, iniciada amb els viatges de Cristòfor Colom el 1492 sota el mecenatge dels Reis Catòlics, va transformar el món, creant un imperi que s'estenia des del Carib fins al Perú i Mèxic. Aquest procés va ser dirigit principalment per Castella, amb institucions com els virreinats de Nova Espanya i el Perú, i va basar-se en l'encomienda (assignació d'indígenes a colons per treball a canvi de protecció i evangelització) i l'extracció de metalls preuosos. La Corona va promoure el mestissatge i l'evangelització catòlica, preservant algunes llengües indígenes, tot i que va importar esclaus africans per compensar la manca de mà d'obra.Tradicionalment, s'ha negat la participació catalana, però recerques recents revelen un paper significatiu dins de la Corona d'Aragó. Els primers viatges de Colom van ser finançats per la Cancelleria catalana i organitzats des de ports com Pals (Empordà), amb banderes catalanes onejant a les naus i mapes. El rei Ferran II, d'origen català, va ser el principal impulsor, i institucions com el virregnat —arrel catalana— van ser transferides al Nou Món. Mariners, comerciants i cosmògrafs catalans van participar activament, i figures com Colom mateix hauria estat català segons estudis lingüístics i documentals. A més, catalans van influir en la independència americana: deu repúbliques van tenir presidents d'origen català, com a l'Argentina o el Perú.Fora d'Amèrica, catalans van liderar la colonització de Guinea Espanyola (actual Guinea Equatorial), amb empresaris, missioners i bases a Barcelona que van explotar l'illa de Bioko des del segle XVIII fins al XX. Aquesta "Catalunya imperial" es va estendre pel Mediterrani abans i va continuar a l'Atlàntic, tot i la censura posterior que va minimitzar el rol català.Genocidis durant la colonització a HispanoamèricaLa colonització va causar una catàstrofe demogràfica: la població indígena, estimada en 50-100 milions al 1492, es va reduir en un 80-95% en el primer segle, principalment per malalties europees com la verola, contra les quals els nadius no tenien immunitat (el "xoc microbian"). Altres factors inclouen la violència de la conquesta (batalles com la de Cajamarca, 1532) i l'explotació laboral, amb milers d'esclavitzats i maltractats per conqueridors com Hernán Cortés o Francisco Pizarro.El debat sobre si va ser un "genocidi" és intens: acadèmics com David Stannard o Raphael Lemkin (qui va encunyar el terme) el qualifiquen com el primer genocidi modern, per la intencionalitat en l'extermini cultural i físic, amb violències sistemàtiques i esclavitud. No obstant, altres historiadors argumenten que no hi va haver una voluntat d'extermini total, sinó una assimilació: la Corona va promoure lleis protectores com la Sublimis Deus (1537), que declarava els indígenes lliures, i va prohibir l'esclavitud indígena des del segle XVI, tot i les abusos pràctics. A diferència de colònies britàniques, Espanya va integrar els nadius com a súbdits, fomentant el mestissatge i l'evangelització, encara que amb violacions i explotació. Figures com Bartolomé de las Casas van denunciar les atrocitats, influint en reformes, però la "Llei Negra" (propaganda anti-espanyola) ha exagerat alguns aspectes.En resum, la colonització va ser un procés complex de conquesta i integració que va devastar poblacions indígenes, amb un debat obert sobre la seva naturalesa genocida, influït per perspectives polítiques actuals.