els autònoms i les treballadores no poden seguir carregant amb el pes d'un sistema que els deixa ofegats per impostos, burocràcia i desigualtats. El missatge d'Oriol Junqueras, president d'ERC, captura perfectament aquesta frustració en un moment clau, on el debat sobre el finançament català bull de nou. Amb el creixement econòmic de Catalunya (que ja representa el 19% del PIB espanyol, tot i ser només el 16% de la població), és hora que aquesta riquesa es tradueixi en butxaques més plenes per a tothom, no només per a grans empreses o el centre de Madrid.

Context actual: Per què aquest clam ara?El post de Junqueras arriba en plena discussió sobre el déficit fiscal català, que el 2023 va superar els 22.000 milions d'euros (segons dades de la Generalitat), equivalent a un 8,7% del PIB català. Aquest "forat" ve de transferir més diners a l'Estat espanyol del que es retorna, un model que ERC i altres partits independentistes critiquen com a "solidaritat asimètrica" que penalitza el motor econòmic català. Recentment:

• El PSC (partit del president Salvador Illa) ha proposat reformes perquè Catalunya gestioni tots els seus impostos, defensant un model "singular i just" que respecti la solidaritat però millori l'ordinalitat (posició econòmica relativa).
• Crítics com Ramir de Porrata-Doria denuncien el "café para todos" com una "enganyifa" que empobreix els catalans, ja que paguem molt i rebem poc en serveis.
• Altres veus, com JC Sillero, acusen partits com PP, Vox i Aliança Catalana de votar en contra d'un finançament just, equiparant-ho a "comunisme" per repartir riquesa catalana.

Aquest debat s'intensifica després de les eleccions de maig 2024 i amb les pressions per renegociar el model post-sentència del TC del 2010. ERC proposa un nou finançament basat en competències plenes (com a Sanitat o Educació), amb més autonomia fiscal per invertir en ajudes als autònoms (com quotes reduïdes a la Seguretat Social) i polítiques socials.Propostes concretes per un repartiment més justPer fer que el creixement (previsió del 2,5% per al 2025 segons el Govern) arriba a "totes les butxaques", caldria:

Àmbit	Problema actual	Proposta realista (basada en debats actuals)
Autònoms	Quotes SS altes (mínim 230€/mes) i IVA complicat	Reducció de quotes per als primers anys i gestió autonòmica d'impostos locals per simplificar.
Treballadors	Salaris estancats (mitjana 1.800€/mes) vs. inflació	Augment del salari mínim català i bonificacions fiscals per famílies, finançades per més retenció de PIB.
Riquesa general	Déficit fiscal drena 8% del PIB anual	Model com el basc (concertat), on Catalunya recaptaria el 100% i transferiria una quota fix per solidaritat.
Economia local	Desigualtats territorials (Barcelona vs. Terres de l'Ebre)	Fons de compensació regional amb part del creixement (ex.: turisme i tech, que creixen un 4% anual).

Aquestes idees no són utopia: països com Escocia o el Quebec han millorat el benestar amb models similars, sense trencar la unió. El repte és polític –amb el Govern d'Illa dependent de suports–, però la pressió social pot forçar canvis.